Bocairent i Mariola 01/05/2021

Ha sigut una pena que Rafa no ens haja acompanyat, perquè haguérem fet un ple total i, a més, amb tres components femenines. La pena és que, a causa de les restriccions per la pandèmia de COVID-19, no hem pogut celebrar la nostra tradicional sardinada encara.

Toni va dir la setmana passada que era el moment d'anar a Mariola i no li faltava raó. Les recents pluges de primavera han ajudat al fet que la serra i els camps lluïsquen amb la màxima esplendor.

Hem arribat a Bocairent i hem aparcat en l'antiga Estació, des d'on ens hem dirigit per un camí asfaltat fins a l'Ermita de Sant Jaume. Hui se celebrava allí la tradicional romeria, encara que aquesta any, per la pandèmia, només es feia una missa en l'exterior de l'ermita.

Crida l'atenció l'abundància de lliris de diversos colors (blaus, blancs, morats), així com la gran quantitat de flors que trobem per les sendes i els camins.

Des d'allí, ja per senda, hem anat ascendint mentre les vistes sobre Bocairent anaven guanyant en altura i en espectacularitat. La senda ens he portat fins a la Font de Teular, de la qual rajava un generós cabal.

Encara faltava pujar a l'alt de Sant Jaume, cota màxima de la nostra ruta. Hem trobat allí a un grup de gent de Banyeres i, mentre preníem fotos, ens ha sobrevolat una avioneta.

A continuació ens hem dirigit al sud fins a trobar una pista que baixa entre pinedes i cases de camp i que prompte deixem per l'esquerra per a anar per una preciosa senda fins a arribar a l'Ermita de Santa Bàrbara.

Ja era hora d'esmorzar i hem muntat tres (3!) taules, crec que tot un rècord. La llista de menjars excedeix la normal extensió d'aquestes cròniques i millor ho deixem en què ha sigut un esmorzar "de categoria".

Després de l'esmorzar, i mig "xispats", ens hem dirigit al nord per camí i després per una bonica senda que ens permet arribar a un punt en el qual, quasi de sobte, se'ns apareixen unes vistes precioses a la Valleta d'Agres, des d'on albirem el turó on està la cova Bolumini i, al lluny, el Benicadell.

Des d'allí tot és senda de baixada suau per a tornar a Bocairent (aquesta vegada no ens hem anat a buscar el Oratori de Sant Blai). Conforme ens acostem al poble, van apareixent precioses cases de camp envoltades de verds camps i abundants flors silvestres.

El camí ens porta fins a l'antic traçat ferroviari i una altra vegada a l'antiga Estació. Ens abellia prendre una cervesa, però allí no ens podien atendre, així que ens ens hem pujat en els cotxes i hem parat en la Venda del Borrego.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos al qual els altres pujaran les que vulguen.

 

Powered by Wikiloc