domingo, 11 de febrero de 2024

Circular pel Puigcampana 10/92/2024

Feia molt de temps que no ens acostàvem al Puigcampana i Pastu va proposar fer la ruta circular, sense pujar al cim (no estem per a eixos trots), ja que per a Berna era una ruta desconeguda.

Eixim mitja hora abans del normal, ja que cal desplaçar-se fins a la Vila, des d'on vam agafar un camí rural que ens va portar fins a Finestrat (és a dir, no va fer falta arribar fins a Benidorm, com una altra vegades hem fet. Coses del Google Maps). Aparquem on sempre, al aparcament de la Font del Molí.

Feia un matí fresc, però el pitjor era el fort vent que ens va acompanyar durant tota la ruta. Gaudim d'unes magnífiques vistes a la mar i a les muntanyes, albirant al lluny les antenes de la base d'Aitana. Més prop per la dreta nostra, l'imponent Puigcampana, una muntanya mítica. 

Vam ascendir durant els primers quilòmetres fins a arribar al refugi de José Vera, que és un calaix de xapa a mode de contenidor, però en el seu interior trobem una taula de fusta perfecta per a esmorzar. Donat el vent que feia fora, pensem que no trobaríem millor lloc per a esmorzar ben abrigats.

Després de l'esmorzar encara quedava un bon tros fins al Coll del Pouet que és on hem errat i, en lloc de seguir la ruta prevista, hem iniciat un descens molt pronunciat que no semblava normal, fins que ens hem adonat de l'error i hem hagut de desfer la costa amb la llengua fora.

Des del Coll del Pouet encara queda un tram fins a arribar a la Font de la Solsida, des d'on la ruta ja es torna descendent. En la font, per descomptat, ni una gota d'aigua.

Conforme la senda va girant a la dreta, comencen a aparéixer les vistes a la mar, distingint-se perfectament el Penyal d'Ifac, Altea, la Serra Gelada de Benidorm i els torres de l'edifici Tempo, la Serra de Bernia. Arribem a albirar en l'horitzó l'illa d'Eivissa. Pel sud, la vista arriba fins a Múrcia.

Els últims quilòmetres són una autèntica tortura, una senda pedregosa, esvarosa, escalonada, empinada, ... en fi, una tortura fins que, al final, trobem l'últim tram de pista que ens condueix fins a l'aparcament.

Ens fem unes fotos en la Font de Moli i ens tornem per a casa, convençuts que, potser, no repetirem aquesta ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc





No hay comentarios: