Es tracta d'una zona que hem visitat moltes vegades i que hem recorregut de dalt a baix, però té alguna cosa que ens atrau, una llum especial, un entorn quasi salvatge. El problema, una vegada més, és que cal pujar el que es baixa (primera llei de la Penya).
Hem arribat a l'aparcament del Xorret de Catí quan a penes clarejava el sol. Després de saludar al nostre amic almerler que ja te flors, ens hem dirigit a l'esquerra, buscant la Pena Foradà i gaudint d'unes vistes precioses gràcies al dia assolellat que hem tingut.
Hem arribat al bar de Rabosa i a penes hi havia gent, per la qual cosa ens han atés molt bé. Des de fa un any hi ha un nou equip i ens agrada el que cuinen (les creïlles al montó de hui estaven espectaculars). Berna ha tingut un contratemps en mossegar un tros de pa i quasi perd una dent.
Aprofitant que estàvem tots, ens hem fet la foto de rigor en la capella que hi ha en Rabosa, abans de començar a pujar la costa que ens porta de tornada. No teníem pressa i hem anat parlant, rient i parant cada dues per tres.
Una altra foto de rigor ha sigut en l'Ermita de Santa Bàrbara, per on hem passat abans d'enfilar la pista de terra que ens porta de tornada al Xorret.
He de dir-ho: si em voleu, regaleu-me matins com aquest.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna i Pastu segur que afigen algunes).
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario