Quan són les 8 del matí i veiem que acudeixen a prendre café 5 membres de la Penya, ja sabem que serà un matí esplèndid i hui no ha sigut l'excepció.
Excepte per l'absència de Ramón, hem tingut una caminada perfecta en tots els sentits. Bon temps, una ruta assequible, un bon esmorzar i conversa fluida i sense estridències.
Eixíem d'Ibi quan encara no
havia començat el dia i deixàvem el cotxe a l'entrada de Granjalandia, per a prendre pel camí de condueix al pont de pedra que travessa la via, a l'altura de l'entrada a l'Ermita.
Per un tram del que un dia va ser el Camí de València, avancem en direcció al Malany, on ens hem d'eixir a la via de servei i, per asfalt, arribem a l'entrada del Mas del Fondo.
Prenem una senda que ens baixa al que en el seu moment va ser el traçat de la via del tren, que discorre entre pinedes i camps de labor fins a arribar als bancals de pomeres que hi ha al costat de la carretera que puja a la Carrasqueta.
Seguim per la via, que ha sigut recentment condicionada, i esquivant ciclistes contínuament, arribem a la boca dels túnels, al costat del Estepar, on hi ha unes taules de fusta perfectes per a esmorzar.
Pastu ha portat pastisets de moniato, Berna ha portat saginosa, Basseta ha portat codonyat, ... no es pot demanar més!
La volta ha sigut pel mateix trajecte, però la sensació és diferent perquè se salva un xicotet desnivell (que a l'anada ni es nota).
Hem tingut la sort de poder fotografiar les belles cases de camp que albirem al llarg de La Canal, així com catar el fruit dels arços blancs i les mores que hem trobat al llarg de la ruta.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (amb un tram afegit en cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario