El nostre període de descans estiuenc sol allargar-se fins a passar Festes de Moros i Cristians, però enguany ho hem sobrepassat amb escreix.
El cas és que cal començar aqueixa meravellosa rutina en la qual ens ajuntem el dissabte al matí i caminem, mengem, bevem, parlem i discutim com si fora a les nostres mans arreglar el món.
Per uns motius i per uns altres, només hem arrancat la temporada Pastu, Rafa i Basseta. La proposta de Pastu era esmorzar en La Menora, en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.
En el seu pensament estava eixir des d'Ibi o, com a molt, des de La Venteta, però li hem discutit el pla i hem arribat amb cotxe fins al mateix encreuament de l'Ermita de Polop. No volíem forçar les cames el primer dia (je, je, je).
Hem anat per la pista de terra desviant-nos a la dreta en direcció a la Casa Don Pedro, finca que ens ofereix una imatge molt senyorial amb l'empaquetatge de la seua cancel·la i reixes volades, una torre que remata balaustrada, estil renaixement, al costat la façana típica de masia amb rellotge de sol i un bell pòrtic neoclàssic.
Hi havia una espera boira que ens impedia albirar amb claredat la direcció correcta, així que deambulant per aquells camins arribem a La Menora Nova, situada en un punt elevat, és la masia mes alta del seu entorn, des de la qual s'albira tota l'amplitud de la Vall.
Aquesta finca va pertànyer en el seu moment a Don Agustín Gisbert, fabricant alcoià, fundador de la fàbrica de mistos “La Mistera”, La seua filla s e va casar amb el pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937), els qui la van heretar juntament amb la casa del Pavo, a Alcoi.
Abans d'esmorzar baixem a visitar La Menora Vella, una casa de cultiu menys senyorial. Per les sendes abunden tot tipus de bolets, encara que no trobem cap comestible i vam haver de menjar-nos el que portàvem en la motxilla.
Després de l'esmorzar baixem en direcció a La Servereta Alta i passem per la Casa del Xocolater, cada dia més desbaratada.
Des d'allí per pista en direcció al cotxe, encara que se'ns va ocórrer torçar a la dreta per un camí que es veia bastant arreglat, però ens va portar fins a una finca en la qual la propietària ens va dir que no hi havia continuïtat i que havíem de tornar. No vam voler discutir i vam donar la volta.
Poc abans d'acabar el recorregut passem per l'Alqueria Nova, on s'estava preparant un esdeveniment. Per descomptat, el lloc és ideal per a organitzar qualsevol celebració.
Basseta es va emportar la càmera de fotos ... però sense targeta de memòria (!), així que les fotos que prenem van ser amb el mòbil i estan en aquest àlbum de Google Fotos.
La ruta en Wikilooc si que es va gravar bé.
Nota: La informació sobre les cases està extractada d'aquest blog.
2 comentarios:
M'heu fet enveja. Tinc moltes ganes de començar a eixir amb la Penya.
I nosaltres també tenim ganes de voret ... i de pericana ... i de saginosa ...
Publicar un comentario