sábado, 28 de diciembre de 2024

Serra de Cabrera 28/12/2024

Era l'últim dissabte de l'any 2024 i Rafa va proposar una ruta circular pels voltants de Saix que incloïa la pujada al vèrtex geodèsic de Cabrera (873 m).

Eixíem d'Ibi quan encara era de nit i mentre començava el dia arribàvem a Saix, parant a prendre un café aun restaurant el propietari del qual és amic de Toni.

Aparquem prop de la Colònia de l'Alt Mesonero, una zona rural de camps de secà amb oliveres i ametlers. Des d'allí, seguim les indicacions per a començar a pujar per un camí pedregós.

Hem arribat a la Cova del Tío Gregorio i des d'allí el camí es converteix en pedregosa senda que s'empina cada vegada més, 

La pujada ens anava deixant sense energia i, en arribar a un xicotet replanell, hem decidit parar i descartar continuar pujant fins al vèrtex geodèsic. Les vistes són precioses i ens hem fet alguna foto abans d'iniciar el descens amb molta precaució, perquè la senda era pedregosa i esvarosa.

Quant a flora, l'única cosa que trobem són alguns romers, coronetes i l'habitual petorrera. Es nota molt la falta de pluja.

La ruta envolta la Serra de Cabrera i entre olivars i camps abandonats, vorejant el Barranc de Tramasierras, ens condueix fins al traçat de l'AVE, que creuem per un pont elevat.

Continuem pel Corriol de Cabreras fins a arribar al nucli urbà de Saix. Hem preguntat i ens han recomanat un bar pròxim per a esmorzar.

Després de l'esmorzar, Toni ha proposat recórrer l'interior de Saix. Passem al costat del Teatre Cervantes, l'Església, ens endinsem pels carrerons del barri antic i pugem fins a la base del seu impressionant castell.

Després, la ruta ens condueix per carrers asfaltats fins a eixir del nucli urbà i prendre el Camí de Carboneras, una pista asfaltada que travessa una zona repoblada de pins, amb vistes al castell.

Ens desviem a l'esquerra pel Camí de l'Alt del Mesonero, que ens torna a deixar en un pont que creua el traçat del ferrocarril.

Un poc més endavant arribem al punt on havíem deixat el cotxe. Ens ha fet un dia bo, fresc al matí, un poquet ennuvolat, però molt agradable per a ser hivern.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




sábado, 14 de diciembre de 2024

Esmorzar al bar "Sense nom" de Beneixama 14/12/2024

El nostre amic Sento encara té la mà adolorida de la caiguda en La Serrella fa un parell de setmanes i ens ha demanat una ruta plana per a no haver d'usar els pals. Basseta ús el planificador de rutes de Wikiloc per a traçar una circular des de La Canyada per a esmorzar a Beneixama.

Hem eixit Toni, Rafa, Sento i Basseta a les 8 del matí d'Ibi i ens hem dirigit a Biar i des d'allí a la Canyada, on hem aparcat quan encara estava el gebre sobre la herba i una boirina cobria algunes zones.

La primera part hem recorregut un camí rural, però en arribar a Cases del Portell hem doblegat a la dreta per a ascendir a Peñetas, un xicotet serral des del qual s'albiren belles vistes als camps de cultiu que ho envolten.

La senda ens condueix fins a l'Ermita de Sant Bertomeu, rehabilitada entre 2003 i 2024. Al costat d'ella estan les restes del que va ser en el seu moment el castell de Camp de Mirra, on es va signar el Tractat de Almizra en 1244, entre Jaume I El Conqueridor i Alfons X de Castella, deixant establida la primera frontera del País Valencià.

El lloc està molt cuidat i destaquen alguns retaules, com el rellotge de sol dedicat als Sants Abdón i Senen, coneguts com a "Sants de la Pedra" per ser protectors davant la pedra.

Des de l'ermita seguim una pista pavimentada que ens condueix als carrers del Camp de Mirra, per les quals creuem sense detindre-us per a seguir per un camí rural que ens condueix fins a Beneixama.

Feia un matí assolellat i prompte ha desaparegut el fred i el gebre. Els que millor han aprofitat el matí han sigut els voladors de 7 globus aerostàtics que hem vist en el cel.

Arribem Beneixama just pel carrer on està el bar "Sense nom" (i és veritat, ni un cartell a la porta tenen). Ens havien parlat molt bé del bar i no ens ha decebut, bona atenció i bon preu (ens ha convidat Sento).

Després de l'esmorzar hem eixit de Beneixama i hem travessat la carretera CV-81 per un pas inferior i ens hem endinsat per immensos camps d'olivars, per El Forseguer y Caparrós, amb gran quantitat d'olives que estan a punt de ser arreplegades.

Per camí rural arribem fins al Caseriu de La Solana, per on hem doblegat a l'esquerra per a anar en línia recta fins a la Canyada, travessant de nou la carretera.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 7 de diciembre de 2024

Al Camp de Tir d'Onil pel Barranc de l'Arcada 7/12/2024

No hauríem d'acostumar-nos a eixir de caminada de 2 en 2 , però tots tenim assumptes particulars que atendre i quan no falla un, fallen dos. El cas és que Basseta havia d'estar a Onil a l'hora de dinar i va decidir amb Rafa que el més pràctic era caminar fins al Camp de Tir d'Onil.

A les 8 eixíem d'Ibi, amb les primeres llums del dia, i deixàvem el cotxe en el lloc de costum, prop de la bassa de Andom, al costat del Camí Vell d'Onil. 

Prenem la senda habitual que discorre per l'interior d'un tallafocs, deixant a mà dreta la Lloma del Barber. Més endavant torcem a l'esquerra buscant el Camí del Pla de Quart.

Les úniques plantes que trobem amb flor en aquesta època hivernal són la petorrera, el romer, la argilaga i alguna altra herba de baix port, tota la resta està en estat de letargia.

Travessem una pineda entre bancals i cases de camp fins a travessar la carretera CV-802 i entrar pel Barranc de l'Arcada. Després d'un tram de senda per l'interior del barranc arribem fins al lloc on un dia se situava la Font de l'Arcada, hui tristament desapareguda.

Passem per davant del Mes de l'Arcada, en avançat estat d'abandó i després prenem la pista a l'esquerra que ascendeix fins a l'esplanada on està el restaurant, des de la qual podem contemplar una bella panoràmica de la Foia de Castalla.

En l'esmorzar no ha faltat el plat d'orella que tant li agrada a Basseta, ni les creïlles fregides que tornen boig a Rafa. Per a les postres teníem el tast del torró que ha fet Basseta.

Durant l'esmorzar hem mogut el xat de la Penya per a intentar fixar el dia del nostre entranyable menjar de Nadal. Si s'ha de jutjar per les respostes, serà el dia 21 de desembre, a Casa Sicília.

La tornada ha sigut, més o menys, pel mateix traçat, encara que amb alguna variant de poca importància (no teníem al Presi per a improvisar).

Hem gaudit d'un dia magnífic, amb el cel clar i amb una temperatura relativament càlida per a l'època de l'any.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 30 de noviembre de 2024

FAGECA - PLA DE LA CASA - FAGECA


Hui em fet una ruta "Espetequera", pero en pocs "Espetequeros", pues numes em anat Berna y Pastu.

La ruta es Espetequera, pero pa fa 10 anys, per que hui, mos hem vist apurats y ha caigud un 50% de la expedisio.

A les 7 y cuart, hem ixit de Ibi, pero primer, mos em fet un bombonet en el Mercat i hem agarrat la carretera en direccsio a Fageca, pues com vos dic al principi, la idea era pujar a Pla de la Casa, ruta que hem fet en diverses ocasions.

Al principi fea algo de frescoreta, pero conforme anaem pugant per el Barran del Moro, ya mos sobraba la roba, perque al final mos ha fet un dia explendit.

La primera pará es la Font del Cuquero, desde la que es veu una vista de totes les penyes que hian al voltan del barranc, la cova Bernat,  axi com les pobles que hian denfront de la font, Fageca, Tollos y Benimasot,  pero no s'apresiaen mol bé per una "neblina" que fea que no vegeren.

Depres de pegá un xicotet descanset, hem seguit per amun y anaem bé, pero com tots sabeu, pa pujar al Pla de la Casa, hia que pasá per la pedrera i yo crec que lan feta mes alta i en mes pedres,  desde la última volta que vam pujar.  Hem esmorsat al costat del Pou de Neu. El Pou esta rodejat per una verja y dins del pou hia una extructura, per que es veu  que estan restauranlo,pero la obra pareix un poco abandoná

Despres de esmorsá i com anaem seguin una ruta de Wikilok, hem continuat per aon sempre creiem que no es podría anar, pero hem pasat per unes penyes que pareixien les "Flares de Cuatretondeta", afilaes y altisimes y em pensat, pues mira que bé, si que es pot anar per así y prou comodo, pero...... "ai collons", de bones a primeres, hem escomensat una baixa que fea panic. Hem vist a dos xiques que pujaen i al vore IBI en la camisteta de Pastu,  una de elles mos diu "yo ting familia en Ibi", i resulta que era la filla de Angel Espi, germa de la dona de Bosambo.

Hem pasat per la "Font Roja", pero de Fageca i creiem que s'avia acabat lo fotut, pero res de res, mes fotut en cara. Hem pasat per la senda que va anar un día Baseta, Mariu y Pastu i mos hem vist i desitjat, perque allo esta perillos, de fet,  Berna ha pegat un bac.

Despres, hem continuat per el Barranc Hondo y em pasat per "El pouet de Campos", y despres em enfilat ya el cami que mos portaba a Fageca.

 "PRUEBA CONSEGUIDA", pero no se si la tornarem a fer.P.D. Menos mal que hiavien estes plantes y que tots sabeu pa que servigen, jejejeje

El perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos a un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

sábado, 23 de noviembre de 2024

De Tollos a Famorca per esmorzar en el bar "Atipic" 23/11/2024

Entre parts, lesions i creuades, ens hem quedat Sento Berna i Basseta lliures per a fer la ruta que ens donara la gana. Basseta va proposar una inèdita: de Tollos a Famorca, per a esmorzar en el bar d'una alcoiana coneguda seua.

Abans de les 8 del matí ja estàvem camí de Tollos. Està un poc lluny (quasi 1 hora), però el paratge val la pena i ens compensa. Passem per Benilloba, Gorga i Benimassot, per a arribar i aparcar a l'entrada de Tollos. El cel estava prou encapotat, però ni plovia ni feia fred.

Pel primer carreró del poble eixim a un camí rural pavimentat que passa per l'àrea recreativa de la Font Vella, recentment condicionada. Des dels primers passos ens trobem els colors típics de la tardor a dreta i esquerre del camí, així com alguns fruiters (magraners, pomeres, ...) i flors de temporada (sàlvies i solanum).

Arribem a Benimassot i passem al costat del seu safareig, pera torçar a l'esquerra i baixar per un camí rural que ens condueix fins a la Font del Molí, una altra àrea recreativa molt ben condicionada, amb jocs infantils, taules, i un parell de basses.

Creuem el barranc, pel qual a penes baixa un fil d'aigua i iniciem una forta ascensió per senda i camí de terra que munta paral·lel al Barranc de les Coves (on es troba la Cova de l'Arena).

Poc després tornem a enllaçar amb la CV-720 per la qual entrem a Fageca. Començava a plovisquejar i vam haver de traure els paraigües. Des de Fageca havíem de buscar el camí a Famorca, però no va ser difícil i, poc després de passar per la Font d'Esperit Sant, trobem els senyals i no va haver-hi pèrdua.

