L'increment de contagiats pel COVID-19 ha deixat a part de la penya en dic sec per precaució. La resta, una mica més inconscients, hem decidit eixir a caminar, encara que fóra una mica, perquè Basseta necessitava estar a Ibi a l'hora de menjar.
No volíem pujar al Canyo i Foiaderes tement que hi haguera neu, gel i gent, així que, després d'algunes deliberacions prèvies, acordem pujar al Refugi dels Esbarzerets. I resulta que hem trobat gel, neu i gent.
Per a garantir l'horari previst, hem deixat el cotxe en el camí de la Boquera i hem iniciat la pujada quan encara no tocava el sol al camí. La pista de terra estava gelada i a penes hi havia xicotetes plaques de neu congelada pels laterals.
No obstant això, conforme anàvem ascendint, la neu va començar a estar més present fins al punt que ocupava tota l'amplària del camí. Les rodadures dels vehicles que han passat s'han convertit en perilloses plaques de gel no aptes per a caminantes.
Així que a partir del Carrascal de Joan Pau (la casa amb el lletrero de manisetes que posa "Nuestra Señora del Consuelo") hem hagut d'anar amb precaució, buscant trepitjar allí on hi havia alguna cosa d'agarre.
Hem arribat al Refugi i la taula (o el que queda d'ella), estava lliure. Però ha sigut arribar i començar a vindre altres grups de caminants i ciclistes que no han tingut més remei que esmorzar de plançó.
Després de l'esmorzar, hem tornat pel mateix camí, encara que en passar el Carrascal d'Anselmo ens hem desviat a l'esquerra per a intentar arribar al Mas de Concha Sello. Ha sigut una travessia complicada, perquè no hi havia senda i la serra està intransitable amb tant de pi caigut, però hem arribat.
Eren les 13 hores quan arribàvem als cotxes i ens acomiadàvem fins a la setmana que ve, fent plans per a una pròxima ruta per la Vall d'Alcalá.
Ningú ha posat en marxa el Wikiloc, així que no tenim perfil de la ruta, però alguna foto deixe en un àlbum de Google Fotos.
No volíem pujar al Canyo i Foiaderes tement que hi haguera neu, gel i gent, així que, després d'algunes deliberacions prèvies, acordem pujar al Refugi dels Esbarzerets. I resulta que hem trobat gel, neu i gent.
Per a garantir l'horari previst, hem deixat el cotxe en el camí de la Boquera i hem iniciat la pujada quan encara no tocava el sol al camí. La pista de terra estava gelada i a penes hi havia xicotetes plaques de neu congelada pels laterals.
No obstant això, conforme anàvem ascendint, la neu va començar a estar més present fins al punt que ocupava tota l'amplària del camí. Les rodadures dels vehicles que han passat s'han convertit en perilloses plaques de gel no aptes per a caminantes.
Així que a partir del Carrascal de Joan Pau (la casa amb el lletrero de manisetes que posa "Nuestra Señora del Consuelo") hem hagut d'anar amb precaució, buscant trepitjar allí on hi havia alguna cosa d'agarre.
Hem arribat al Refugi i la taula (o el que queda d'ella), estava lliure. Però ha sigut arribar i començar a vindre altres grups de caminants i ciclistes que no han tingut més remei que esmorzar de plançó.
Després de l'esmorzar, hem tornat pel mateix camí, encara que en passar el Carrascal d'Anselmo ens hem desviat a l'esquerra per a intentar arribar al Mas de Concha Sello. Ha sigut una travessia complicada, perquè no hi havia senda i la serra està intransitable amb tant de pi caigut, però hem arribat.
Eren les 13 hores quan arribàvem als cotxes i ens acomiadàvem fins a la setmana que ve, fent plans per a una pròxima ruta per la Vall d'Alcalá.
Ningú ha posat en marxa el Wikiloc, així que no tenim perfil de la ruta, però alguna foto deixe en un àlbum de Google Fotos.
