sábado, 10 de octubre de 2026

Arrancadora en Fontanars 10/10/2026

Han passat Festes Majors, ha acabat setembre, la tardor està a la porta i va sent hora de reprendre eixe costum tan sana d'eixir a caminar els dissabtes.

Per disintos motius (que és ociós detallar i dels quals no es parlarà a partir d'ara), hem quedat Rafa i Basseta, sota un propòsit molt clar: fer rutes en les quals es puga caminar per pistes còmodes, és a dir, evitant sengles empinades i zones on puguem tindre una relliscada o qualsevol altre accident.

Hui ens hem estrenat en un clàssic: hem aparcat a 400 km de Madrid, al costat del forn de Fontanars, amb idea d'esmorzar a casa Julio (aposta segura).

Hem arrancat des del forn en direcció sud, a la recerca d'un camí que hem recorregut altres vegades i que va en direcció al celler "Los Pinos", encara que no hem arribat fins a la casa.

Hem seguit recte pel camí que condueix fins al límit entre les terres de labor i les pinedes de la serra, passant al costat d'una figuera monumental.

En arribar a les pinedes, hem torçat a l'esquerra, vorejant el bosc, travessant la carretera CV-657 (que és la que ve des de Beneixama) i arribant fins a un altre camí que, doblegant de nou a l'esquerra, descendeix en direcció al nucli urbà, passant una àrea de pícnic sota unes precioses carrasques.

El camí ens porta fins a la plaça de Fontanars i entrem a casa Juliol. Triem de forma consensuada dues bocatas de la carta: un de truita francesa amb sobrassada i un altre de xipirons amb pernil a la planxa i maionesa. Els hem compartits al costat d'una botella de vi i casera. I després un cremaet ... es pot demanar més?

Després de l'esmorzar hem eixit de nou del nucli urbà i ens hem dirigit a l'est per camins entre vinyes, alguna de les quals encara manté alguns raïms. Hem calculat una distància prudencial per a no forçar la màquina i hem tornat a Fontanars sense que Rafa tinguera cap molèstia, la qual cosa ja és un èxit

La conversa, com sempre, amena, però sense pujades de to. El cas és que ens ha fet un matí magnífic, hem esmorzat de categoria, hem intentat arreglar el món sense barallar-nos i hem comprat alguns dolços en el forn. Repetisc ... Es pot demanar més?

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes fotos, poques, en un àlbum de Google Fotos (directament del mòbil, sense editar).


Powered by Wikiloc

sábado, 23 de mayo de 2026

Per la Mariola i el Vinalopó 23/05/2026

Hui teníem previst eixir Sento, Ramón i Basseta, però la cosa se li va complicar a Sento i va preferir quedar-se a Ibi. Basseta havia proposat una ruta inèdita, tota per la serra de Mariola que va resultar ser fantàstica.

Deixem el cotxe al costat de la carretera CV-794, que va des de Bocairent a la Font dels Patos, i agafem una pista que travessa una zona de cases d'estiueig i pinedes.

Abandonem la pista per la dreta per a ascendir per la cara nord-oest de la muntanya, des de la qual s'albira tota la canal que uneix Banyeres de Mariola amb Bocairent.

A poc a poc ascendim per l'esquerra per a pujar una costera i tornar a girar per a dirigir-nos al Morro del Porc, encara que la senda es desdibuixa i, a trossos, es perd, alguns senyals pel camí, el Wikiloc i la nostra intuïció ens ajuden a trobar el camí i coronar els pedruscos del Morro del Porc. Des d'allí s'albira la Penya de la Blasca.

Descendim per una senda empinada fins a trobar la Font de la Malladeta, de la qual mana un fil d'aigua que alimenta una bassa situada uns metres més a baix, al costat del camí que prenem seguint les indicacions de Wikiloc.

Creuem per precioses pinedes fins a arribar a una pista de ciment que descendeix en direcció al riu Vinalopó (amb un cartell d'avertiment molt curiós). Prenem una senda per l'esquerra que ens baixa a un barranc impressionant, ple de carrasques centenàries i alguns xops d'altura impressionant, trobant al costat del llit la Font de la Burra.

Eixir del barranc no resulta fàcil. La senda passa per llocs molt poc transitats, però intuïm que a la nostra dreta baixa el llit del riu, ocult per una frondosa vegetació que ens sorprén.

La senda ens porta fins a un immens bancal erm, que travessem fins a arribar a les ruïnes d'una molineta al costat d'una gran bassa redona. Un poc més avant arribem a la Fàbrica de Blanes, al costat d'un gual del riu.

Passem al costat de la bella ximenera de rajola que hi ha al costat de la senda i ens dirigim vorejant el riu fins a arribar a la Font de la Coveta (que alguns consideren que és el naixement del Vinalopó).

Des d'allí el camí primer i la senda després ens porten en lenta ascensió, al costat d'un llit sec fins a arribar a un punt en el qual tornem a veure aigua de nou (i ací és on, segons els entesos, està el verdader naixement del Vinalopó).

Eixim del barranc i agafem una pista de terra que ens porta fins on tenim el cotxe.

Si alguna cosa ens ha cridat especialment l'atenció és l'extraordinària floració de tota mena de plantes silvestres: tapsias, lli blau, didaleres, estepes, espasetes, ...

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




sábado, 2 de mayo de 2026

Esmorzar al Refugi dels Esbarzerets 2/05/2026

Per a hui teníem previst celebrar nostra tradicional "sardinada" a la Font del Tarragó, d'Alfafara. 

Però la predicció d'AEMET anunciava un 100% de probabilitat de pluja, així que l'hem suspesa i, en el seu lloc, ens hem anat a menjar a un restaurant d'Ibi.

No obstant això, Sento, Pastu, Pascual i Basseta han decidit pujar al Refugi dels Esbarzerets per a esmorzar i gaudir del matí, ennuvolada però ... sense una gota de pluja!

A més de la incorporació de Pascual, el més rellevant ha sigut trobar una serra completament coberta de flors silvestres de tota mena, des de l'habitual timó, fins a la jara, passant pel coixínet de monja, l'espí blanc, la vareta de Sant Josep o la genista. 

També les carrasques presenten una floració extraordinària.

Les vistes amb el cel ennuvolat són precioses i l'amena xarrada, com sempre, ens ha acompanyat durant la pujada i la baixada.

Després ens hem reunit en la Braseria M&R amb Rafa i Maje per a dinar i seguir amb la xarrada.

Ha sigut una pena suspendre el dinar campestre a Alfafara, però no descartem tornar a convocar-la abans que arriben les calors.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc






sábado, 25 de abril de 2026

Baix la pluja, de Turballos a Gaianes 25/04/2026

Per a hui estàvem Sento, Pastu i Basseta disposats per a fer una bona ruta des del port d'Albaida, per la cresta, en direcció al Benicadell (una ruta similar a la que fa anys van fer Sento, Rafa i Basseta).

No obstant això, els alcoians no perdonen i, una vegada més, el dia de les Entrades va començar el dia plovent. Nosaltres, amb més moral que l'Alcoià (mai més ben aquest), ens dirigim al port d'Albaida esperant que amainara la pluja, però pensant en un pla B.

A l'altura del ramal que condueix a Turballos pensem que podia ser una alternativa deixar el cotxe en Turballos i caminar en direcció a Gaianes i esmorzar en el Tarrassó, així que aparquem a l'entrada de Turballos, vam agafar els paraigües i deixem les motxilles amb l'esmorzar en el cotxe.

El passeig, que ja vam fer fa unes setmanes, inclou una visita a l'albufera de Gaianes, sempre per pistes rurals i travessant bells bancals replets de flors silvestres. És la temporada en la qual més bonics estan els camps.

En arribar al bar de Gaianes ens vam donar amb la porta en els nassos: estava tancat. A més, l'altre bar del poble també està tancat. Així que ens hem tornat en direcció a Turballos i sense esmorzar

Però on estava aparcat el cotxe hi havia una taula de fusta i allí ens hem assegut a esmorzar, quan eren les 11,30 passades. Així que la ruta ha acabat a una hora molt primerenca, però a causa de les inclemències del temps.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 11 de abril de 2026

Canalons i Racó de Sant Bonaventura 11/04/2026

Feia diverses setmanes que per les unes o les altres raons no organitzàvem l'habitual eixida sabatina, però hui ens hem animat a fer un volt pel camp i gaudir dels bells paisatges primaverals de la comarca.

Ens hem dirigit al restaurant Font dels Patos (que estava obert) i hem deixat allí el cotxe. Per una senda que passa per davall de la carretera hem recorregut la tanca del Mes de Barxell (convertit en saló de bodes), deixant a l'esquerra la senda que puja al castell de Barxell.

Per un empinat i pedregós camí descendim fins al fons del barranc del Troncal, per on discorre el curs d'aigua del riu Polop, que hem de superar en algun punt sobre improvisats ponts de branques de pi.

Passem per la Cova dels Canalons i seguim per una bonica senda en la qual trobem abundants mates de romer i de marfull i que ens condueix fins a un punt delicat de la ruta on Sento ha patit una relliscada. Per sort no ha sigut gens greu i ha pogut seguir la marxa (però amb la cambra en la motxilla).

A continuació hem arribat a la zona de les cadenes, que hem passat no sense una certa dificultat i alguna relliscada. La zona més divertida és la de superar un toll agafats de les cadenes i tindre que passar per davall d'un tronc de pi que ens tancava el pas.

La ruta ens condueix fins al Racó de Sant Bonaventura, on hem parat per a esmorzar en una de les taules de fusta que han disposat a la sobra dels xops. Després de l'esmorzar hem pujat a veure la cascada que hi ha al costat de les ruïnes del que va ser un molí.

La senda segueix paral·lela al curs del riu fins a arribar al Pont de les 7 llunes, del qual podem dir que té realment 8 llunes, confirmant aquella informació que ens va donar fa uns anys un senderista segons el qual el verdader pont de les 7 llunes està en el Barranc de la Batalla.

Abandonem el llit del riu per a pujar fins a unes naus industrials del barri de Batoy i agafar la pista de l'antic traçat del ferrocarril que ens portarà a un prolongat ascens per baix del Racó del Salt, i arribar fins a la zona del castell de Barxell entre ruïnes d'antics molins, alcavons i belles vistes a la Font Roja i als verds sembrats.

Arribem una mica cansats i ens prenem una cervesa a la Font dels Patos abans d'agafar el cotxe i tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc