Circular per la Covalta 20/04/2024

Hem tornat a ajuntar-nos Toni, Rafa i Basseta per a fer una ruta suggerida per Toni i que feia molts anys que la vam fer: la Covalta.

Hem arribat amb cotxe pel port d'Albaida, baixant fins a la rotonda davant d'Atzeneta d'Albaida per a agafar una via de servei i arribar fins a l'alberg de "Cau de la Trompa", on hem aparcat.

Hem pres el Camí de la Covalta, primer per pista i després desaviant-nos per la Senda dels Enginyers que ix a l'esquerra, fins a arribar a l'altura del Pla del Montsó, on la senda torna a girar a l'esquerra per a pujar ha la Foieta dels Carros.

En un principi, la idea era esmorzar allí, però era prompte encara i ens quedava una llarga pujada fins a la creu, així que Basseta va proposar seguir la marxa fins a arribar a la part més elevada de la ruta, per a esmorzar al costat de la Creu de la Covalta

La pista prompte es converteix en empinada i pedregosa senda i la pujada es fa una mica pesada. Coronem en primer lloc el Collado de Santa Ana i la veritat és que a les 11 estàvem en la part més elevada del trajecte.

No feia vent i el sol estava una mica cobert de núvols, així que hem tret la taula i les cadires i hem esmorzat allí mateix, al sol, 

Després d'esmorzar hem coronat el vèrtex geodèsic del Cim de la Covalta, amb precioses vistes a Agres i Bocairent, i hem començat el descens per una senda que ens ha conduït fins a una pista de terra, bastant pedregosa, que descendeix empinada per la zona de "Els Bolcadors".

Es nota la falta de pluja en totes les plantes en general i la serra no té el color verd que correspon a aquesta època de l'any. Ens crida l'atenció les poques flors de les estepes (tant les de color rosa com les blanques), que en altres primaveres han inundat de color la serra. 

Prenent de nou la pista a l'esquerra, travessem la Ombria del Tormo Gord i per la pista forestal de la Ombría de la Covalta arribem al lloc on hem deixat el cotxe.

Com no era molt tard, a la volta a Ibi hem passat per l'Alqueria i hem parat a prendre una cervesa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Barranc dels Tarongers 13/04/2024

Per a hui Rafa va proposar tornar al Barranc dels Tarongers, una ruta que fa anys que no repetim. Pensat i fet!

A les 7,30 ens hem reunit en La Tartana Rafa, Toni, Ramón i Basseta, per a prendre un café i eixir en direcció a Bocairent, on hem aparcat en l'Av. d'Espanya, abans de dirigir-nos a la Plaça de l'Ajuntament i des d'allí anar baixant al Pont del Santíssim Crist.

Passat el pont, s'inicia el recorregut per les 14 estacions del via crucis, encara que ens ha cridat l'atenció el vol de dos globus que solcaven el cel en direcció a Banyeres.

La primera pujada de la ruta acaba en l'Ermita del Sant Crist, amb un rellotge de sol, una creu i unes vistes impressionants al poble i a les muntanyes de l'entorn.

La següent fita en la ruta és la creu de ferro que recorda la fossa comuna on van ser enterrades 22 persones després de la batalla de Pla de Camorra, amb una inscripció en pedra que diu: "62 víctimas, de sus ideales unos, de la disciplina otros yacen aquí. Honor y gloria a los que murieron en el cuumplimiento de su deber el día 22 de Diciembre de 1873. R.I.P." 

Poc metres més endavant trobem una cova que va ser ocupada per la Beata Piedat de la Creu, una jove de Bocairent que va ser beatificada en 2004. Ens ha cridat l'atenció l'enorme gripau que hi havia als peus d'una imatge.

La ruta baixa fins a una xicoteta rambla i després torna a pujar, per a seguir per una pista molt pedregosa que baixa empinada en direcció a Ontinyent, fins a arribar a un punt en el qual nosaltres torcem a la dreta.

Baixem per una senda pedregosa i incòmoda fins a arribar al la Font dels Tarongers, on teníem previst esmorzar, però hem canviant de plans a la vista de la gran quantitat de cotxes que allí hi havia aparcats al costat de la font.

Hem decidit seguir la ruta per a buscar un lloc més tranquil i pla, Hem passat al costat del Moli de Patiras, la zona d'escalada i el Moli de Lluna, fins a arribar al Moli de Farina d'Eduardo Juan. A la meitat del camí, al costat del llit del riu, hem muntat la taula i les cadires per a esmorzar, més tard de l'habitual.

Després de l'esmorzar, la ruta continua passant al costat de les ruïnes d'alguns enormes molins que apareixen envoltats d'enormes xops amb una verdor que ens esglaia. La costa arriba fins a la Tanca del Bou, un pas excavat en la pedra i, poc més endavant, coronem el cim albirant de nou l'Ermita del Sant Crist.

Arribem a la Font d'en Ferris, al costat del safareig del mateix nom, on trobem a Vicente Cabanes, el pastisser de Bocairent, un trialero de 70 anys que en un moment ens ha contat la seua vida, però també ens ha fet una foto per a emmarcar.

La part final de la ruta consisteix a tornar a pujar fins a la Plaça de l'Ajuntament. Sort que hem trobat una font pública on refrescar-nos abans de l'últim repit. El premi ha sigut prendre una cervesa en una de les animades terrasses de la Plaça.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Sarga, Serra dels Plans i La Carrasqueta 6/04/2024

Uns de viatge, uns altres de trasllat, el cas és que hem quedat Sento, Rafa i Basseta. Rafa va proposar tornar a recórrer una ruta que vam fer fa uns anys, eixint des de La Sarga, pujant la Serra dels Plans, baixant a La Carrasqueta i tornant a La Sarga per una senda que baixa paral·lela a la carretera.

Hem eixit a les 8 i hem aparcat en La Sarga i immediatament hem recorregut el tram de pista asfaltada que puja fins al Mas de la Cova. Des d'allí, el camí segueix per a aproximar-se a l'accés a les pintures rupestres, però nosaltres hem pres un altre camí a la dreta, que ascendeix pel Barranc de la Cova Foradada fins a la casa del Plans de Baix.

El camí continua ascendint a poc a poc entre immensos camps de cultiu, alguns sembrats i a l'espera de l'anhelada pluja. En agafar altura albirem una mar de boira que cobreix tota la zona d'Alcoi, que s'albira al lluny entre la boira.

Fa un dia bo, però el cel està molt térbol per la calitja i no podem gaudir de les magnífiques vistes que té aquesta ruta, així que ens conformem amb prendre fotos de les lleteroles (Euphorbia characias) i dels romers (Salvia rosmarinus).

Finalment, arribem al Turó del Racó de Xomarra, el punt més elevat de la ruta (1.220 metres), des d'on a penes albirem La Torre de les Maçanes (en altres dies des d'allí mateix hem albirat fins al Puig Campana i l'Aitana).

Iniciem el descens en direcció a les antenes, passant per una zona amb algunes mates de coixinet de monja (Erinacea anthyllis) amb una preciosa floració i, en arribar a un pla al costat d'uns pins, hem parat per a esmorzar.

Hem seguit la marxa fins a arribar a les antenes i, poc després, al Pou del Surdo (amb l'hotel tancat, així que no hem pogut prendre'ns una cervesa en aquell balcó incomparable).

Per la senda hem anat baixant fins a la zona del Port de la Carrasqueta que han condicionat amb bancs i jardins, per a gaudi de senderistes, moteros, acampadors, ciclistes i altra gent de mal viure.

Des d'allí, la senda baixa quasi paral·lela a la carretera CV-800, per la qual no paren de pujar i baixar tot tipus de motos. Entre camps de labor, la senda es transforma en camí i arriba fins al mateix punt on hem deixat el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per el Mas de Roc 23/03/2024

Aquest matí, Sento, Rafa i Basseta hem fet una ruta de proximitat, amb l'única intenció d'acostar-nos a fotografiar la floració dels cirerers en el Mas de Roc.

Per a acurtar un poc la distància, hem deixat el cotxe a l'altura del Sopalmo i hem pres el camí que discorre paral·lel a la via de servei de l'autovia, i que passa per baix de La Ermita fins a arribar a l'altura del Malany, per on hem creuat a l'altra part, just on està la casa de l'Assagador de Baix.

Per la via de servei hem recorregut un tram fins a doblegar a l'esquerra per la rampa d'entrada a L'Alted, però una vegada dins dels bancals, ens hem dirigit al Mas de Cardenal (un lloc que q Basseta li porta records de la seua infància, quan passava setmanes d'estiu amb els seus oncles en eixa mateixa casa).

Un poc per damunt de Cardenal, baix de les Clapisses, està una de les basses d'aigua per al reg de la finca del Mas de Roc i allí hem muntat la taula per a esmorzar, gaudint d'unes vistes precioses a La Canal, encara que cal dir que l'ambient estava térbol per l'abundant pols en suspensió (la calitja).

Després de l'esmorzar hem anat baixant entre bancals de cirerers en flor, a esquerra i dreta, fins a arribar a la casa de Mas de Roc, on ens esperava el propietari, Alex, amb la seua esposa Mireia i els dos nets de Sento.

El retorn l'hem fet per la via de servei fins a tornar a creuar pel mateix pont i prendre la mateixa ruta de l'anada.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Safranera 9/03/2024

Per a ahir dissabte s'anunciava pluja i era qüestió de buscar una ruta que ens permetera ficar-nos a cobert arribat el moment. Pensem a anar a la Font dels Patos, deixar el cotxe i, a la vista del oratge, decidir.

Arribem i, encara que estava ennuvolat, ens dirigim per el Castell de Barxell amb intenció d'arribar fins a La Safranera i esmorzar allí.

Baixem per la llarga costera pedregosa que ens condueix fins al llit del riu Polop, prop de la zona dels Canalons, el creuem i comencem a pujar en direcció al Mas del Gelat, al costat de la carretera de les LLacunes, que creuem.

Les indicacions del camí marquen la ruta fins a la Font Roja, però nosaltres volíem desviar-nos a la dreta i, per intuïció, anar buscant algun camí o senda que ens acostara a La Safranera. Era qüestió d'improvisar, però ens va eixir bé.

La ruta ens va portar per una zona que teníem totalment desconeguda, amb bancals d'ametlers i oliveres que porten temps sense cuidar-se i, molt a prop, la falda muntanyenca amb les pinedes que ens separen del Santuari de la Font Roja, que albirem en alt de tros en tros.

Mentres buscàvem la forma de creuar el Barranc de l'Infern, trobarem algunes mates de Marfull en flor i alguns arços blancs les primeres fulles dels quals verds comencen a apuntar. Alguns camps estan acabats de sembrar i esperen ansiosos que ploga alguna cosa.

Arribem a La Safranera i érem els únics clients, així que vam poder triar taula. Optem per asseure'ns a la vora d'una ximenera amb un bon foc, al costat de les velles botes del que sens dubte va ser un celler.

I a l'hora de tornar va començar la pluja. Al principi no era molta quantitat, però vam traure els impermeables i paraigües per a fer la ruta de retorn pel mateix traçat.

Arribem a Baxell amb les botes plenes d'eixe fang que tant odia Rafa, però amb temps per a arribar a Ibi abans de l'hora de menjar.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc