A les 8 del matí estàvem a Agost, disposats a iniciar la ruta per una rambla seca totalment, en direcció a uns monticles llunyans. Més lluny encara es veia, majestuosa i inassolible, el cim del Ventós, però nosaltres no ho sabíem.
El cas és que sense deixar de pujar, la senda s'anava desdibuixant i gràcies al Wikiloc no ens vam perdre entre tanta mata d'espart i altres herbes seques. A poc a poc ens anàvem donant compte que, efectivament, aqueix cim llunyà i impossible era la nostra destinació.
La senda anava empinant-se fins a un punt en el qual havíem d'anar donant-nos suport amb les mans. La part positiva eren les extraordinàries vistes que teníem des d'allí: la zona de Chirau a l'esquerra, Alacant en el centre, Agost i, al final a la dreta, Novelda.
Hem trobat zones en les quals era complicat passar, tal com s'aprecia en el vídeo que he posat més a baix.
Però feia sol i corria poc el vent, la qual cosa va fer que ens esgotàrem totalment i consumírem tota l'aigua que portàvem. Rafa va patir una autèntica pájara en arribar al cim.
Per sort, la baixada, pel PR marcat, ha sigut molt més assequible. L'últim tram, a través d'una rambla totalment seca, ha sigut bastant interessant. Hem travessat zones amb plegaments de pedra molt curiosos i una impressionant cova excavada per l'aigua.
Quant a la flora, pese a l'aspecte desèrtic del paratge, hem vist algunes flors que desafien a la sequera (estepa blanca, siempreviva, sigronera borda, romer mascle, coronetes, ...) .
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà unes quantes de la seua collita).
Powered by Wikiloc
1 comentario:
hay q tener ganas de perder sabados en secarrales, entre espartos
Publicar un comentario