La temporada de descans estival s'ha anat allargant, però ha arribat el moment de prendre's de debò l'activitat de la Penya. Encara que durant el mes d'octubre ja hi ha hagut alguna eixida, no s'han escrit cròniques i això tampoc està bé.
Hui es va acordar anar a esmorzar a La Menora Alta, on ens espera eixa magnífica taula de pedra on dona gust esmorzar.
Hem quedat a les 8, però no havíem caigut en el compte que hui és festa nacional i hem trobat tancats els bars i els forns, encara que finalment hem pogut resoldre totes dues coses.
Hem deixat el cotxe en la Venteta del Cuernos i hem pres el camí que porta al Palomaret, gaudint de les primeres llums de l'alba que ens ofereixen una vista preciosa a la Valleta de Polop i al Montcabrer, mentre avancem entre mates de timó en flor i bolets de gran grandària que alcen la capa de terra.
Passada la casa pairal, el camí es transforma en senda i travessa una zona on hi ha hagut una intensa tala de pins, la qual cosa permet gaudir d'una vista magnífica fins a les serres de Biar .
Més endavant trobem mates de romer i de petorrera en flor. La casa del Mes de Tauenga queda a l'esquerra de la senda i, alguna cosa més endavant, passem sota el Collado del Xocolater i trobem el camí que, vorejant alguns camps de sembra, ens condueix fins al Mas del Xocolater.
Dobleguem a l'esquerra i prenem el camí que salva el desnivell fins a arribar a la pineda on se situa la casa de La Menora Nova.
Hem trobat la taula lliure perquè un grup de ciclistes que l'ocupava s'estaven marxant i hem desplegat l'avituallament habitual per a l'esmorzar. Una vegada més hem d'agrair a Sento que es preocupe de portar café per a tots (encara que Pastu li ho ha hagut de prendre en el pot d'olives).
Per a no allargar en excés el temps de tornar (hi havia alguna cosa de pressa per estar a Ibi a les 14 hores), no hem fet la baixada habitual a La Menora Vella i Mas de la Ferrera. Hem anat directament a la molineta, passant per un camp en el qual queden restes de gira-sols, i des d'allí al Mas del Fons de Baix, una casa en ruïnes pròxima al punt d'arrancada del Barranc de Tauenga.
Hem gaudit d'un oratge molt bo, amb el cel una mica ennuvolat però amb una temperatura estupenda, la qual cosa ha provocat l'eixida d'algunes flors de safrà bord i matapoll.
Al costat del Collado del Xocolatero hem pres de nou una senda que ens ha conduït al traçat d'anada i des d'allí, passant de nou pel Palomaret, hem arribat fins al cotxe.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario