Hem matinat una mica més de l'habitual per a eixir en direcció a Famorca i hem deixat el cotxe al costat de l'únic bar. Hem pres un café i ens hem llançat a pujar per els Freginals, una costera asfaltada que porta al punt on arranca la senda que puja al costat del Barranquet de l'Era.
La idea era repetir el recorregut que ja vam fer en una ocasió i que sabíem que li agradaria a Sento. El problema és el desnivell. La senda està en condicions regulars, molt pedregosa i bastant empinada. Les vistes conforme s'ascendeix guanyen molt (albirem en línia Fageca, Benimassot i el Benicadell) i això, amb les flors dels romers a una vora i altra, compensa l'esforç.
Arribem a una zona per la qual baixa abundant aigua, fruit de la pluja que va caure el dia anterior i l'excés del qual no es recull en la canonada que arranca des de la Font del Tord. Trepitjant el fang ens hem recordat del nostre amic Rafa.
Un poquet més amunt trobem la Nevera de la Serrella, un pou de neu amb la seua coberta esfondrada i des del qual es contemplen unes vistes precioses. Però no havíem arribat encara al sostre de l'excursió.
Ens hem desviat per la pedrera de l'esquerra per a pujar per una costera que arriba fins a un punt des del qual albirem tota la costa i on hem parat per a esmorzar, amb vistes al poble de Beniardà. Hem hagut de buscar un lloc resguardat del fort vent que bufava i no hem estat molt còmodes.
A continuació, encara faltava coronar el cim, per al que hem continuat grimpant per la falta de la muntanya, en terreny molt pedregós i totalment descobert (no hi ha arbres, només mates de sàlvia i coixinet de monja a punt de florir).
Com ha fet un dia molt clar, les vistes des del punt geodèsic de la Mallada són espectaculars: el pantà de Guadalest i la Serra Gelada de Benidorm, el Montgó, el Puig Campana, l'Aitana, el Maigmó, la Penya Migjorn i els Plans, el Montcabrer, el Castell de Cocentaina, el Benicadell, ... una passada.
Hem continuat per la cresta seguint les marques d'un GR que condueix en direcció a Pla de la Casa, encara que nosaltres ens hem desviat a la dreta, fins a arribar al Morro Regalls i torçar de nou a la dreta per a començar el descens per una preciosa senda que baixa pel Barranc de la Font, sota l'atenta mirada d'un monstre petri, fins a enllaçar amb el traçat de l'anada.
Com sempre, la baixada dol més que la pujada. Amb les cames castigades per l'ascens, ara toca baixar amb cura de no esvarar ni fer cap moviment estrany. Tot ha anat bé, hem gaudit de les vistes, de les flors (i més flors, i més flors) i hem arribat sense problema al cotxe.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (on Berna afegirà les seues).
2 comentarios:
Encara que sols ens hem quedat tres de la Penya per a exir de caminata, ha sigut molt bona ruta. Una d'eixes que fa afició! i amb un dia molt lluminós. A vorer si a la próxima podem fer pleno.
Jo estic baldat!
Publicar un comentario