sábado, 23 de abril de 2022

Circular per La Blasca de Banyeres 23/04/2022

Algú va proposar tornar a La Blasca, on vam estar fa uns anys. És una pena que Sento no haja pogut vindre, perquè és una ruta bonica i, sobretot, en aquesta època primaveral.

Hem eixit a les 8 en direcció a Banyeres i, després del café de rigor, hem aparcat en la zona del Molí de la Ombría. No més baixar del cotxe ja ens hem adonat del so que arriba del llit del riu, que baixa de gom a gom d'aigua.

La zona presenta un aspecte molt atractiu, amb un verd preciós en el sòl i els llidoners, els xops i els freixos començant a brollar.

Hem creuat el llit per un pont de fusta i hem recorregut un tros per la dreta, passant per les restes d'una ampla séquia antiga que portava l'aigua al molí. Després ens hem desviat a la dreta per una senda per la qual baixava un bon fil d'aigua.

Poc després hem arribat a un camí asfaltat pel qual hem caminat una estona mentre gaudíem d'unes precioses vistes a la vall.

Arriba un moment en el qual el camí perd l'asfalt i s'endinsa per unes pinedes en les quals s'aprecien encara els efectes de les tempestes de fa un parell d'anys. Els senyals que ens anem trobant eviten que ens desviem de la ruta.

Abandonem el camí per a començar a grimpar per una empinada i pedregosa costera que ens puja quasi fins al cim de La Blasca. Feia molt de vent i no ens ha abellit pujar fins al vèrtex geodèsic.

Poc després hem parat a esmorzar en un paratge pla i assolellat. No obstant això, els núvols prompte han tapat el sol i ens ha tocat esmorzar un poc fresquets.

I com ja sabem en la Penya, "tot el que es puja cal baixar-ho" (Pastu dixit). La costera de baixada per a tornar a Banyeres és llarga, empinada i pedregosa, però amb unes vistes impressionants.

Entre mates de estepa, romer i de timó arribem fins a la casa de Perolit, on hem visitat la seua font, per la qual eixia una canella d'aigua que desbordava.

Per camins més còmodes, entre bancals d'oliveres i ametlers, hem anat acostan-nos Banyeres, encara que no hem pogut recórrer el tram de senda que, paral·lel al riu, arriba fins al Molí de la Ombría, ja que baixa tanta aigua que fer impracticable el recorregut.

No obstant això, hem descarregat les motxilles en el cotxe i ens hem acostat al pont de fusta que hi ha sobre l'aigua del riu, on ens hem fet unes quantes fotos.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 Powered by Wikiloc

 



2 comentarios:

Pastu dijo...

"tot el que es puja cal baixar-ho" - Esta teoria es la normal, pero la teoria de la Penya es que "tot lo que baixa, cal pujar-ho" o pa dirlo de una altra forma "de cota cero a cota mil".

Basseta dijo...

Jo pensaba que "el orden de los factores no altera el producto", ... ¿no?