sábado, 28 de diciembre de 2024

Serra de Cabrera 28/12/2024

Era l'últim dissabte de l'any 2024 i Rafa va proposar una ruta circular pels voltants de Saix que incloïa la pujada al vèrtex geodèsic de Cabrera (873 m).

Eixíem d'Ibi quan encara era de nit i mentre començava el dia arribàvem a Saix, parant a prendre un café aun restaurant el propietari del qual és amic de Toni.

Aparquem prop de la Colònia de l'Alt Mesonero, una zona rural de camps de secà amb oliveres i ametlers. Des d'allí, seguim les indicacions per a començar a pujar per un camí pedregós.

Hem arribat a la Cova del Tío Gregorio i des d'allí el camí es converteix en pedregosa senda que s'empina cada vegada més, 

La pujada ens anava deixant sense energia i, en arribar a un xicotet replanell, hem decidit parar i descartar continuar pujant fins al vèrtex geodèsic. Les vistes són precioses i ens hem fet alguna foto abans d'iniciar el descens amb molta precaució, perquè la senda era pedregosa i esvarosa.

Quant a flora, l'única cosa que trobem són alguns romers, coronetes i l'habitual petorrera. Es nota molt la falta de pluja.

La ruta envolta la Serra de Cabrera i entre olivars i camps abandonats, vorejant el Barranc de Tramasierras, ens condueix fins al traçat de l'AVE, que creuem per un pont elevat.

Continuem pel Corriol de Cabreras fins a arribar al nucli urbà de Saix. Hem preguntat i ens han recomanat un bar pròxim per a esmorzar.

Després de l'esmorzar, Toni ha proposat recórrer l'interior de Saix. Passem al costat del Teatre Cervantes, l'Església, ens endinsem pels carrerons del barri antic i pugem fins a la base del seu impressionant castell.

Després, la ruta ens condueix per carrers asfaltats fins a eixir del nucli urbà i prendre el Camí de Carboneras, una pista asfaltada que travessa una zona repoblada de pins, amb vistes al castell.

Ens desviem a l'esquerra pel Camí de l'Alt del Mesonero, que ens torna a deixar en un pont que creua el traçat del ferrocarril.

Un poc més endavant arribem al punt on havíem deixat el cotxe. Ens ha fet un dia bo, fresc al matí, un poquet ennuvolat, però molt agradable per a ser hivern.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




sábado, 14 de diciembre de 2024

Esmorzar al bar "Sense nom" de Beneixama 14/12/2024

El nostre amic Sento encara té la mà adolorida de la caiguda en La Serrella fa un parell de setmanes i ens ha demanat una ruta plana per a no haver d'usar els pals. Basseta ús el planificador de rutes de Wikiloc per a traçar una circular des de La Canyada per a esmorzar a Beneixama.

Hem eixit Toni, Rafa, Sento i Basseta a les 8 del matí d'Ibi i ens hem dirigit a Biar i des d'allí a la Canyada, on hem aparcat quan encara estava el gebre sobre la herba i una boirina cobria algunes zones.

La primera part hem recorregut un camí rural, però en arribar a Cases del Portell hem doblegat a la dreta per a ascendir a Peñetas, un xicotet serral des del qual s'albiren belles vistes als camps de cultiu que ho envolten.

La senda ens condueix fins a l'Ermita de Sant Bertomeu, rehabilitada entre 2003 i 2024. Al costat d'ella estan les restes del que va ser en el seu moment el castell de Camp de Mirra, on es va signar el Tractat de Almizra en 1244, entre Jaume I El Conqueridor i Alfons X de Castella, deixant establida la primera frontera del País Valencià.

El lloc està molt cuidat i destaquen alguns retaules, com el rellotge de sol dedicat als Sants Abdón i Senen, coneguts com a "Sants de la Pedra" per ser protectors davant la pedra.

Des de l'ermita seguim una pista pavimentada que ens condueix als carrers del Camp de Mirra, per les quals creuem sense detindre-us per a seguir per un camí rural que ens condueix fins a Beneixama.

Feia un matí assolellat i prompte ha desaparegut el fred i el gebre. Els que millor han aprofitat el matí han sigut els voladors de 7 globus aerostàtics que hem vist en el cel.

Arribem Beneixama just pel carrer on està el bar "Sense nom" (i és veritat, ni un cartell a la porta tenen). Ens havien parlat molt bé del bar i no ens ha decebut, bona atenció i bon preu (ens ha convidat Sento).

Després de l'esmorzar hem eixit de Beneixama i hem travessat la carretera CV-81 per un pas inferior i ens hem endinsat per immensos camps d'olivars, per El Forseguer y Caparrós, amb gran quantitat d'olives que estan a punt de ser arreplegades.

Per camí rural arribem fins al Caseriu de La Solana, per on hem doblegat a l'esquerra per a anar en línia recta fins a la Canyada, travessant de nou la carretera.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 7 de diciembre de 2024

Al Camp de Tir d'Onil pel Barranc de l'Arcada 7/12/2024

No hauríem d'acostumar-nos a eixir de caminada de 2 en 2 , però tots tenim assumptes particulars que atendre i quan no falla un, fallen dos. El cas és que Basseta havia d'estar a Onil a l'hora de dinar i va decidir amb Rafa que el més pràctic era caminar fins al Camp de Tir d'Onil.

A les 8 eixíem d'Ibi, amb les primeres llums del dia, i deixàvem el cotxe en el lloc de costum, prop de la bassa de Andom, al costat del Camí Vell d'Onil. 

Prenem la senda habitual que discorre per l'interior d'un tallafocs, deixant a mà dreta la Lloma del Barber. Més endavant torcem a l'esquerra buscant el Camí del Pla de Quart.

Les úniques plantes que trobem amb flor en aquesta època hivernal són la petorrera, el romer, la argilaga i alguna altra herba de baix port, tota la resta està en estat de letargia.

Travessem una pineda entre bancals i cases de camp fins a travessar la carretera CV-802 i entrar pel Barranc de l'Arcada. Després d'un tram de senda per l'interior del barranc arribem fins al lloc on un dia se situava la Font de l'Arcada, hui tristament desapareguda.

Passem per davant del Mes de l'Arcada, en avançat estat d'abandó i després prenem la pista a l'esquerra que ascendeix fins a l'esplanada on està el restaurant, des de la qual podem contemplar una bella panoràmica de la Foia de Castalla.

En l'esmorzar no ha faltat el plat d'orella que tant li agrada a Basseta, ni les creïlles fregides que tornen boig a Rafa. Per a les postres teníem el tast del torró que ha fet Basseta.

Durant l'esmorzar hem mogut el xat de la Penya per a intentar fixar el dia del nostre entranyable menjar de Nadal. Si s'ha de jutjar per les respostes, serà el dia 21 de desembre, a Casa Sicília.

La tornada ha sigut, més o menys, pel mateix traçat, encara que amb alguna variant de poca importància (no teníem al Presi per a improvisar).

Hem gaudit d'un dia magnífic, amb el cel clar i amb una temperatura relativament càlida per a l'època de l'any.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc