Hem deixat el cotxe en la partida de La Jaud, al costat d'un camí de servei de l'autovia, prop d'un pas inferior que condueix a la zona de bany de la Font de Salinetes, de la qual raja aigua molt salada.
Hem ascendit, mig desorientats, per la falda d'una muntanya, guanyant altura i vistes a tota la zona que hi ha entre la pedrera de Bateig i el primer polígon industrial de Novelda, on hi ha unes naus de Llevantina, per a baixar de nou a l'autovia per una zona de xalets.
Hem entrat pel Camí de Castella a l'Estació de Novelda, passant per la porta de Bateig Laboral, o hi ha una Menina de pedra i l'Església dedicada a Sant Pasqual, recorrent el barri en direcció a Casa Sicília, on teníem previst esmorzar.
Casa Sicília és un celler dins d'una casa de camp ampliada i reconvertida en lloc d'esdeveniments. Té uns menjadors espaiosos, lluminosos i ben decorats. El menú de l'esmorzar és de preu fix (10 Euros) i ens ha semblat francament bo.
Després de l'esmorzar, hem visitat el Racó de les Espècies i després hem recorregut algunes estades de la casa que estaven obertes, decorades a manera de museu etnogràfic. Casualment hem pogut parlar una estona amb un treballador de la casa, d'origen portugués, que estava encenent el forn de llenya per a rostir un corder.
Hem eixit contents de Casa Sicília per a reprendre la marxa per la ribera del Vinalopó, creuant-ho per un gual i pujant al Santuari de la Magdalena per una empinada senda.
Hem arribat just a punt que tancaren l'accés del Castell de la Mola, però ens ha donat temps a visitar-ho i hem pujat a la torre triangular (única en el seu gènere), des d'on s'albira una panoràmica molt completa del Corredor del Vinalopó.
Després hem pogut visitar l'interior del Santuari de la Magdalena, mentre sonava una peça gravada interpretada en l'impressionant òrgan de pedra de marbre que s'està construint.
Després de pegar una volteta per tot l'entorn del Santuari, hem baixat per la carretera per a tornar a creuar el riu i continuar caminant al costat del llit del Vinalopó fins a arribar a un punt en el qual ens hem desviat a la dreta, seguint el curs d'aigua salada que baixa des de la Font de Salinetes.
Hem passat per davall d'un pont impressionant que suporta el pas del ferrocarril i, al costat d'ell, discorre la nova infraestructura de l'AVE. Al principi, el camí era relativament còmode, fins a arribar al Clot de la Sal, una piscina fluvial que s'utilitza com a zona de bany, encara que estava totalment buida d'aigua.
El curs de la senda s'ha anat estrenyent i passant per diversos meandres encaixonats entre parets d'argila roja, verda i groga (ens recordava a la zona del Montnegre) pels quals no era fàcil passar, fins que hem arribat on teníem els cotxes aparcats.
El meu telèfon s'ha quedat sense bateria i no he pogut gravar la ruta completa, així que pose la que la que ha gravat Pastu. També us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario