Canalons i Racó de Sant Bonaventura 11/04/2026

Feia diverses setmanes que per les unes o les altres raons no organitzàvem l'habitual eixida sabatina, però hui ens hem animat a fer un volt pel camp i gaudir dels bells paisatges primaverals de la comarca.

Ens hem dirigit al restaurant Font dels Patos (que estava obert) i hem deixat allí el cotxe. Per una senda que passa per davall de la carretera hem recorregut la tanca del Mes de Barxell (convertit en saló de bodes), deixant a l'esquerra la senda que puja al castell de Barxell.

Per un empinat i pedregós camí descendim fins al fons del barranc del Troncal, per on discorre el curs d'aigua del riu Polop, que hem de superar en algun punt sobre improvisats ponts de branques de pi.

Passem per la Cova dels Canalons i seguim per una bonica senda en la qual trobem abundants mates de romer i de marfull i que ens condueix fins a un punt delicat de la ruta on Sento ha patit una relliscada. Per sort no ha sigut gens greu i ha pogut seguir la marxa (però amb la cambra en la motxilla).

A continuació hem arribat a la zona de les cadenes, que hem passat no sense una certa dificultat i alguna relliscada. La zona més divertida és la de superar un toll agafats de les cadenes i tindre que passar per davall d'un tronc de pi que ens tancava el pas.

La ruta ens condueix fins al Racó de Sant Bonaventura, on hem parat per a esmorzar en una de les taules de fusta que han disposat a la sobra dels xops. Després de l'esmorzar hem pujat a veure la cascada que hi ha al costat de les ruïnes del que va ser un molí.

La senda segueix paral·lela al curs del riu fins a arribar al Pont de les 7 llunes, del qual podem dir que té realment 8 llunes, confirmant aquella informació que ens va donar fa uns anys un senderista segons el qual el verdader pont de les 7 llunes està en el Barranc de la Batalla.

Abandonem el llit del riu per a pujar fins a unes naus industrials del barri de Batoy i agafar la pista de l'antic traçat del ferrocarril que ens portarà a un prolongat ascens per baix del Racó del Salt, i arribar fins a la zona del castell de Barxell entre ruïnes d'antics molins, alcavons i belles vistes a la Font Roja i als verds sembrats.

Arribem una mica cansats i ens prenem una cervesa a la Font dels Patos abans d'agafar el cotxe i tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Penella i Venta Nadal 7/03/2026

Hui ha sigut un gran dia. Feia temps que no ens ajuntàvem en ple (mancant Toni). Encara que Rafa Palacios està en fase de recuperació, ha agafat el cotxe i s'ha vingut a esmorzar amb nosaltres.

Eixíem d'hora d'Ibi per a estar a Cocentaina a les 9 i aparcar al costat del punt d'inici de la ruta per un camí rural que passa per davall de l'autovia per un túnel de tubs de ciment.

Havia estat plovent tota la nit i el camp estava a vessar d'aigua. Ens han cridat l'atenció, com sempre, les nombroses flors silvestres que comencen a eixir a dreta i esquerra dels camins.

Travessem el riu Serpis per un pont elevat i iniciem un prolongat ascens, mentre gaudim de belles vistes al castell de Cocentaina i al Montcabrer.

L'empinada costera ens porta fins a l'Ermita de Sant Tomàs de Vilanova de Penella, a un pas de la Venda Nadal, on arribem, demanem taula i esperem a Rafa. Per minuts no hem aconseguit taula a l'interior del local i ens han posat al carrer. 

Feia fresc, però ens hem abrigat i hem donat bon compte de tot el menjar que ens han servit, però hem emprat 2 hores en total (!).

Ens hem acomiadat de Rafa i hem seguit en direcció al castell de Penella. Quasi tot el retorn ha sigut per camins de terra, plens de fang, però l'emprenyament es compensava amb les vistes (des del Benicadell fins a la Font Roja), els romers en flor, la calabruixa, el marfull o la vareta de Sant Josep.

Després de tornar a travessar l'autovia pel mateix pas subterrani, hem arribat al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un álbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Turballos a Gayanes per l'Albufera 21/02/2026

Hui érem dues persones disposades a fer una passejada pels camps plens d'ametlers en flor. Basseta va proposar a Sento fer un volt per Turballos i la Albufera de Gaianes, que Sento no havia visitat mai.

Després de prendre un café a Ibi, eixim en direcció a Turballos, arribant quan la naturalesa començava a eixir de la seua letargia i els ocells encara estaven en els seus nius.

Prenem el camí que condueix des de Turballos a Gaianes, però desviant-nos a la dreta per a recórrer alguna senda entre bancals d'oliveres cobertes d'un mantell verd i groc i amb la presència imponent del Benicadell durant tot el trajecte.

De tant en tant ens topàvem amb ametlers en flor que, a més, ja comencen a tindre les fulles tendres verdes de la pròxima temporada.

Ens desviem en direcció a una rotonda que hi ha entre un conjunt de naus industrials per a prendre un tros de camí que ens porta fins al Mas de l'Albufera, on trobem una font amb un parell de generosos dolls d'aigua.

Pensàvem delectar-nos amb una llacuna plena d'aigua, com en altres ocasions, però ens hem trobat un canyar totalment sec, un terreny sense rastre d'humitat.

Hem eixit de l'entorn de l'Albufera i ens hem dirigit al centre de Gaianes, trobant també alguns bancals de cirerers en flor. Havíem reservat taula en El Tarrassó i ens han atés bé i ràpid.

Per a tornar hem travessat el nucli urbà, passant per l'Esglesia de Sant Jaume, per a eixir per un una creu de terme que ja coneixíem d'altres rutes i prendre el camí que va directe de tornada a Turballos. Ens crida l'atenció una espècie de boirina que domina el paisatge i que és fruit de la gran quantitat de cremes de restolls que hi ha pels bancals.

No menys cridaners són els camps coberts d'humils floretes de tots els colors que ens anuncien l'arribada de la primavera.

Prenem un desviament a la dreta per a afegir algun quilòmetre més a la ruta abans d'entrar en Turballos, on trobem el cartell que anuncia les activitats del cap de setmana en ocasió de la Fireta d'Intercanvi de Llavors Tradicionals.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Menora Nova 7/02/2026

Una vegada més ens hem quedat Pastu i Basseta mà a mà. Pastu ja volia anar la setmana passada a La Menora però la pluja ens ho va impedir, així que hui, malgrat que feia un matí fred i ventós, ens hem animat.

Ens hem pres un café en el Retrato i hem anat amb cotxe fins a la zona de l'ermita de Polop, per a endinsar-nos caminant en direcció a la masia Don Pedro, mentre el sol feia la seua aparició per l'horitzó.

La senda travessa un bell bosc de carrasques abans de tornar a convertir-se en camí pels voltants de l'Alt de La Menora. Era prompte i hem decidit experimentar per camins i zones boscoses fins que hem tornat a connectar amb la pista que normalment utilitzem per a arribar.

Hi ha un punt en aquest camí des del qual s'albira perfectament el castell de Banyeres de Mariola, la Creu de la Fenasosa i, un poc més amunt ja trobem la casa de La Menora. Ens crida l'atenció una bonica pitera que creix entre els pins.

La taula (amb les millors vistes de tota la valleta) estava lliure i ens hem allotjat a esmorzar, gaudint d'un sol que començava a calfar, encara que el vent continuava sent més aviat fred. Espere que no ens hàgem constipat.

Per a la tornada ens hem dirigit per senda fins a la casa de La Menora Vella i des d'allí, pel Mas de la Ferrera fins a la Casa del Fondo de Baix, agafant a l'esquerra el camí que passa al costat d'una vella molineta i després baixa en direcció al Mas del Xocolatero, amb belles vistes a la Servereta Baixa i la Servereta Alta.

Ens hem desviat del camí per a acostar-nos a la Torre Redona, a l'interior de la qual hem accedit aprofitant que no hi havia tanca que ho impedira. Hem fet un volt a la bella casona i hem tornat a baixar, entre les files de avellaners amb les primeres flores a dreta i esquerra, al camí que pasa entre bancals sembrats i de color verd preciós, amb algún amerler primerenc, per a acabar arribant fins al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en Alcalà de la Jovada 24/01/2026

Potser perquè va vorer les fotos d'un parell de setmanes arrere, o per un altre motiu, a Pastu li abellia esmorzar en Ca Vicent "La Tona" i l'únic disposat a acompanyar-li era Basseta, així que no va haver-hi molt a discutir.

Poc abans de les 8 del matí estàvem en ruta: Benimarfull, cafenet en Planes, i Alcalá de la Jovada, per a intentar fer una ruta ja coneguda d'ocasions anteriors, que consisteix a deixar el cotxe a la muntanya i baixar al poble a esmorzar.

No obstant això, després de dos intents, hem sigut incapaços de trobar la pista forestal on aparquem altres vegades. Hem deixat el cotxe en un descampat i hem enllaçat la ruta que ens condueix fins al poble. El matí era mig assolellat, però feia un vent que, sumat a la baixa temperatura, ha resultat bastant molest.

Hem arribat quan encara estava el bar tancat, però ens han obert immediatament i, com hi havia poca gent, ens han servit ràpid un plat combinat, unes postres i un cremaet perfectes.

Després de l'esmorzar, hem travessat la plaça del poble en direcció a un pont que permet salvar el barranc dels Saleretes i ascendeix fins a arribar a les ruïnes del Despoblat de Saltes, des d'on contemplem unes magnífiques vistes al Benicadell i al Montcabrer.

La idea era acostar-nos a Capaimona, però Basseta ha notat una estirada en el seu panxell esquerre i hem pensat que era millor acurtar un poc la ruta i prendre la pista que passa al costat de l'Albadar de Quero.

Sabíem que tota aquella zona havia patit un incendi el mes d'agost de 2022 i ens imaginàvem el paisatge que ens anàvem a trobar: pinedes calcinades fins on aconsegueix la vista. Una pena!

Tot el trajecte anava per pista forestal que condueix a una espècie de pista d'aterratge, al costat de la qual trobem la Nevera de D'Alt, un pou de neu que encara conserva la seua coberta.

Seguim per la pista fins a arribar a un punt en el qual s'albira la mar per damunt de les muntanyes. I un poquet més endavant, hem pogut apreciar la Penya Foradada que tantes vegades hem visitat.

Quasi sense adonar-nos, la pista s'anava allunyant el punt en el qual teníem el cotxe, així que hem hagut de caminar un parell de quilòmetres pel voral de la carretera fins a poder donar per conclosa la caminada.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc