Ens hem dirigit a Benilloba, per a passar per Benasau, pujar el port de Confrides, baixar-lo, passar per Benimantell i arribar a Guadalest quan encara no hi havia cap cotxe en l'aparcament.
La ruta arranca en direcció a Benimantell, pel voral de la carretera fins que baixem al poble i fem un volt per la plaça Major i l'Església. Després tornem a la carretera per a creuar-la i començar a pujar una llarga i empinada costera pel Calvari, passant per un safareig, gaudint d'unes vistes precioses al massís de La Serrella d'una banda i a l'Aitana per un altre.
Malgrat l'avançat de l'hora, encara trobem les plantes en la ombría cobertes de cristalls de gel.
La pista inicia un lleuger descens que ens porta fins a Benifato. Passem per l'Església, que té un retaule de Sant Miquel (representat com a un àngel guerrer, amb una espasa a la mà, batallant contra les forces negatives que representa Lucifer) i pel mateix carrer eixim de nou a la carretera per a seguir en direcció a Beniardà, poble al qual s'accedeix per una empinada baixada jalonada d'ametlers en flor i belles vistes a la Bernia.
Hem arribat a una placeta on està el Bar L'Era, on hem esmorzat. Cal destacar els estupends entrepans i, sobretot, el deliciós pastís de poma. La pena és que el plat de tomaca trinxada portava olives i ja sabem el que això suposa.
Després de l'esmorzar, ens hem endinsat pel poble per a passar per la Plaça de la Constitució i l'Església dedicada a Sant Joan Baptista, enfilant després pel carrer San Francisco, passant al costat de la tàpia d'un jardí on ens sorprén veure a diversos plataners amb els seus fruits madurant.
El carrer es converteix en una costera que baixa entre garrofers fins a quasi el nivell de l'aigua del pantà, just pel punt en el qual entra l'aigua que baixa pel barranc. A partir d'ací seguim una senda que va serpentejant per la vora del pantà, amb unes vistes a la Serrella molt boniques gràcies, entre altres coses, al magnífic sol que ha lluït tot el matí.
Arribats a la paret del pantà, ens hem ficat dins per a fer-nos unes fotos i admirar la seua envergadura. Ja només ens faltava la pujada fins a Guadalest, que fem per una pista en la qual trobem algunes flors hivernals, com la Vinca maior o la Oxalis pre-caprae.
Abans d'arribar al poble observem a diversos escaladors pujant per una paret de roca totalment vertical. Per descomptat, les seues vistes serien millors que les nostres, que no eren dolentes, perquè es veia clarament la mar Mediterrània a través d'alguns ametlers en flor.
Guadalest sorprén pel seu atractiu entorn, les seues plantacions de llimeres i tarongers, per les seues palmeres, per les seues vistes a la muntanya mires per on mires i per la magnífica ciutadella a la qual s'accedeix per un túnel de pedra.
Hem trobat la Casa Orduña oberta, així com l'Església. Hem recorregut el preciós balcó de pedra amb vista a l'aigua color verd turquesa del pantà i, en direcció a l'est, a la majestuosa serra de Bernia (este panorama virtual ho indica ben clar). Hem comprat alguns productes típics i hem donat per acabada la ruta prenent una cervesa en un bar de Confrides.
Com sempre, us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
2 comentarios:
M'agradaria ferla un altra volta, deu de ser prou xula.
Aixó està fet!
Publicar un comentario