Hui hi havia interés per arribar a Ibi a una hora prudencial i hem decidit fer una ruta pels voltants. Hem deixat el cotxe al costat de la masia del Safarich, prenent un camí direcció a Castalla que ens ha portat fins a l'hivernacle, doblegant per allí a l'esquerra i passant per uns bancals on ens ha cridat l'atenció la floració d'una plantació d'arbres que ens resultaven desconeguts. Hem esbrinat que es tracta del Paulownia tomentosa (el Kiri). Seguint més endavant hi ha un moment en el qual travessem la carretera CV-818 i seguim en direcció a la casa de La Ballestera, encara que creuant alguns bancals d'ametlers. Des d'allí, creuant uns sembrats, hem anat a parar a la CV-805, a l'entrada de la finca El Forcall, on hem esmorzat. És una pena veure les lamentables condicions en les quals es troba una de les cases senyorials més impressionants del nostre entorn: on va haver-hi un hotel i un restaurant, ara només hi ha abandó i greixum. Després de l'esmorzar, hem seguit en direcció al nord, al costat del llit del riu, creuant-lo per un gual i seguint pel camí que condueix a la Finca Sarganella (no hem arribat a entrar), amb intenció de tornar a superar el riu de nou per a arribar a Les Barraques, la qual cosa hem estat a punt de no poder fer a causa d'unes obres. Alguns cirerers i pomeres en flor hem pogut trobar pel camí. Finalment hem arribat a l'encreuament amb la CV-806, a l'entrada dels Barraques, hem passat a l'altre costat i per la CV-816 hem anat a buscar el camí inicial que ens condueix de nou al Safarich. Hem pogut observar que enguany els ametlers estan carregats de fruit, ara només necessitem que ploga una mica. Hem tingut un temps molt agradable, amb bona temperatura i alguns núvols. No hem suat molt, però ens els hem passats molt bé (ha sigut una alegria tornar a recuperar a Ramón després de la seua lesió). Us deixe el perfil incomplet de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Hui hem viscut una experiència potent. Tot va començar quan Rafa Palacios va proposar fer alguna ruta diferent, donant les opcions de Fontcalent o El Ventós. Al final ens va semblar que aquesta última podia estar bé, perquè eren 12 km amb bastant desnivell.
A les 8 del matí estàvem a Agost, disposats a iniciar la ruta per una rambla seca totalment, en direcció a uns monticles llunyans. Més lluny encara es veia, majestuosa i inassolible, el cim del Ventós, però nosaltres no ho sabíem.
El cas és que sense deixar de pujar, la senda s'anava desdibuixant i gràcies al Wikiloc no ens vam perdre entre tanta mata d'espart i altres herbes seques.
A poc a poc ens anàvem donant compte que, efectivament, aqueix cim llunyà i impossible era la nostra destinació.
La senda anava empinant-se fins a un punt en el qual havíem d'anar donant-nos suport amb les mans. La part positiva eren les extraordinàries vistes que teníem des d'allí: la zona de Chirau a l'esquerra, Alacant en el centre, Agost i, al final a la dreta, Novelda.
Hem trobat zones en les quals era complicat passar, tal com s'aprecia en el vídeo que he posat més a baix.
Però feia sol i corria poc el vent, la qual cosa va fer que ens esgotàrem totalment i consumírem tota l'aigua que portàvem. Rafa va patir una autèntica pájara en arribar al cim.
Per sort, la baixada, pel PR marcat, ha sigut molt més assequible. L'últim tram, a través d'una rambla totalment seca, ha sigut bastant interessant. Hem travessat zones amb plegaments de pedra molt curiosos i una impressionant cova excavada per l'aigua.
El nostre amic Ramón segueix mitjà lesionat i, sospitem, ha de racionar les seues energies per a poder estar a l'altura en els seus assajos de "dansà", però la resta de la Penya seguim obstinats a conéixer llocs del nostre entorn.
Aquesta vegada ha tocat visitar el Racó de Sant Bonaventura i el paratge dels Canalons d'Alcoi, deixant el cotxe en el barri de Batoi i entrant pel llit del riu Polop.
El primer tram de senda ens porta per davall del Pont de les Set Llunes fins al Racó de Sant Bonaventura, on hem gaudit de les cascades d'aigua. Hem vist unes taules de fusta amb bona pinta i hem decidit esmorzar allí.
El tram que segueix a continuació és més complicat, doncs cal passar trams ajudant-se de cadenes per a superar alguns tolls d'aigua.
Després hem deixat de costat el llit del riu per a girar a la dreta en direcció al Castell de Barchell, prop de la Font dels Patos. Hem fet un xicotet tram al costat de la carretera, fins a entrar pel Racó Payá (hui gossera municipal) en direcció al Salt.
La senda va baixant en direcció a la via verda i a través d'un pont i un túnel tornem al barri de Batoi. Hem gaudit d'un dia esplèndid i una temperatura ideal.
Basseta va proposar la setmana passada fer una ruta per a visitar el Monestir de Santa María de la Murta. Ens enxampa una mica lluny d'Ibi, però optem per eixir mitja hora abans i arreglat.
Des d'allí ens hem desviat per a passar per una zona una mica delicada però que el nostre amic Toni ha sigut capaç de superar (hui s'ha guanyat la medalla, sens dubte).
Hem desplegat taules i cadires per a esmorzar en una zona plana i poc després ha començat el fort descens en direcció a la Vall de Murta. Finalment, arribem a la zona on estan les ruïnes del Monestir, amb dues basses que s'alimenten d'un xicotet cabal d'aigua que raja de la Font de Murta i que arriba fins ací a través d'una xicoteta séquia i aqüeductes de pedra.
La zona és preciosa i té bon accés des d'un aparcament situat a 3 km, per la qual cosa trobem nombrosos visitants. És una pena que no es restauren les poques restes que queden en peus i es pose en valor tot aquest magnífic conjunt monumental.
La volta ha sigut dura, perquè hem hagut de remuntar de nou fins al Pla de Fontanelles i descendir per un altre trajecte diferent al de l'anada, però no menys interessant, gaudint d'una vegetació potent i de paisatges escruixidors.
