Rabosa ha sigut una de les cites obligades de la Penya, però des que van tancar el bar que no havíem tornat (l'última visita va ser al desembre de 2023). Rafa va esbrinar que s'havia reobert i ens va proposar tornar a anar.
A les 8 del matí eixíem d'Ibi i quan arribem a Catí encara no havia eixit el sol íntegrament. Aparquem al costat de l'Hotel, que està en plena restauració i decidim anar a Rabosa per pista, gaudint d'unes precioses vistes a les pinedes i amb el Sit al fons.
Arribem a un punt en el qual vam torçar a l'esquerra, abandonant la pista i grimpant per una empinada senda, per a baixar fins a Rabosa.
Allò està en les mateixes condicions que estava, amb una bona ximenera encesa, amb diversos grups de senderistes ja asseguts a la taula i altres que anaven arribant, de tal manera que l'única cambrera no donava proveïment.
Optem per un plat combinat al qual només li faltaven les creïlles per a estar perfecte i ens prenem un carajillo per a postres (fa l'efecte que als nous gerents de l'establiment els falta una mica d'experiència, però els donarem temps).
Per a la tornada, atés que Rafa fuig de les costes pedregoses, optem per agafar la carretera d'entrada a Rabosa i fer marrada fins a trobar-nos amb la pista que ens conduirà de nou a Catí.
Una animada xarra/discussió sobre la política municipal i nacional (de Mazón no parlem) va fer que se'ns fera molt suportable el desnivell i quasi sense adonar-nos estàvem al costat de l'ermita de Santa Bàrbara, on ens vam fer la foto de rigor.
Arribant a l'aparcaments ens vam detindre a observar el conjunt de passarel·les de fusta que estan construint al voltant de la font de Catí i la tolla que hi ha al final. Després vam poder veure que és una actuació destinada a facilitar a les persones amb minusvalidesa el contacte amb la naturalesa.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.














