sábado, 12 de febrero de 2022

Pujada al Benicadell 12/02/2022

Li tocava triar ruta a Ramón i ens va dir que volia pujar al Benicadell. Fins a Toni, sorprenentment, va estar d'acord, així que no va haver-hi discussió.

A les 8 eixíem en direcció a Beniatjar, encara que no parem. Seguim la carretera i ens desviem a la dreta per a agafar la pista que puja fins a la Casa Forestal.

En aqueix moment, res més veure l'imponent cim, Toni va dir que no pujava. Tampoc va haver-hi discussió, ens va deixar el termo amb el "carajillo" i ens acomiadem en la pista que recorre tota la ombría del Benicadell.

La senda que puja al cim és una senda en zig-zag, bastant còmoda de fer. Té trams més pedregosos que uns altres, però amb un pendent sostingut que en poc més de 90 minuts ens permet arribar quasi al cim.

Travessem zones boscoses repletes de mates de marfull en flor, mentre les vistes es feien cada vegada més espectaculars malgrat que l'aire estava una mica polsós.

No arribem al vèrtex geodèsic. Muntem la taula i les cadires per a esmorzar en la zona de costum, mirant al pantà de Beniarrés i a l'Albufera de Gaianes, mentre no paraven de passar caminantes i corredors que anaven i venien per diferents rutes.

Després de l'esmorzar, Basseta va decidir pujar al cim i pel camí es va trobar amb el seu nebot David (el món és un mocador!). També va trobar els mateixos grups de narcisos blancs diminuts d'anys arrere.

Amb la panxa plena, baixar es fa molt suportable. Cal anar amb compte amb les relliscades i no córrer molt. Ens desviem per a visitar la nevera del Benicadell, un pou de neu que encara conserva la volta de pedra.

A poc a poc el sol brillava més i l'aire estava més net, la qual cosa ens permetia gaudir de les meravelloses vistes a la Vall d'Albaida, al pantà de Bellús, ..., mentre anàvem trobant molsa, romer, esparraguera, falagueres, marfull i brots de vareta de Sant Josep a destre i sinistre.

Eren les 14 hores quan arribem a la Casa Forestal, on ens esperava Toni per a explicar-nos el seu meravellós passeig per la ombría del Benicadell i el castell de Carbonera,

De tornada, Ramón Climent volia celebrar el seu 64 aniversari i hem parat a prendre una cervesa en Atzaneta. Que siga per molts anys!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 


No hay comentarios: