sábado, 24 de octubre de 2026

Retornada a Rabosa 24/10/2026

Rabosa ha sigut una de les cites obligades de la Penya, però des que van tancar el bar que no havíem tornat (l'última visita va ser al desembre de 2023). Rafa va esbrinar que s'havia reobert i ens va proposar tornar a anar.

A les 8 del matí eixíem d'Ibi i quan arribem a Catí encara no havia eixit el sol íntegrament. Aparquem al costat de l'Hotel, que està en plena restauració i decidim anar a Rabosa per pista, gaudint d'unes precioses vistes a les pinedes i amb el Sit al fons.

Arribem a un punt en el qual vam torçar a l'esquerra, abandonant la pista i grimpant per una empinada senda, per a baixar fins a Rabosa.

Allò està en les mateixes condicions que estava, amb una bona ximenera encesa, amb diversos grups de senderistes ja asseguts a la taula i altres que anaven arribant, de tal manera que l'única cambrera no donava proveïment.

Optem per un plat combinat al qual només li faltaven les creïlles per a estar perfecte i ens prenem un carajillo per a postres (fa l'efecte que als nous gerents de l'establiment els falta una mica d'experiència, però els donarem temps).

Per a la tornada, atés que Rafa fuig de les costes pedregoses, optem per agafar la carretera d'entrada a Rabosa i fer marrada fins a trobar-nos amb la pista que ens conduirà de nou a Catí.

Una animada xarra/discussió sobre la política municipal i nacional (de Mazón no parlem) va fer que se'ns fera molt suportable el desnivell i quasi sense adonar-nos estàvem al costat de l'ermita de Santa Bàrbara, on ens vam fer la foto de rigor.

Arribant a l'aparcaments ens vam detindre a observar el conjunt de passarel·les de fusta que estan construint al voltant de la font de Catí i la tolla que hi ha al final. Després vam poder veure que és una actuació destinada a facilitar a les persones amb minusvalidesa el contacte amb la naturalesa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 17 de octubre de 2026

Arrancadora en pleno a La Torre de les Maçanes 17/10/2026

Al llarg de la setmana s'anava forjant la idea d'ajuntar-nos a esmorzar a la Torre de les Maçanes amb Paco Crespo, Juan Carlos "Colau" i Sento Berna (els tres amb problemes de mobilitat) i vam aconseguir posar-nos d'acord. A última hora es va apuntar Toni, que porta un any d'excedència, així que hem fet un ple total.

Eixíem en direcció a la Torre a les 7,30 des d'Ibi Monchi, Pastu, Rafa, Toni i Basseta i hem aparcat molt prop del bar.

La idea inicial era fer una ruta de 10 km i arribar a les 10,30 a esmorzar, però teníem dubtes respecte al traçat proposat per Basseta i, conforme avançava el matí véiem que no arribàvem a temps, així que hem decidit acurtar.

Quasi tot el recorregut l'hem fet per camí o pista pavimentada, gaudint d'un agradable passeig per una sendera que travessa una bonica pineda, També hem trobat les mates de la petorrera en flor i les oliveres carregades de fruit.

Hem entrat per la part alta de La Torre, hem passat al costat de la torre almohade i hem baixat per la plaça de l'Església, fent una parada en la carnisseria per a comprar embotit. 

Ens hem trobat amb el bar Amber tancat per vacances, així que ens hem assegut en el bar La Font. Al poquet han arribat la resta que veníen en cotxe des d'Ibi i hem esmorzat bastant bé (agraïm a Monchi la invitació i li desitgem moltes felicitats en el seu aniversari de noces de demà).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc






sábado, 10 de octubre de 2026

Arrancadora en Fontanars 10/10/2026

Han passat Festes Majors, ha acabat setembre, la tardor està a la porta i va sent hora de reprendre eixe costum tan sana d'eixir a caminar els dissabtes.

Per disintos motius (que és ociós detallar i dels quals no es parlarà a partir d'ara), hem quedat Rafa i Basseta, sota un propòsit molt clar: fer rutes en les quals es puga caminar per pistes còmodes, és a dir, evitant sengles empinades i zones on puguem tindre una relliscada o qualsevol altre accident.

Hui ens hem estrenat en un clàssic: hem aparcat a 400 km de Madrid, al costat del forn de Fontanars, amb idea d'esmorzar a casa Julio (aposta segura).

Hem arrancat des del forn en direcció sud, a la recerca d'un camí que hem recorregut altres vegades i que va en direcció al celler "Los Pinos", encara que no hem arribat fins a la casa.

Hem seguit recte pel camí que condueix fins al límit entre les terres de labor i les pinedes de la serra, passant al costat d'una figuera monumental.

En arribar a les pinedes, hem torçat a l'esquerra, vorejant el bosc, travessant la carretera CV-657 (que és la que ve des de Beneixama) i arribant fins a un altre camí que, doblegant de nou a l'esquerra, descendeix en direcció al nucli urbà, passant una àrea de pícnic sota unes precioses carrasques.

El camí ens porta fins a la plaça de Fontanars i entrem a casa Juliol. Triem de forma consensuada dues bocatas de la carta: un de truita francesa amb sobrassada i un altre de xipirons amb pernil a la planxa i maionesa. Els hem compartits al costat d'una botella de vi i casera. I després un cremaet ... es pot demanar més?

Després de l'esmorzar hem eixit de nou del nucli urbà i ens hem dirigit a l'est per camins entre vinyes, alguna de les quals encara manté alguns raïms. Hem calculat una distància prudencial per a no forçar la màquina i hem tornat a Fontanars sense que Rafa tinguera cap molèstia, la qual cosa ja és un èxit

La conversa, com sempre, amena, però sense pujades de to. El cas és que ens ha fet un matí magnífic, hem esmorzat de categoria, hem intentat arreglar el món sense barallar-nos i hem comprat alguns dolços en el forn. Repetisc ... Es pot demanar més?

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes fotos, poques, en un àlbum de Google Fotos (directament del mòbil, sense editar).


Powered by Wikiloc

sábado, 23 de mayo de 2026

Per la Mariola i el Vinalopó 23/05/2026

Hui teníem previst eixir Sento, Ramón i Basseta, però la cosa se li va complicar a Sento i va preferir quedar-se a Ibi. Basseta havia proposat una ruta inèdita, tota per la serra de Mariola que va resultar ser fantàstica.

Deixem el cotxe al costat de la carretera CV-794, que va des de Bocairent a la Font dels Patos, i agafem una pista que travessa una zona de cases d'estiueig i pinedes.

Abandonem la pista per la dreta per a ascendir per la cara nord-oest de la muntanya, des de la qual s'albira tota la canal que uneix Banyeres de Mariola amb Bocairent.

A poc a poc ascendim per l'esquerra per a pujar una costera i tornar a girar per a dirigir-nos al Morro del Porc, encara que la senda es desdibuixa i, a trossos, es perd, alguns senyals pel camí, el Wikiloc i la nostra intuïció ens ajuden a trobar el camí i coronar els pedruscos del Morro del Porc. Des d'allí s'albira la Penya de la Blasca.

Descendim per una senda empinada fins a trobar la Font de la Malladeta, de la qual mana un fil d'aigua que alimenta una bassa situada uns metres més a baix, al costat del camí que prenem seguint les indicacions de Wikiloc.

Creuem per precioses pinedes fins a arribar a una pista de ciment que descendeix en direcció al riu Vinalopó (amb un cartell d'avertiment molt curiós). Prenem una senda per l'esquerra que ens baixa a un barranc impressionant, ple de carrasques centenàries i alguns xops d'altura impressionant, trobant al costat del llit la Font de la Burra.

Eixir del barranc no resulta fàcil. La senda passa per llocs molt poc transitats, però intuïm que a la nostra dreta baixa el llit del riu, ocult per una frondosa vegetació que ens sorprén.

La senda ens porta fins a un immens bancal erm, que travessem fins a arribar a les ruïnes d'una molineta al costat d'una gran bassa redona. Un poc més avant arribem a la Fàbrica de Blanes, al costat d'un gual del riu.

Passem al costat de la bella ximenera de rajola que hi ha al costat de la senda i ens dirigim vorejant el riu fins a arribar a la Font de la Coveta (que alguns consideren que és el naixement del Vinalopó).

Des d'allí el camí primer i la senda després ens porten en lenta ascensió, al costat d'un llit sec fins a arribar a un punt en el qual tornem a veure aigua de nou (i ací és on, segons els entesos, està el verdader naixement del Vinalopó).

Eixim del barranc i agafem una pista de terra que ens porta fins on tenim el cotxe.

Si alguna cosa ens ha cridat especialment l'atenció és l'extraordinària floració de tota mena de plantes silvestres: tapsias, lli blau, didaleres, estepes, espasetes, ...

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




sábado, 2 de mayo de 2026

Esmorzar al Refugi dels Esbarzerets 2/05/2026

Per a hui teníem previst celebrar nostra tradicional "sardinada" a la Font del Tarragó, d'Alfafara. 

Però la predicció d'AEMET anunciava un 100% de probabilitat de pluja, així que l'hem suspesa i, en el seu lloc, ens hem anat a menjar a un restaurant d'Ibi.

No obstant això, Sento, Pastu, Pascual i Basseta han decidit pujar al Refugi dels Esbarzerets per a esmorzar i gaudir del matí, ennuvolada però ... sense una gota de pluja!

A més de la incorporació de Pascual, el més rellevant ha sigut trobar una serra completament coberta de flors silvestres de tota mena, des de l'habitual timó, fins a la jara, passant pel coixínet de monja, l'espí blanc, la vareta de Sant Josep o la genista. 

També les carrasques presenten una floració extraordinària.

Les vistes amb el cel ennuvolat són precioses i l'amena xarrada, com sempre, ens ha acompanyat durant la pujada i la baixada.

Després ens hem reunit en la Braseria M&R amb Rafa i Maje per a dinar i seguir amb la xarrada.

Ha sigut una pena suspendre el dinar campestre a Alfafara, però no descartem tornar a convocar-la abans que arriben les calors.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc