Pel camí que s'endinsa al Parc Natural, deixant a la dreta els camps d'oliveres joves de Santa María, hem arribat al Pou del Barber, recentment restaurat i que presenta un aspecte bastant millorat.
Hem seguit en direcció a la Font Roja, però com Berna ens havia advertit que la senda estava impracticable per la gran quantitat de pins caiguts durant la borrasca Gloria de l'hivern passat, hem optat per pujar al Cabeçonet Ras (conegut com La Mamella).
Les vistes des de dalt compensen l'esforç, perquè els camps de la Valleta de Polop, amb els seus sembrats verds estan espectaculars.
Es notava el cansament a les cames després de tantes setmanes d'inactivitat. Baixant ja ens hem trobat amb Vicente Martín, que, més matiner que nosaltres, ja tornava a casa.
Abans d'arribar al Serrallo, ens hem desviat a l'esquerra per a baixar per la pista que condueix fins a la Font del Merlanchero, en la qual rajava un bon fil d'aigua fresca, alguna cosa bastant poc freqüent.
Hem ascendit per un camí que ens ha deixant en la pista que puja des del Santuari al Serrallo, on hem esmorzat en una de les taules de fusta. Hem vist a diversos grups de gent d'Ibi que anava i tornava per aquells camins.
La serra està esplèndida en tots els sentits. Les abundants pluges han provocat una floració poques vegades vista, les estepes inunden tota la muntanya de flors roses i blanques, la sàlvia, les junquetes, els rosers silvestres, el lli blau, el lli blanc...
Per a la volta hem optat per baixar pel camí, allunyant-nos de la Mamella, per a agafar una senda que sale a mà dreta i que ens porta de nou en direcció al Pou del Barber. Per pocs minuts no hem complit amb l'hora màxima establida, però no li ho digueu a ningú.
Cap dels quals anàvem hem activat el Wikiloc, així que hui no tenim perfil de la ruta. Les fotos de Basseta i de Berna les podeis trobar en aquest àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario