Hem deixat el cotxe a l'entrada de Muro i ens hem dirigit a Setla per un barranc ple de xops i pel qual discorre un escàs llit d'aigua.
La senda arriba a un lloc on queden les pilastres de blocs de pedra que van suportar en uns altres temps un pont de ferro del traçat del Tren Xitxarra,
Seguim avançat per la mateixa senda, trobant al nostre pas alguns narcisos en flor i un esquirol rondant entre els xops, arribant a Setla de Nunyes, un modest nucli de cases agrupades entorn d'una xicoteta església, en el qual a penes ens detenim per a fer una foto al seu llavador.
La ruta ens porta per un camí paral·lel a l'autovia, en direcció a un pas elevat. Des d'aquest punt trobem unes espectaculars vistes a la muntanya del Montcabrer. El camí segueix a l'altre costat de l'autovia, passant al costat de la zona de la Font de la Carrasca.
Finalment arribem a Turballos, la visita del qual era uns dels objectius proposats per Basseta. Hem trobat un quasi solitari, bell i net conjunt de cases de pedra entorn de la xicoteta i modesta església preromànica. Mentre comentàvem llegiem els panels de la història del Pare Vicent i de la comunitat que es va formar, hem trobat a Pilar, una de les persones que forma aquesta comunitat.
Finalment arribem a Turballos, la visita del qual era uns dels objectius proposats per Basseta. Hem trobat un quasi solitari, bell i net conjunt de cases de pedra entorn de la xicoteta i modesta església preromànica. Mentre llegiem els missatges escrits en alguns panells de ceràmica i comentàvem la història del Pare Vicent i de la comunitat que allí va formar, hem trobat a Pilar, una de les persones que forma aquesta comunitat.
En dir-li a Pilar que veníem d'Ibi, ens ha dit que tenia molta amistat amb Paco "El del Carro" i s'ha brindat a ensenyar-nos una antiga almàssera que encara s'utilitza per a fer l'oli, considerat "la sang de la nostra terra" segons resa un retaule ceràmic col·locat en una de les seues parets.
En l'exterior de la casa hi ha diversos elements relacionats amb el cultiu tradicional de la terra, com a carros, corretjams de cavalleria, etc. Ens crida l'atenció una antiga senia usada en uns altres temps per a extraure aigua.
Era hora d'esmorzar i encara faltava un tros fins a l'àrea on teníem previst parar. Hem trobat una estupenda taula i bancs d'obra, perfectes per a asseure'ns i donar bon compte de l'esmorzar.
Reprenem la marxa dirigint-nos a un punt en el qual, a través d'un túnel, creuem les rampes de l'autovia pròximes al port d'Albaida, arribant a la cota més alta de tota la ruta, amb vistes a la serra d'Agres. Per camins i sendes que travessen molts bancals erms arribem a la Font del Baladre.
Des de la font iniciem un tram de senda que discorre pel barranc, paral·lel al rierol d'aigua que baixa en direcció a Muro. Passem per les ruïnes del que va ser el restaurant "Fontanars", poc abans d'arribar al punt on tenim el cotxe.
Durant tota la marxa hem tingut una baixa temperatura. No ens ha plogut en tot el matí, però tampoc ha eixit el sol.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento afegirà les seues).
2 comentarios:
GRACIAS AMIGOS RUTA Y DIA MUY BUENOS
Tú si que eres bueno amigo Toni!
Publicar un comentario