Esmorzar en Planes i passeig per Benialfaquí i Almudaina 24/04/2021

Els pronòstics del temps asseguraven quasi un 100% de probabilitat de pluja per a aquest dissabte, fins al punt de fer-nos dubtar si eixir o no eixir. Però Ramón, desaparegut en aquests últims mesos de semi confinament, ens diu que li abelleix conéixer aquests paratges de la zona d'Almudaina on hem estat últimament.

Se'ns ocorre que podem reservar taula en Planes per a esmorzar i, en funció de l'aigua que caiga, fer més o menys caminata, així que, excepte Pastu (que estava de trasllat a la caseta), la resta ens hem anat ben proveïts de paraigües.

En Planes estaven caient algunes gotes, però poca cosa, així que hem desplegat els paraigües i hem pujat a l'Ermita del Sant Crist, per les escales del Via Crucis, que van guanyant altura ràpidament i ens permeten unes vistes extraordinàries a la muntanya i al poble.

Hem envoltat l'Ermita per una pista que, fent marrada, ens retorna a Plans de nou, arribant al bar Nou Català a l'hora prevista per a esmorzar.

En el bar hem decidit que, a partir d'ara, qualificarem la qualitat dels llocs on esmorzem, als quals assignarem 0, 1, 2 o 3 "estepecs" (com a estreles Michelín, però de debò).

El Bar Nou Català, de moment, podem donar-li 1 estepec, perquè ens han atés bé i l'ambient era agradable. Sobrava la tele a tot volum (encara que li haja alegrat la vista a Ramón, que hui estava revoltós). L'embotit casolà estava bo i el pa del bocata també. La sépia en salta no tenia salsa i la truita de carxofes estava bona, però escassa. El combinat de pastissos per a postres no ha estat malament. La relació qualitat/preu (10 Euros per barba) pensem que és molt correcta.

Després de l'esmorzar, en vista que el temps no s'aclaria, hem agafat els cotxes i ens hem anat per la carretera fins a Benalfaquí, on hem fet un volta pels seus encantadors 4 carrers i mig, i per la font i les basses de la part de dalt.

Després hem seguit fins a Almudaina, fent un volta per a visitar la torre almohade i els carrerons del poble. Hui, malgrat estar ennuvolat, hi havia unes bones vistes al Benicadell, al Montcabrer i a tota la comarca del Comtat.

Hem pres una cerveceza en el bar, amb tertúlia inclosa, i ens hem tornat per a Ibi.

Us deixe el perfil enganyós de la ruta en Wikiloc (la meitat ha sigut recorregut amb cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos a les quals Berna afegirà alguna de les seues.

 

Powered by Wikiloc

 

De Fageca a Cuatretonda per la Font Roja 17/04/2021

Seria llarg d'explicar els successius plans per a aquest dissabte que havíem anat fent i desfent durant tota la setmana. Que si anàvem a l'Encantada, que si Berna no pot, que si anem a Quatretonda, que uns poden i altres no poden.

Al final hem sigut cinc: Mariu, Pastu, Mari, Toni i Basseta. Però la ruta triada per Basseta era bastant complicada i no va saber reaccionar a temps. Des d'ací demane perdó als quals s'hagen pogut sentir incòmodes i no puc dir més que ho sent i que espere que no torne a ocórrer.

A les 7,30 eixíem d'Ibi en direcció a Fageca. Conforme ens acostàvem el dia s'anava ennuvolant i es notava la humitat de la tempesta caiguda el divendres a la vesprada.

Hem deixat els cotxes al costat de la piscina de Fageca i hem iniciat la pujada a les faltes de la Serrella per camí asfaltat que ascendeix entre bancals d'oliveres, ametlers i cirerers.

El camí prompte es converteix en una empinada senda, mentre ens endinsàvem en una massa de núvols baixos que reduïa bastant la visibilitat.

Toni té olfacte per a aquestes situacions. Prompte ha detectat que el perfil de la ruta ens conduïa per un traçat dels quals no li agraden. Ha decidisc tornar-se i Mari li ha acompanyat. Els hem donat la clau d'un cotxe i hem acordat ajuntar-nos en el bar de Quatretondeta.

Però la senda es complicava. A més, estava tot molt mullat, hi havia fang i la pedra estava esvarosa. Tot això ens ha alentit molt la marxa.

Amb bastants penalitats hem arribat a la Font Roja. Pastu recordava haver passat per allí en una ocasió que pugem a la Serrella i, efectivament, hem baixat a Quatretondeta per la mateixa ruta.

La senda descendeix amb nivell pronunciat entre pedreres i nombrosos exemplars d'arbres de fulla caduca que estan començant a brollar (freixes, aurons, ...). A poc a poc, els núvols han deixat eixir el sol i l'últim tram ha ens ha permés gaudeixes de magnífiques vistes a la muntanya i a la vall.

Hem tardat molt més del que es preveu a arribar a Quatretondeta, però els bons oficis de Toni i Mari havien aconseguit que ens guardaren una taula per a esmorzar. Després hem eixit a una taula al carrer, de tertúlia, perquè ja no teníem ganes de caminar més.

Acabades les existències de patxaràn i herbero, hem fet una passeig pels estrets carrerons del poble i hem anat a buscar els cotxes.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos al qual Pastu afegirà les seues.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

 

Circular per esmorzar en Almudaina 10/04/2021

Hui ha sigut un dia especial per molts motius. Des de feia setmanes no ens ajuntàvem 5 membres de la Penya per a eixir de ruta i, malgrat que el pronòstic donava un 93% de probabilitat de pluja, hem decidit caminar.

