Diverses obligacions han impedit arrancar l'any en grup i només hem eixit Rafa i jo, però espere que prompte tornem a la rutina i a gaudir dels nostres esmorzars en la serra.
Hui hem intentat fer una ruta circular pel Montnegre, eixint des de Xixona, denominada SL-CV 151, que discorre pels barrancs de les Salines i la Mascuna. No obstant això, la primera part de la ruta consistia a pujar per un turó en pendent pronunciada i per unes roques que no pintaven molt bé, per la qual cosa hem decidit fer la ruta lineal deixant de costat el serral.
Començava el dia quan hem arribat a Xixona, però prompte ha eixit el sol i hem gaudit d'un dia magnífic. Costa creure que estiguem en ple hivern i suant.
La ruta arranca des de la Font del Moratell i per una pista asfaltada discorre entre barrancs erosionats i bancals abandonats, sense un atractiu especial de no ser per les abundants coronetes de frare que jalonen les cunetes.
Acaba l'asfalt i el camí de terra segueix fins a un punt en el qual un senyal tombat ens indica el desviament per a baixar al barranc de les Salines per una senda pedregosa adornada per alguns romers en flor.
Un pronunciat descens, mentre veiem els meandres del barranc, ens porta al llit del llit, que està aparentment sec. Des d'allí seguim per la dreta en el sentit descendent, passant per racons impressionants i signes d'erosió que ens criden l'atenció.
Les formacions de terra i roques semblen pròpies d'una pel·lícula de vaquers o de ciència-ficció. També abunden tamarindes, canyars, llentiscles i fins a una planta que sembla el sàndal bastard (originari d'Austràlia).
El llit arriba fins a una presa de maçoneria situada en un punt amb gran desnivell i des del qual és impossible seguir, perquè el llit s'estreny entre les parets de roca, per la qual cosa donem mitja volta. Apenes mig kilómetre més abaix està el riu Montnegre amb l'aigua que baixa del pantá de Tibi.
Remuntem el llit del riu en direcció a una altra presa, gaudint de les cridaneres formacions de terra roja i plegaments de roca amb formes capritxoses (com aquest conill). Trobem algunes flors de coletxó i rams de flors de olivarda totalment secs.
Conforme anem ascendint pel llit, comença a aparéixer un fi fil d'aigua que baixa des de la presa. Es pot escalar la presa pel lateral i seguir ascendin (arribaríem fins a les cases de Silim), però optem per parar i esmorzar.
Desfem tot el recorregut i tornem pel mateix trajecte en direcció a Xixona, encara que prenent una variant que ens evita pujar per la senda pedregosa.
Als costats del camí anem trobant plantes que no havíem vist en baixar, potser per l'escassa llum. Hi havia moltes mates de albaida, porrasina, rosa de la Verge, coronetes i centauri.
A poc a poc, i una mica cansats; hem arribat al lloc on teníem els cotxes i ens hem acomiadat.
Us deixe el perfil de la ruta en el Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario