Esmorzar després de la DANA 2/11/2024

Hui ha sigut un matí amb un únic tema de conversa: la tragèdia que s'ha viscut en alguns pobles de València després del pas d'una mortífera DANA que ha causat estralls per damunt de l'imaginable.

Hem eixit d'Ibi Toni, Rafa i Basseta, amb intenció d'esmorzar en el camp de tir d'Onil. Hem deixat el cotxe en el camí vell d'Onil i hem pres una senda que ja hem transitat en anteriors ocasions.

Des del primer moment hem advertit que anava a ser un matí amb una conversa monogràfica: com és possible? perquè ha succeït? què s'hauria pogut fer? ... en fi, moltes preguntes sense resposta. 

Malgrat que les prediccions donaven un dia ennuvolat amb alguna lleu probabilitat de pluja, la veritat és que ens ha fet un matí estupend.

A primera hora del matí, algunes serres presentaven un aspecte cridaner per l'efecte Foehn. 

Hem trobat algunes mates de "petorrera" amb flors blanques i rosades, molts romers en flor i alguns bolets de diferents classes i aspecte.

Després d'un tram de senda, hem baixat fins al llit del Barranc de l'Arcada, on s'aprecien marques d'un fort aiguat, amb moltes restes de branques enganxats als arbres, senyal inequívoc d'una riuada important en dies anteriors.

Al arribar a la Font de l'Arcada, hem pujat la rampa asfaltada que arriba fins al camp de tir d'Onil, gaudint de les meravelloses vistes a la Foia i amb el Maigmó al fons.

El bar estava ple, amb molta gent coneguda, i hem esmorzat en gran, sense faltar el termini d'orella a la planxa que li amoïna a Basseta.

El retorn ha sigut pràcticament pel mateix trajecte, amb una xicoteta variació. En total no ha arribat als 11 km (ha sigut el que Pastu denomina "una ruta de nenazas", però l'hem gaudida).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar a 300 km de Madrid 26/10/2024

Calia triar per a hui una ruta entre dues opcions: o anar al Carche o esmorzar a casa Julio, en Fontanars dels Alforins. La penya es va inclinar per la segona i a les 8 del matí, amb les primeres llums, eixíem per a Fontanars.

Deixem el cotxe en Cal Rull, una bella casa de camp una mica deteriorada, i preníem un camí rural que travessa alguns camps de vinyes i sembrats. Estava bastant enfangat (quina sort ha tingut Rafa de no vindre) i ens ha costat bastant arribar fins a Cals Colaus, on el ferm ha canviat molt.

Hem travessat la carretera de la Rambla i hem ascendit en direcció a una zona de pinedes i carrasques, fins a arribar a una rambla per la qual es notava que havia passat bastant aigua. Un poquet més endavant hem passat pel Pla de la Mallaura i de nou hem caminat amb una pineda a l'esquerra i unes vinyes a la dreta que tenien les fulles amb uns tons vermellosos preciosos.

Eren les 10 del matí i ens faltava encara un bon tros per a arribar al bar, així que hem decidit acurtar per una pista que ens condueix a la zona de l'Alforí abans de tornar a agafar la carretera de la Rambla per a entrar en el nucli urbà pel nord de Fontanars.

L'esmorzar ha sigut tal com esperàvem: bestial. La cambrera Kenia ens ha tractat com si anàrem de la família. A l'eixida ens hem trobat amb un grup de joves que estaven celebrant una espècie de gimcana, però nosaltres ens hem anat al forn a comprar el dolç típic de la temporada: coca dolça amb anous.

Hem eixit en direcció a la ombría, fins a arribar per camins rurals a Cals Pins primer (on ens hem apropat a uns cavalls preciosos) i a Boscà després. Des d'allí hem descendit fins a arribar al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Granjalandia a l'Estepar 19/10/2024

Quan són les 8 del matí i veiem que acudeixen a prendre café 5 membres de la Penya, ja sabem que serà un matí esplèndid i hui no ha sigut l'excepció.

Excepte per l'absència de Ramón, hem tingut una caminada perfecta en tots els sentits. Bon temps, una ruta assequible, un bon esmorzar i conversa fluida i sense estridències.

Eixíem d'Ibi quan encara no
havia començat el dia i deixàvem el cotxe a l'entrada de Granjalandia, per a prendre pel camí de condueix al pont de pedra que travessa la via, a l'altura de l'entrada a l'Ermita.

Per un tram del que un dia va ser el Camí de València, avancem en direcció al Malany, on ens hem d'eixir a la via de servei i, per asfalt, arribem a l'entrada del Mas del Fondo.

Prenem una senda que ens baixa al que en el seu moment va ser el traçat de la via del tren, que discorre entre pinedes i camps de labor fins a arribar als bancals de pomeres que hi ha al costat de la carretera que puja a la Carrasqueta.

Seguim per la via, que ha sigut recentment condicionada, i esquivant ciclistes contínuament, arribem a la boca dels túnels, al costat del Estepar, on hi ha unes taules de fusta perfectes per a esmorzar.

Pastu ha portat pastisets de moniato, Berna ha portat saginosa, Basseta ha portat codonyat, ... no es pot demanar més!

La volta ha sigut pel mateix trajecte, però la sensació és diferent perquè se salva un xicotet desnivell (que a l'anada ni es nota).

Hem tingut la sort de poder fotografiar les belles cases de camp que albirem al llarg de La Canal, així com catar el fruit dels arços blancs i les mores que hem trobat al llarg de la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (amb un tram afegit en cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Des de la Venteta a La Menora Nova 12/10/2024

La temporada de descans estival s'ha anat allargant, però ha arribat el moment de prendre's de debò l'activitat de la Penya. Encara que durant el mes d'octubre ja hi ha hagut alguna eixida, no s'han escrit cròniques i això tampoc està bé.

Hui es va acordar anar a esmorzar a La Menora Alta, on ens espera eixa magnífica taula de pedra on dona gust esmorzar.

Hem quedat a les 8, però no havíem caigut en el compte que hui és festa nacional i hem trobat tancats els bars i els forns, encara que finalment hem pogut resoldre totes dues coses.

Hem deixat el cotxe en la Venteta del Cuernos i hem pres el camí que porta al Palomaret, gaudint de les primeres llums de l'alba que ens ofereixen una vista preciosa a la Valleta de Polop i al Montcabrer, mentre avancem entre mates de timó en flor i bolets de gran grandària que alcen la capa de terra. 

Passada la casa pairal, el camí es transforma en senda i travessa una zona on hi ha hagut una intensa tala de pins, la qual cosa permet gaudir d'una vista magnífica fins a les serres de Biar .

Més endavant trobem mates de romer i de petorrera en flor. La casa del Mes de Tauenga queda a l'esquerra de la senda i, alguna cosa més endavant, passem sota el Collado del Xocolater i trobem el camí que, vorejant alguns camps de sembra, ens condueix fins al Mas del Xocolater.

Dobleguem a l'esquerra i prenem el camí que salva el desnivell fins a arribar a la pineda on se situa la casa de La Menora Nova.

Hem trobat la taula lliure perquè un grup de ciclistes que l'ocupava s'estaven marxant i hem desplegat l'avituallament habitual per a l'esmorzar. Una vegada més hem d'agrair a Sento que es preocupe de portar café per a tots (encara que Pastu li ho ha hagut de prendre en el pot d'olives).

Per a no allargar en excés el temps de tornar (hi havia alguna cosa de pressa per estar a Ibi a les 14 hores), no hem fet la baixada habitual a La Menora Vella i Mas de la Ferrera. Hem anat directament a la molineta, passant per un camp en el qual queden restes de gira-sols, i des d'allí al Mas del Fons de Baix, una casa en ruïnes pròxima al punt d'arrancada del Barranc de Tauenga.

Hem gaudit d'un oratge molt bo, amb el cel una mica ennuvolat però amb una temperatura estupenda, la qual cosa ha provocat l'eixida d'algunes flors de safrà bord i matapoll.

Al costat del Collado del Xocolatero hem pres de nou una senda que ens ha conduït al traçat d'anada i des d'allí, passant de nou pel Palomaret, hem arribat fins al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Anar i tornar a Castalla 18/05/2024

Una vegada més, les diferents ocupacions dels membres de la penya han deixat reduït a dos el grup per a caminar: Rafa i Basseta, que hem decidit fer una ruta clàssica fins a Castalla per la via.

Hem eixit d'Ibi amb el cotxe, per a aparcar en el Ventorrillo i des d'allí prendre directament la via (evitant l'asfalt que hi ha des de casa fins allí). Tot pintava al fet que faria un bon matí i no passaríem fred.

Durant la primera part del trajecte, tenim davant les vistes al Maigmó primer i al castell de Castalla després. Travessem l'autovia, passem per la depuradora, entrem al polígon industrial i a les 9,30 estàvem asseguts en una taula del bar Stop.

Hem esmorzat bé, parlant amigablement de tot el que està ocorrent en el món i quasi quasi que l'hem deixat arreglat abans d'alçar-nos de la taula.

Hem pres la mateixa ruta per a tornar i ens hem detingut de tant en tant per a prendre fotos d'algunes plantes que estan en la seua floració primaveral: xicoira, malva, cards, olivera, gamón, siempreviva, camamil·la, ...

Arribant a Ibi ja picava el sol i ens obligava a parar de tant en tant a l'ombra d'algun pi i refrescar-nos amb aigua.

Sorprenen les vistes a la serra de Cuartel, amb un cel blau rabiós en el qual destacaven algunes masses nuvoloses.

Una vegada a Ibi, encara hem tingut temps d'asseure'ns a prendre una cervesa. Hem comentat que ja no ens veurem fins que Rafa torne del Camí de Santiago.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc