Tercer dissabte consecutiu en el qual el pavelló de la Penya segueix enlaire amb Toni i Basseta mà a mà, encara que siga excursió de "nenazas" i esmorzar en bar (que ja som majors).
Hem optat per anar a Planes, aparcar al costat de la Cooperativa, prendre un café i marxar en direcció a Almudaina, pel camí de Benisaidó, jalonat de flors de xicoira, conillets i centaura groga.
El camí és empinat, però ens alegra la vista els cirerers amb els seus fruits madurs, les oliveres plenes de mostra, els rosers en flor i les nombroses mates de borratja borda i trèvol pudent.
Arribant a l'Almudaina trobem el xicotet safareig de la Font de la Teulada a l'ombra d'unes precioses nogueres. Ja al poble visitem la bella Font de Baix que alimenta a un altre dels safaretjos i vagaregem pels seus racons.
Passem al costat de la Torre almohade i caminm sense presa fins a l'eixida del poble per l'altra punta, on trobem una creu de pedra i la Font de Dalt a la vora d'un altre safareig.
Esmorzem en el Bar Ric Bros, on ens preparen uns bocates molt especials. Passem una bona estona asseguts en una taula a la terrassa, a l'ombra dels tendals, amb vista a la muntanya, mentre van arribant moteros i ciclistes.
Després de l'esmorzar hem tornat a la Torre, perquè havíem concertat visita. Trobem la porta oberta i a Enrique, un vilatà que fa les vegades de guia (a més de cultivar oliveres, ametlers i cirerers). Pugem per una escala metàl·lica interior que ens permet accedir als pisos superiors, amb unes finestretes amb vista al Benicadell i al Montcabrer. No eren ximples aquests almohades!
Enrique ens explica el motiu pel qual la collita de cireres d'enguany s'ha fet malbé: molts dies de pluja en plena floració, fongs, insectes, ... un desastre!
Per a la volta, a ple sol, agafem una carretera que, entre camps de cirerers i rosers, condueix fins a Benialfaquí, un bell poblet amb la coqueta Font del Rall en la part alta.
Cal baixar fins al llit del riu i pujar per la carretera, perquè no veiem clara una alternativa per camí rural ja que els marges del llit estan totalment impracticables a causa dels esbarzers.
Conforme ens anem acostant a Planes recuperem altura i podem tindre unes boniques vistes als dos pobles que hem deixat arrere.
Entrem a Planes pel mateix camí que hem pres per a començar, passant per un encreuament jalonat amb una creu de pedra i abans de marxar entrem en el magatzem de la Cooperativa i comprem una caixa de cireres.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario