Muro, Setla de Nunyes i Turballos 15/10/2022

Aquesta vegada ens hem quedat Rafa i Basseta mà a mà. Però això no ens ha impedit carregar la motxilla amb un bon esmorzar, matinar una mica i eixir en direcció a Muro d'Alcoi, amb la intenció de repetir una ruta que vam fer a primers d'any però en un dia que Rafa no venia.

Hem arribat a Muro i hem aparcat a l'entrada, al costat d'uns metres d'on comença i acaba la ruta. Ens hem endinsat en el barranc per on discorre el riu Agres avant de juntarse al Serpis, quan encara quedava abundant rosada de la nit anterior.

El sol es filtrava entre les fulles dels preciosos xops i àlbers que creixen al costat del llit d'aigua, mentre avançàvem en direcció a Setla de Nunyes. Hem creuat per l'interior del poble i hem passat per la plaça i la seua Església dedicada a Sant Joaquim.

De nou en la pista asfaltada, hem pres direcció a Turballos, passant entre bells camps d'oliveres i ametlers, alguns dels quals ja presenta signes d'abandó. L'èxode rural és una realitat.

En Turballos també hem fet una passejada pels seus escassos carrers, però no hem trobat a ningú. Ens hem desviat de la ruta per a acostar-nos a una bassa que s'alimentava del llit d'una preciosa font, però ens hem portat una decepció, perquè la bassa està buida i no raja aigua de la font.

Hem tornat a Turballos per a reprendre la ruta i un poc més endavant hem trobat la taula i els bancs de pedra on ja esmorzarem en l'anterior visita.

Després de pegar un moset hem remuntat per a travessar l'antiga carretera del port d'Albaida i, alguna cosa més endavant, hem travessat l'autovia per un pas inferior, seguint fins al depòsit d'aigua i baixant fins a la Font del Baladre.

De nou ens trobem amb un llit d'aigua que baixa entre xops i caminem entre ombres per una senda que el voreja, respirant aromes de plantes i flors que no apreciem a distingir.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

Arrancadora en La Menora 8/10/2022

 

El nostre període de descans estiuenc sol allargar-se fins a passar Festes de Moros i Cristians, però enguany ho hem sobrepassat amb escreix.

El cas és que cal començar aqueixa meravellosa rutina en la qual ens ajuntem el dissabte al matí i caminem, mengem, bevem, parlem i discutim com si fora a les nostres mans arreglar el món.

Per uns motius i per uns altres, només hem arrancat la temporada Pastu, Rafa i Basseta. La proposta de Pastu era esmorzar en La Menora, en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.

En el seu pensament estava eixir des d'Ibi o, com a molt, des de La Venteta, però li hem discutit el pla i hem arribat amb cotxe fins al mateix encreuament de l'Ermita de Polop. No volíem forçar les cames el primer dia (je, je, je).

Hem anat per la pista de terra desviant-nos a la dreta en direcció a la Casa Don Pedro, finca que ens ofereix una imatge molt senyorial amb l'empaquetatge de la seua cancel·la i reixes volades, una torre que remata balaustrada, estil renaixement, al costat la façana típica de masia amb rellotge de sol i un bell pòrtic neoclàssic.

Hi havia una espera boira que ens impedia albirar amb claredat la direcció correcta, així que deambulant per aquells camins arribem a La Menora Nova, situada en un punt elevat, és la masia mes alta del seu entorn, des de la qual s'albira tota l'amplitud de la Vall.

Aquesta finca va pertànyer en el seu moment a Don Agustín Gisbert, fabricant alcoià, fundador de la fàbrica de mistos “La Mistera”, La seua filla s e va casar amb el pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937), els qui la van heretar juntament amb la casa del Pavo, a Alcoi.

Abans d'esmorzar baixem a visitar La Menora Vella, una casa de cultiu menys senyorial. Per les sendes abunden tot tipus de bolets, encara que no trobem cap comestible i vam haver de menjar-nos el que portàvem en la motxilla.

Després de l'esmorzar baixem en direcció a La Servereta Alta i passem per la Casa del Xocolater, cada dia més desbaratada.

Des d'allí per pista en direcció al cotxe, encara que se'ns va ocórrer torçar a la dreta per un camí que es veia bastant arreglat, però ens va portar fins a una finca en la qual la propietària ens va dir que no hi havia continuïtat i que havíem de tornar. No vam voler discutir i vam donar la volta.

Poc abans d'acabar el recorregut passem per l'Alqueria Nova, on s'estava preparant un esdeveniment. Per descomptat, el lloc és ideal per a organitzar qualsevol celebració. 

Basseta es va emportar la càmera de fotos ... però sense targeta de memòria (!), així que les fotos que prenem van ser amb el mòbil i estan en aquest àlbum de Google Fotos.

La ruta en Wikilooc si que es va gravar bé.

Nota: La informació sobre les cases està extractada d'aquest blog.

 

Powered by Wikiloc

 

 

A la recerca de les cireres perdudes 28/05/2022

Tercer dissabte consecutiu en el qual el pavelló de la Penya segueix enlaire amb Toni i Basseta mà a mà, encara que siga excursió de "nenazas" i esmorzar en bar (que ja som majors).

Hem optat per anar a Planes, aparcar al costat de la Cooperativa, prendre un café i marxar en direcció a Almudaina, pel camí de Benisaidó, jalonat de flors de xicoira, conillets i centaura groga.

El camí és empinat, però ens alegra la vista els cirerers amb els seus fruits madurs, les oliveres plenes de mostra, els rosers en flor i les nombroses mates de borratja borda i trèvol pudent.

Arribant a l'Almudaina trobem el xicotet safareig de la Font de la Teulada a l'ombra d'unes precioses nogueres. Ja al poble visitem la bella Font de Baix que alimenta a un altre dels safaretjos i vagaregem pels seus racons.

Passem al costat de la Torre almohade i caminm sense presa fins a l'eixida del poble per l'altra punta, on trobem una creu de pedra i la Font de Dalt a la vora d'un altre safareig.

Esmorzem en el Bar Ric Bros, on ens preparen uns bocates molt especials. Passem una bona estona asseguts en una taula a la terrassa, a l'ombra dels tendals, amb vista a la muntanya, mentre van arribant moteros i ciclistes.

Després de l'esmorzar hem tornat a la Torre, perquè havíem concertat visita. Trobem la porta oberta i a Enrique, un vilatà que fa les vegades de guia (a més de cultivar oliveres, ametlers i cirerers). Pugem per una escala metàl·lica interior que ens permet accedir als pisos superiors, amb unes finestretes amb vista al Benicadell i al Montcabrer. No eren ximples aquests almohades!

Enrique ens explica el motiu pel qual la collita de cireres d'enguany s'ha fet malbé: molts dies de pluja en plena floració, fongs, insectes, ... un desastre!

Per a la volta, a ple sol, agafem una carretera que, entre camps de cirerers i rosers, condueix fins a Benialfaquí, un bell poblet amb la coqueta Font del Rall en la part alta.

Cal baixar fins al llit del riu i pujar per la carretera, perquè no veiem clara una alternativa per camí rural ja que els marges del llit estan totalment impracticables a causa dels esbarzers.

Conforme ens anem acostant a Planes recuperem altura i podem tindre unes boniques vistes als dos pobles que hem deixat arrere.

Entrem a Planes pel mateix camí que hem pres per a començar, passant per un encreuament jalonat amb una creu de pedra i abans de marxar entrem en el magatzem de la Cooperativa i comprem una caixa de cireres.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Passeig per La Torre de les Maçanes 21/05/2021

Per segona setmana consecutiva ens hem quedat Toni i Basseta (els caminans segueixen entre Euskadi i Cantàbria i la resta amb les seues ocupacions familiars).

Està fent dies de calor i Toni volia una ruta que tinguera ombra i bar (i jo també!). Toni va proposar anar a La Torre de les Maçanes i jo vaig proposar eixir a les 7 del matí i així ho hem fet.

Seguint la tècnica de la setmana passada en Fontanars, hem aparcat a la porta del Amber, on hem pres un café abans de passar pel forn i encarregar panquemaos i altres llepolies.

Hem pujat fins a la torre àrab i per un camí rural ens hem endinsat per una zona de bancals que estan preciosos, amb una gran quantitat de flors silvestres a les vores del camí (cerverina, roselles, didaleres, colitxos, rúcula, jonça, valeriana roja, estepa, frare blau, all de bruixa, trèvol pudent, antillis, romer, citrons, corretjoles, ...).

Hem passat per les restes del que sembla una zona d'acampada que va viure temps millors. Queden les porteries del camp de futbol i diverses cabanyes de fusta que presenten un estat lamentable.

Més endavant hem torçat a l'esquerra per a tornar al poble travessant una pineda preciosa i caminant per una senda que té marcats els laterals amb pedres.

Com sempre, l'esmorzar ha sigut del millor: bocata, postres i cremaet, amb la clàssica foto en la font (que aquesta vegada té alguns dolls d'aigua).

La segona part de la ruta ha consistit a buscar el riu, perquè ens havien dit que baixava bastant aigua i que hi havia unes boniques cascades per la zona de "El Brull".

Efectivament, seguint les indicacions hem arribat a un barranc preciós, trobant les cascades i les impressionants ruïnes d'un molí que es va alimentar del cabal de la rambla.

Pel mateix camí hem tornat al poble, quan ja es notava la calor. Hem recollit l'encàrrec en el forni ens hem tornat per a Ibi, arribant ... a l'hora de dinar!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (que mesura més del compte perquè no l'he parat abans de pujar al cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Fontanars dels Alforins en dos parts 14/05/2022

Entre que Sento i Rafa estan fent el camí de Sant Jaume i Ramón i Pastu tenien compromisos socials, ens hem quedat Toni i Basseta mà a mà per a fer una caminata per Fontanars dels Alforins i esmorzar a Ca Julio, aprofitant aquests dies en què el camp està amb aqueix verd primaveral que lleva el sentit.

Hem arribat a Fontanars i hem aparcat a la porta del bar. Ens hem pres un café i hem eixit per a fer una ruta circular per camins i cases de camp per la zona de la carretera de ve de Beneixama.

Hem trobat unes enormes carrasques en un encreuament de camins i ens hem fet una foto. El camp està preciós i abunden les típiques espècies de primavera: agulletes, estepa, lli narbonense, orobanche, junquillo, ...

També hem trobat un bell forn de calç, molt ben conservat, en una zona de pinedes amb unes boniques vistes a tota la vall.

El camí ens porta a la casa del Celler dels Pins, d'esplèndid aspecte. I poc després passem per la Font i Pou de Ca Els Pins (seca), i més endavant un lloc amb bonic nom: "Quita Pesares".

A poc a poc, entre malves i vinyes, hem arribat a Fontanars i, abans d'asseure'ns a esmorzar hem comprat en la carnisseria i en el forn. Us deixe el perfil d'aquesta primera part de la ruta:

Powered by Wikiloc

Era tard, però a casa Juliol han sigut comprensius i ens han preparat uns bocates de primera divisió.

Després d'esmorzar hem iniciat una segona ruta circular, però aquesta vegada, desde la plaça de la Esglesia, pel costat oposat del poble, a la vora del llit d'una rambla, agafant de nou camins rurals entre camps de cultiu que encara traspuen aigua pels ribassos.

Hem passat al costat de Ca Ventura, una bella casa que va conéixer temps millors, amb les restes d'un jardí romàntic i altres elements preciosos i deteriorats. Una pena.

Poc més endavant entrem pel Camí de la Ferrería i creuem de nou bancals de vinyes fins a arribar a Ca Micó, poc abans de travessar la carretera CV-660 (que porta a Ontinyent).

Passem per un castanyer d'Índies preciós i poc més amunt trobem una altra casa senyorial en ruïnes: Ca El Balcó. Més amunt passem al costat d'una caseta de caçadors, abans de doblegar a l'esquerra, en direcció a Ca Traver i alguns altres forns de calç al costat del camí.

Des d'allí hem tornat a doblegar a l'esquerra per a prendre un corriol que ens condueix una vegada més a Fontanars, encara que abans de pujar al cotxe ens refresquem de nou a Ca Julio.

Us deixe el perfil d'aquesta segona part de la ruta i també un bon grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc