lunes, 9 de octubre de 2017

Esmorzar en La Martina 7/10/2017

Pujar a la Martina és una de les millors coses que podem fer un dissabte al matí qualsevol. Per a evitar pujar i baixar la costa d'asfalt fins a Villalobos, pugem amb cotxe a les 8 del matí.

Amb la frescoreta matinal és fàcil pujar la senda fins a coronar l'encreuament del Cuartel, baixant a continuació en direcció a Vivens i afrontar una nova pujada pel tallafocs (no, encara no han instal·lat les escales mecàniques).

Pel camí ens crida l'atenció la floració del bruc, que ho inunda tot de tons rosaci. No menys curiós és trobar cada dos per tres fongs blancs de gran grandària. Lluïa un sol esplèndid i feia una temperatura molt agradable, encara que en arribar al punt d'observació dels forestals en La Martina pegava un airet fresquet.

Després de l'esmorzar que ens havia preparat Pastu, al que no li ha faltat detall, hem baixat per la pista en direcció a la Casa de l'Alcaid (calia tenir valor per a viure allí), agafant a continuació una senda que ens ha portat de nou fins a la base del Cuartel, des d'on hem tornat a Villalobos per la mateixa senda.

Us deixe la ruta en Wikiloc i les fotos meues i de Pastu en un àlbum de Google.



Powered by Wikiloc







2 comentarios:

Filosoficar dijo...

Envidiable. Sinceramente y muy simple. Envidiable. Os admiro. Sobre todo a mi estimado y admirado amigo José Vicente, 'Basseta'.
Seguid con esto. Os sigo y, ojalá, aprendieran de vosotros muchos de los habitants de estas magníficas tierras.
A veces me pregunto, ¿Cuántos de los que viven en estas magníficas tierras saben realmente dónde están, saben realmente cuán rico es lo que sus antepasados les han dejado en herencia?
Seguid así, por favor.
Seguid difundiendo la esplendorosa maravilla natural de estas tierras desconocidas para la mayoría de sus propios habitantes.
Gracias.
Gracias, 'Basseta'.

Basseta dijo...

Muchas gracias Antonio. La verdad es que me considero muy afortunado de poder compartir las mañanas de los sábados con este pequeño grupo de incansables senderistas. Además, amo mi tierra y en encanta la fotografía, así que disfruto por todos los lados.

Si un día te apetece, ya sabes, te apuntas.

Un abrazo.