La idea era fer una ruta circular que arranca en Planes, passa per Catamarruc, Benialfaquí i Almudaina, per a tornar a Planes. Però a Almudaina hi ha un bar i Rafa va reservar taula per a esmorzar, així que optem per fer el recorregut al revés, de manera que el primer poble al qual arribem és Almudaina.

En arribar a Plans hem pres un café a l'espera que cessara la pluja i, en un moment que s'ha buidat, hem arrancat. Però la treva ha sigut curta i la pluja ens ha obligat a traure els paraigües. Les vistes a Planes i el seu castell entre la boira són espectaculars

El camí fins a Almudaina és asfaltat, encara que poc transitat (no hem vist passar cap vehicle), així que hem gaudit dels imponents barrancs i dels cuidats bancals, sobretot de cirerers.

En arribar a Almudaina, hem passat per dos xicotets safaretjos i per la torre del S. XIII, vagarejant fins a arribar al Bar Rico Bros, on hem trobat una estufa de llenya i un ambient molt familiar.

L'esmorzar, com sempre, abundant. Però la sorpresa ens l'ha donat el nostre amic Sento Berna, que ha volgut convidar-nos per a celebrar el seu aniversari.

Hem représ la ruta per camins pavimentats que serveixen per a accedir als innombrables nivells de bancals on es cultiven cures fruiteres, cirerers en la seua majoria però també ametlers, bresquilleres, oliveres, etc.

El camí està jalonat de esparragueres i de tota mena de plantes i flors silvestres que, amb les gotes de pluja, ens han permés prendre algunes fotos molt cridaneres.

La ruta ens acosta a Benialfaquí, però no ens hem desviat per a entrar al poble i hem seguit en direcció a Catamarruc, passant pel Barranc de les Bassetes i pel Corral Roig i tenin que superar alguns repits bastant empinats. Poc a poc ha deixat de ploure i la boira ha anat alçant-se.

Hem passat per un tram de pista pavimentada pel qual ja vam estar setmanes arrere, que baixa fins al llit de l'impressionant barranc de Cantacuc.

Sense arribar a passar pel poble, seguint camins rurals, la ruta ens ha portat fins a Planes, on hem agafat de nou el cotxe per a tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos. Berna ha muntat les seues fotos a un altre álbum.

 

Powered by Wikiloc

 

Al Mas de Llopis per Huit Piletes 3/04/2021

Aquests dies de Setmana Santa cadascun té el seu propi pla familiar i semblava que el dissabte no hi hauria caminada, però Basseta i Berna estaven disposats a fer una passejada i no perdre els bons costums.

Perquè Berna tinguera l'al·licient de visitar una ruta desconeguda per a ell, Basseta va proposar pujar des de Sant Cristòfol de Cocentaina, per la ruta dels Huit Piletes, camí de Montcabrer.

La ruta és exigent en la pujada i ens va costar arribar al Mes de Llopis, on vam parar a esmorzar a l'ombra de l'ametler solitari que hi ha al costat de les ruïnes de la masia.

Des d'allí s'endevinava que en el cim del Montcabrer hi havia cua. Es veia pujar a gent per totes les senderes i ens plantegem seriosament no fer el mateix. A més, la predicció meteorològica donava pluja a partir de les 13,00 hores, així que decidim baixar-nos per la mateixa senda.

Feia molt bon temps i la serra estava preciosa. A les flors de romer i argilaga, que porten dies en plena floració, s'afigen els primers gamons, el marfull, els arços negres, el timonet i, fins i tot, alguna xicoteta orquídia, perfectes per a entretindre's prenent fotos.

De tornada a Ibi, en passar els túnels, va començar a ploure i en arribar a Ibi queia un bon aiguat. Encara sort que no ens va enxampar baixant del Montcabrer.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Beneixama, El Salze i Patiràs 27/03/2021

Hem hagut d'esperar que la tercera ona de la pandèmia afluixara el seu impacte per a poder eixir de caminada. 

Per a Rafa, hui era un dia important per a posar-se a prova i per aquest motiu hem triat una ruta sense grans desnivells.

S'han apuntat un parell de xiques, així que el grup era nombrós i a les 8 en punt estàvem tots a casa de Toni per a anar-nos plegats a Beneixama.

Ja vam estar pel Salze fa uns mesos, i hem fet una ruta similar, encara que variant una mica el trajecte per a travessar la carretera de Biar a Banyeres i acostar-nos fins a Patiràs.

Abans hem creuat el llit del Vinalopó, que baixa amb una bona quantitat d'aigua (al contrari que la vegada anterior). També ens crida l'atenció els bancals d'oliveres, alguns centenaris, cuidats amb una extraordinària manyaga.

El cel estava encapotat i feia un molest vent fresc que ens ha acompanyat fins a l'hora de l'esmorzar, quan ha eixit un poc el sol i la temperatura ha pujat una mica.

Hem arribat a la Casa de Patiras, un conjunt agrícola format per grans volums adossats de diferents èpoques, alguns fins i tot recents, amb buits desordenats i de diferents grandàries pròpies de l'arquitectura rural popular.

Per a esmorzar ens hem amagat en una recolzada al costat de l'Ermita de Sant Ramón de Patiràs, alçada en el segle XIX (1890), amb façana de sillería i decoració en pedra llaurada, igual que les pilastres de la tanca d'entrada, possiblement amb reixa, hui inexistent.

Després de l'esmorzar, sense pressa però sense pausa, hem iniciat el camí de tornada a Beneixama contents de comprovar que Rafa està completament recuperat.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc