Acordem anar a La Menora i ensenyar-li a Sento Berna un dels nostres llocs preferits per a esmorzar i sense necessitat d'implicar taules i cadires.
Hem anat amb cotxe fins a la zona de l'ermita de Polop, per a començar la ruta ja pel camí que s'endinsa en direcció a Onil. Era primerenc i els bancals sembrats tenien una llum especial.
En passar pel camí que puja per l'esquerra a la Torre Redona, hem decidit pujar a donar una ullada. No obstant això, ens ha avançat un cotxe que ha obert el reixat i hem pensat que podia no ser bona idea ficar-nos dins del recinte tancat, així que ho deixarem per a un altre dia.
De tornada al camí principal, hem arribat a la Casa del Xocolater, amb els seus dos retaules dedicats a Sant Vicent. Hem buscat una planta de hierbaluisa que un dia trobem al costat de la casa, però sembla que ha desaparegut.
Des d'allí hem seguit per un camí que no teníem explorat, que ens ha conduït fins a una casa anomenada Servereta Alta, des de la qual hem començat a ascendir en direcció a la Menora.
Cal destacar que en tot moment hem caminat envoltats de camps de labor sembrats de cereal, que ja comença a esgrogueir. Els ribassos i les senderes estan amb un tall d'herba i de flors com a poques vegades hem vist.
L'esmorzar, com sempre, genial. Sento Berna ha agafat la rutina de portar pericana i saginosa, tot un luxe asiàtic que s'uneix al carajillo de Toni, el herbero de Basseta, els pastissets de Pastu (que hui no hi havia) i la coca de molletes feta per Majo, l'esposa de Rafa. No es pot demanar més.
La nostra intenció era tornar per una senda que condueix fins a la Casa Don Pedro, però ens hem despistat agafant pebrella i quan ens hem adonat estàvem al costat de la carretera de Banyeres, a l'altura de Buixcarró. Però Toni coneixia la zona i no hem arribat a trepitjar asfalt, prenent una senda per la dreta de la carretera que ens ha portat a Don Pedro igualment.
Pastu tenia pressa per tornar a Ibi, però als altres ens abellia allargar la ruta, així que ens hem acomiadat i hem seguit a visitar altres cases, com L'Alqueria, preparada per a esdeveniments socials, L'Alqueria Vella i la Alquerieta. Basseta ha aprofitat per a recollir un ram de l'abundant hipèric que encontrabamos i elaborar el famós "oli de perico".
L'últim tram ha sigut per una senda que recorre el barranquet que té l'espessa chopada que arriba fins al pont de la carretera. Just abans de tocar-la hem doblegat a l'esquerra per a aconseguir l'altura del Maset Nou. Hem recorregut el camí d'entrada (per cridar-li d'alguna forma) que discorre entre nogueres i hem arribat a l'encreuament de la carretera que ve d'Alcoi a Banyeres, arribant fins al cotxe sans i estalvis.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà alguna de les seues).
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario