No hi havia ruta prèvia. Basseta havia traçat una ruta imaginària a vista d'ocell, sense que estigués segur que hi hauria pas, sobretot per l'existència d'un parell de barrancs.
Sortim de Benifallim pel Camí dels Ribes (amb unes vistes precioeses cap el castell de Cocentaina i tota la vall), que després es va convertir en senda i que finalment ens va portar a un precipici: semblava impossible creuar el Barranc del Tormo. Però investigant d'una banda i per un altre, finalment trobem la manera de creuar-ho.
A partir d'aquí, ja tot va ser pista asfaltada per l'Assagador Real de la Moleta, que creua el Barranc de la Torre Sena per un còmode gual, encara que faltava un detall: una forta i empinada costera per l'Assagador de la Costera del Batle fins al Mas de Petxo.
Des d'allí, la costera es torna a empinar feia a baix, direcció a Penàguila. La costera era tan empinada que arribem a la conclusió que seria impossible pujar-la després d'esmorzar. Deixem l'ermita de Sant Roc i l'arc de Santa Llúcia per a entrar en el nucli urbà de Penàguila.
Ens havien guardat una taula en el Bar Penya l'Aguila, on esmorzem uns bocates i poc més (no tenien la cuina en marxa). Després vam pegar una volteta per la plaça, que estava totalment aixecada per a canviar el paviment.
Com he dit, vam optar per tornar per la carretera. Per sort, no hi havia molt de trànsit (més motos i bicis que cotxes). Passem pel Mas de la Torre Sena, l'únic repit, i arribem de nou a Benifallim.
Hem tingut sort amb el dia: feia sol, però corria un airet fresc que ens ha alleujat bastant la calor.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Powered by Wikiloc
2 comentarios:
Vaig a sansionarvos, eu incumplit la norma de la penya. La norma diu "Tot lo que baixa...., puja" i segun la crónica, eu tornat per un altre puesto, pa evitar la puja
Tornarem a ferla i cumplir la penitència!
Publicar un comentario