Les poques gotes d'aigua que queien donaven a les plantes i flors un atractiu afegit, per la qual cosa, entre foto i foto, arribàvem passades les 11 del matí al bar "Atipic", a la plaça de Famorca, on Angels Miralles ens havia reservat una taula al costat de l'estufa.

L'esmorzar ha sigut de categoria: unes carxofes a la planxa, unes albergínies arrebossades, un bocata de truita amb sobrassada i unes postres casolans molt bons. Prenem nota que cal tornar.

Iniciem el retorn recorrent alguns carrers de Famorca molt decorats amb tests de plantes i flors, amb un ambient una mica més buidat de boires i sense rastre de pluja.

La muntanya llueix preciosa, entre els núvols que van alçant i el camp continua sorprenent-nos a cada pas amb les seues flors i els seus fruits. Tornem a passar per Fageca sense tot just detindre'ns i prenem la CV-720 per a arribar a Tollos.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc




sábado, 16 de noviembre de 2024

A la Vall de Gallinera per el Barranc de l'Encantada 16/11/2024

Feia temps que no ens desplaçàvem fins a la la Vall de Gallinera i Basseta tenia interés a veure si les fulles dels cirerers estaven agafant eixos tons grocs i vermellosos propis d'aquesta època de l'any.

Toni va donar el seu vistiplau, però va posar dues condicions: que no hi haja costeres i que hi haja bar on esmorzar, així que va caldre confeccionar una ruta amb aquests paràmetres.

Basseta va decidir provar una nova funcionalitat de Wikiloc: la planificació de la ruta. Partint que es podia esmorzar en Alpatró, va dissenyar una ruta que enllaçava el Barranc de l'Encantada amb la la Vall de Gallinera. Tot un experiment, perquè una cosa és el mapa des de l'ordinador i una altra diferent la que et trobes sobre el terreny.

Eixim d'Ibi poc abans de les 8 del matí i parem en Planes a prendre un café en el lloc de costum. Seguim per la carretera fins a arribar a l'aparcament que han habilitat en el camí d'accés el Barranc de l'Encantada, al costat del pont que el travessa.

El camí és una pista asfaltada que ens condueix vorejant el riu fins a la zona del Gorg del Salt, al qual entrarem a la tornada. Després de superar el riu, el camí inicia un ascens entre camps i arbres fruiters (caquis, arços blancs i cirerers). A dreta i esquerra del camí trobem molts bolets i mates de timó en flor. Comença a caure un fi plugim que acabarà banyant-nos completament.

La ruta arriba a un punt en el qual hem de travessar camp a través una finca de caça per a iniciar un pronunciat descens que ens condueix a la Font de la Mata, al costat d'una arbreda preciosa.

Una pista més còmoda ens condueix fins a Benissili i ens endinsem pels seus carrerons per a gaudir de les magnífiques vistes. No obstant això, en estar el dia ennuvolat, no s'aprecia la serra de la Foradada en tota la seua esplendor.

Seguim per la pista asfaltada en direcció a Alpatró, al qual accedim per la rampa que passa al costat del safareig i ens dirigim al Bar Restaurant Nou, on Basseta havia reservat taula. Hi havia diversos grups de ciclistes dins i hem preferit asseure'ns en una taula del carrer, gaudint de la companyia d'una gata que semblava un tigre.

L'esmorzar ha estat molt decent i en establir una mica de xarrada amb el cambrer ens ha dit que ell era d'Ibi i que l'amo del bar també era d'Ibi. Ens han explicat de quines famílies són i ens resultat molt curiós trobar-los tan lluny.

La planificació de la ruta de Basseta ha inclòs un parell de costeretes per l'entorn, entre ribes de pedra seca i vistes al castell de Benissili, per a evitar tornar exactament pel mateix traçat. Hem visitat el poblat de Llombai, pràcticament deshabitat, però amb una font per la qual raja aigua per tres canelles, i hem anat ascendint per una pista asfaltada, entre mandariners, tarongers i nogueres, fins a arribar a un punt en el qual hem enllaçat amb el trajecte d'anada.

En passar de nou al costat de l'escala que accedeix al Gorg del Salt, ens hem baixat a visitar-ho i, encara que cau un fi doll d'aigua, el lloc continua sent una preciositat.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (quasi 20 km) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




sábado, 9 de noviembre de 2024

Esmorzar de tardor a la Font Roja 9/11/2024

En aquesta temporada de tardor hi ha una visita quasi obligada a la Font Roja. Així ho pensem i així ho acordarem Toni, Sento i Basseta.

Hem eixit d'Ibi a les 8 per a deixar el cotxe en la Venteta i agafar el camí que s'endinsa en direcció al Pou del Barber, però no hem pujat a visitar-lo.

Les pinedes de la part dreta del camí han sigut objecte d'una tala important de pins que ha deixat el terreny molt buidat i hem trobat muntons de fusta triturada. Esperem que la saca de pins siga beneficiosa per al bosc. 

Ens hem encaminat per la senda que condueix al peu de la Mamella (Cabeçonet Ras), que presenta una pronunciada costera que, conforme pugem, s'obri a unes vistes precioses sobre la Valleta de Polop.

Detindre'ns a fer fotos és necessari, sobretot per a prendre aire de tant en tant, perquè la pujada és exigent. Les flors del timó i les gotes de rosada sobre els romers mereixen una foto que les immortalitze.

Arribem a l'altura del camí que entra fins a la Font del Mas de Tetuan i comencem a trobar arbres de fulla caduca que tenen els colors grocs i rojos propis de la temporada. El paisatge va guanyant color conforme ens acostem al Santuari.

Com en altres ocasions, amb la humitat, proliferen els fongs de tota mena i ens entretenim traient fotos d'alguns exemplars curiosos.

Passem al costat del Pla de la Mina abans d'entrar en la zona de berenadors al costat del Santuari i baixem a esmorzar a una de les taules que hi ha prop de la pròpia Font, per a estar prop de la màquina de café que hi ha en l'edifici (perquè el bar encara està tancat).

Després de l'esmorzar hem tret el cap al balcó que hi ha amb vista al Barranc de l'Infern i a la població d'Alcoi, amb el Montcabrer sempre present.

Hem fet unes fotos als castanyers i als arboços, que ajunten el fruit de la temporada passada amb la flor de la pròxima.

El camí de retorn és empinat i ens el prenem amb calma, parant de tant en tant a fotografiar la pista i els fongs. També hem tret el cap al Mirador de Pilatos, que ens regala una bella vista al bosc caducifoli i la seua gamma de grocs i ocres..

Aconseguim arribar sans i estalvis al Mas del Serrallo o Mas de Tetuan, passem al costat del vell teix, que presenta un aspecte malaltís, i des d'allí ja és tot descens, però, en lloc de tornar a passar per la Mamella, baixem per la senda que ens retorna a la pista i ens condueix per la finca de Santa María fins a l'aparcament.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc




sábado, 2 de noviembre de 2024

Esmorzar després de la DANA 2/11/2024

Hui ha sigut un matí amb un únic tema de conversa: la tragèdia que s'ha viscut en alguns pobles de València després del pas d'una mortífera DANA que ha causat estralls per damunt de l'imaginable.

Hem eixit d'Ibi Toni, Rafa i Basseta, amb intenció d'esmorzar en el camp de tir d'Onil. Hem deixat el cotxe en el camí vell d'Onil i hem pres una senda que ja hem transitat en anteriors ocasions.

Des del primer moment hem advertit que anava a ser un matí amb una conversa monogràfica: com és possible? perquè ha succeït? què s'hauria pogut fer? ... en fi, moltes preguntes sense resposta. 

Malgrat que les prediccions donaven un dia ennuvolat amb alguna lleu probabilitat de pluja, la veritat és que ens ha fet un matí estupend.

A primera hora del matí, algunes serres presentaven un aspecte cridaner per l'efecte Foehn

Hem trobat algunes mates de "petorrera" amb flors blanques i rosades, molts romers en flor i alguns bolets de diferents classes i aspecte.

Després d'un tram de senda, hem baixat fins al llit del Barranc de l'Arcada, on s'aprecien marques d'un fort aiguat, amb moltes restes de branques enganxats als arbres, senyal inequívoc d'una riuada important en dies anteriors.

Al arribar a la Font de l'Arcada, hem pujat la rampa asfaltada que arriba fins al camp de tir d'Onil, gaudint de les meravelloses vistes a la Foia i amb el Maigmó al fons.

El bar estava ple, amb molta gent coneguda, i hem esmorzat en gran, sense faltar el termini d'orella a la planxa que li amoïna a Basseta.

El retorn ha sigut pràcticament pel mateix trajecte, amb una xicoteta variació. En total no ha arribat als 11 km (ha sigut el que Pastu denomina "una ruta de nenazas", però l'hem gaudida).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





sábado, 26 de octubre de 2024

Esmorzar a 300 km de Madrid 26/10/2024

Calia triar per a hui una ruta entre dues opcions: o anar al Carche o esmorzar a casa Julio, en Fontanars dels Alforins. La penya es va inclinar per la segona i a les 8 del matí, amb les primeres llums, eixíem per a Fontanars.

Deixem el cotxe en Cal Rull, una bella casa de camp una mica deteriorada, i preníem un camí rural que travessa alguns camps de vinyes i sembrats. Estava bastant enfangat (quina sort ha tingut Rafa de no vindre) i ens ha costat bastant arribar fins a Cals Colaus, on el ferm ha canviat molt.

Hem travessat la carretera de la Rambla i hem ascendit en direcció a una zona de pinedes i carrasques, fins a arribar a una rambla per la qual es notava que havia passat bastant aigua. Un poquet més endavant hem passat pel Pla de la Mallaura i de nou hem caminat amb una pineda a l'esquerra i unes vinyes a la dreta que tenien les fulles amb uns tons vermellosos preciosos.

Eren les 10 del matí i ens faltava encara un bon tros per a arribar al bar, així que hem decidit acurtar per una pista que ens condueix a la zona de l'Alforí abans de tornar a agafar la carretera de la Rambla per a entrar en el nucli urbà pel nord de Fontanars.

L'esmorzar ha sigut tal com esperàvem: bestial. La cambrera Kenia ens ha tractat com si anàrem de la família. A l'eixida ens hem trobat amb un grup de joves que estaven celebrant una espècie de gimcana, però nosaltres ens hem anat al forn a comprar el dolç típic de la temporada: coca dolça amb anous.

Hem eixit en direcció a la ombría, fins a arribar per camins rurals a Cals Pins primer (on ens hem apropat a uns cavalls preciosos) i a Boscà després. Des d'allí hem descendit fins a arribar al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc




sábado, 19 de octubre de 2024

De Granjalandia a l'Estepar 19/10/2024


Quan són les 8 del matí i veiem que acudeixen a prendre café 5 membres de la Penya, ja sabem que serà un matí esplèndid i hui no ha sigut l'excepció.

Excepte per l'absència de Ramón, hem tingut una caminada perfecta en tots els sentits. Bon temps, una ruta assequible, un bon esmorzar i conversa fluida i sense estridències.

Eixíem d'Ibi quan encara no
havia començat el dia
i deixàvem el cotxe a l'entrada de Granjalandia, per a prendre pel camí de condueix al pont de pedra que travessa la via, a l'altura de l'entrada a l'Ermita.

Per un tram del que un dia va ser el Camí de València, avancem en direcció al Malany, on ens hem d'eixir a la via de servei i, per asfalt, arribem a l'entrada del Mas del Fondo.

Prenem una senda que ens baixa al que en el seu moment va ser el traçat de la via del tren, que discorre entre pinedes i camps de labor fins a arribar als bancals de pomeres que hi ha al costat de la carretera que puja a la Carrasqueta.

Seguim per la via, que ha sigut recentment condicionada, i esquivant ciclistes contínuament, arribem a la boca dels túnels, al costat del Estepar, on hi ha unes taules de fusta perfectes per a esmorzar.

Pastu ha portat pastisets de moniato, Berna ha portat saginosa, Basseta ha portat codonyat, ... no es pot demanar més!

La volta ha sigut pel mateix trajecte, però la sensació és diferent perquè se salva un xicotet desnivell (que a l'anada ni es nota).

Hem tingut la sort de poder fotografiar les belles cases de camp que albirem al llarg de La Canal, així com catar el fruit dels arços blancs i les mores que hem trobat al llarg de la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (amb un tram afegit en cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




La Gavarnera a l'esquerra i El Canonge a la dreta


sábado, 12 de octubre de 2024

Des de la Venteta a La Menora Nova 12/10/2024

La temporada de descans estival s'ha anat allargant, però ha arribat el moment de prendre's de debò l'activitat de la Penya. Encara que durant el mes d'octubre ja hi ha hagut alguna eixida, no s'han escrit cròniques i això tampoc està bé.

Hui es va acordar anar a esmorzar a La Menora Alta, on ens espera eixa magnífica taula de pedra on dona gust esmorzar.

Hem quedat a les 8, però no havíem caigut en el compte que hui és festa nacional i hem trobat tancats els bars i els forns, encara que finalment hem pogut resoldre totes dues coses.

Hem deixat el cotxe en la Venteta del Cuernos i hem pres el camí que porta al Palomaret, gaudint de les primeres llums de l'alba que ens ofereixen una vista preciosa a la Valleta de Polop i al Montcabrer, mentre avancem entre mates de timó en flor i bolets de gran grandària que alcen la capa de terra. 

Passada la casa pairal, el camí es transforma en senda i travessa una zona on hi ha hagut una intensa tala de pins, la qual cosa permet gaudir d'una vista magnífica fins a les serres de Biar .

Més endavant trobem mates de romer i de petorrera en flor. La casa del Mes de Tauenga queda a l'esquerra de la senda i, alguna cosa més endavant, passem sota el Collado del Xocolater i trobem el camí que, vorejant alguns camps de sembra, ens condueix fins al Mas del Xocolater.

Dobleguem a l'esquerra i prenem el camí que salva el desnivell fins a arribar a la pineda on se situa la casa de La Menora Nova.

Hem trobat la taula lliure perquè un grup de ciclistes que l'ocupava s'estaven marxant i hem desplegat l'avituallament habitual per a l'esmorzar. Una vegada més hem d'agrair a Sento que es preocupe de portar café per a tots (encara que Pastu li ho ha hagut de prendre en el pot d'olives).

Per a no allargar en excés el temps de tornar (hi havia alguna cosa de pressa per estar a Ibi a les 14 hores), no hem fet la baixada habitual a La Menora Vella i Mas de la Ferrera. Hem anat directament a la molineta, passant per un camp en el qual queden restes de gira-sols, i des d'allí al Mas del Fons de Baix, una casa en ruïnes pròxima al punt d'arrancada del Barranc de Tauenga.

Hem gaudit d'un oratge molt bo, amb el cel una mica ennuvolat però amb una temperatura estupenda, la qual cosa ha provocat l'eixida d'algunes flors de safrà bord i matapoll.

Al costat del Collado del Xocolatero hem pres de nou una senda que ens ha conduït al traçat d'anada i des d'allí, passant de nou pel Palomaret, hem arribat fins al cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc