Basseta va proposar la setmana passada fer una ruta per a visitar el Monestir de Santa María de la Murta. Ens enxampa una mica lluny d'Ibi, però optem per eixir mitja hora abans i arreglat.
Hi ha més d'una hora amb cotxe fins a Corbera. Aparquem al costat de la punt des de l'Ermita del Santíssim Crist i anem pujant pel Camí de les Fontanelles, que més endavant es transforma en senda i ens porta fins a una antena en el Pla de Fontanelles a través d'un bosc amb una biodiversitat extraordinària.
Des d'allí ens hem desviat per a passar per una zona una mica delicada però que el nostre amic Toni ha sigut capaç de superar (hui s'ha guanyat la medalla, sens dubte).
Ens crida l'atenció l'avançat de la primavera en aquesta zona. Possiblement es deu a la seua situació, molt pròxima al mar. Les ametles ja té una bona grandària i floreix l'arç blanc, l'herba de les 7 sangs, el lli blau, el marfull, la coroneta de frare, ...
Hem desplegat taules i cadires per a esmorzar en una zona plana i poc després ha començat el fort descens en direcció a la Vall de Murta. Finalment, arribem a la zona on estan les ruïnes del Monestir, amb dues basses que s'alimenten d'un xicotet cabal d'aigua que raja de la Font de Murta i que arriba fins ací a través d'una xicoteta séquia i aqüeductes de pedra.
La zona és preciosa i té bon accés des d'un aparcament situat a 3 km, per la qual cosa trobem nombrosos visitants. És una pena que no es restauren les poques restes que queden en peus i es pose en valor tot aquest magnífic conjunt monumental.
La volta ha sigut dura, perquè hem hagut de remuntar de nou fins al Pla de Fontanelles i descendir per un altre trajecte diferent al de l'anada, però no menys interessant, gaudint d'una vegetació potent i de paisatges escruixidors.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Tenim a Pastu plantant vinya i a Ramón lesionat, però la resta de la penya hem tornat a eixir, triant la zona de la Font de la Coveta i el Castell del Vinalopó com a destinació inicial.
Hem deixat el cotxe en el pàrquing habilitat al Albergue Ull de Canals, perquè ja no es permet circular pels camins d'interior i hem iniciat la marxa en la direcció prevista. Però tothom sap que l'home proposa, Déu disposa i el Presi descomposa. Quan passàvem per la Casa de Guillella, veient que anàvem bé de temps, Toni ha proposat arribar fins a la Font Freda i esmorzar allí. Ha sigut una gran idea, perquè hem arribat a l'hora justa de posar la taula.
Un caminant al qual Toni ha interrogat, ens ha explicat la forma de fer una volta i visitar unes quantes cases de camp i, una vegada més, Toni ha proposat variar la ruta de retorn. I també ha sigut una gran idea, perquè hem gaudit d'unes vistes i d'uns llocs molt especials: El Escorial, El Somet i Reiner, envoltats de camps i terres de labor recentment sembrades.
Vicent també coneixia la zona i hem anat a buscar la part alta del riu Vinalopó, una rambla que discorre en direcció a la Font de la Coveta i que únicament porta aigua quan plou molt. Hui estava seca, però es notava que per allí ha arribat a baixar més d'un metre d'aigua.
No hem pujat al Castell del Vinalopó, perquè era una mica tard, però ens hem acostat a veure el Toll Blau. Bastant esgotats, amb quasi 20 km a coll, hem arribat al cotxe per a tornar a Ibi, no sense abans acordar que la setmana que ve ens anem de ruta a la Serra de la Murta, a visitar el Monestir de Santa María de la Murta, entre Alzira i Corbera.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Hoy tenemos la Penya dividida, pues mientras Mochi y Basseta están por el Norte de las Islas Británicas, el resto teníamos previsto la ruta de la Serra d'Onil.
Como el cronista esta en Edimburgo, voy a realizar la crónica como lo hacia anteriormente, es decir, intercambiando las fotos con el texto.
Voy a allá.
A las 8 de la mañana, y despues de que el aire no nos asustase, Toni, Rafa y Pastu, iniciamos la ruta, pero cuando hemos llegado a L'arcaeta, hemos hecho algunos cambios, puesto que seria muy difícil el poder almorzar en el monte y hemos dejado todas las viandas en el coche de Toni para ir a almorzar al Campo de tiro de Onil depués de la ruta.
Esta ruta ya la hicimos en su día, pero Toni a apuntado el realizarla al reves, para evitar el repecho inicial. Decisión que hemos acertado, dado que al caminar dentro del barranco, no se apreciaba el aire y la temperatura era bastante agradable. Este barranco nos ha llevado hasta la carretera del "Canalis" y en lugar de continuar por el trayecto que ya hicimos, Toni ha decicido trazar un nuevo recorrido, que hemos tenido que rectificar, pues nos alejaba bastante del lugar de almuerzo, Preguntado a un ciclista, nos ha dicho por donde se podría ir al Campo de Tiro de Onil, y hemos descubierto una nueva ruta muy bonita, llena de pinos y multitud de "petorrera".
Se ha decidido continuar con la ruta hasta el Restaurante y no coger el coche.... "craso error". pues nos hemos dejado "els pastisets" y el "carajillo".
Una vez en el restaurante, "Mos hem fotut" un buen plato de oreja, de carne a la brasa, huevos fritos y patatas y nos hemos acordado de lo dejado en el coche, pero no pasa nada, cuando hemos llegado al coche, allí nos estaban esperando "els pastisets" y el "carajillo", dando buena cuenta el ritual de estos dos elementos.
Pero hemos echado de menos el otro ritual del "herbero" y "pacharan".
Aquí os dejo algunas fotos de la ruta, para que quede constancia, pero no sé como hacer el álbum.
