ERMITA SANTA BARBARA - FONT DEL TEULAR - MARIOLA

Hui tampoc em pugut fer pleno dels componens de la Penya, pues Berna y Baseta, no han 

pugut acompañarnos per tema de compromisos de festes. 

 Hem  anat Rafa,  Pastu, Toni i Monchi, que fea temps que no ixien.

 Entre retornos de viajes del Imserso, Tensions arterials als nugols y Ginolls fotus, hem desidit fer una ruta sense mols desnivells per la Serra de Mariola, que com sempre es una aposta segura.

Hem pasat per la Ermita de Santa Barbara, i despres hem  esmorsar a la Font del Teular.

Despres de esmorsar, Toni sen ha tornat a Ibi, pues tenia que estar pronte en casa. El resto de la expedisió hem continuat fen una ruta marcada por Wikilog,  portanmos per una pista que desconeixiem,  aon la naturalea campaba a sus anchas, tornanmos al Camping Mariola, aon haviem escomensat la ruta.

La crónica es curta, perque no se els noms de les plantes i tampoc ha caigut ningu, jejeje

Com sempre, no sé com posa el perfil de la ruta i el acces a les fotos del día.

L'Orxa, Refugi de la Serquera i Via Verda 18/03/2021

Quedàvem únicament Berna i Basseta per a la ruta de hui, però a última hora es va apuntar Luis Casado. La ruta triada és una circular des de L'Orxa, amb pujada i baixada per a tornar pel traçat del mític Tren Xitxarra, que feia el trajecte Alcoi-Gandia.

Hem aparcat en l'antiga estació de L'Orxa, però ens hem dirigit fins al poble per a creuar la rambla i pujar pel Camí de Gandia en direcció a la Font de Fontetes. És tot una pista asfaltada que va guanyant altura i ens permet contemplar una bella panoràmica del poble amb el Benicadell al fons.

Entre romers i flors, la pista puja pel Tossalet dels Diners fins al Corral del Colladet del Riu, trobant al nostre pas el Mirador del Riu, amb vista al Serpis per on tenim previst tornar. Un poc més endavant trobem el Mirador de la Mar, des d'on s'albira la costa del Mediterrani per la zona de Piles aproximadament.

El Camí de Gandia segueix, però nosaltres ens desviem a l'esquerra per a iniciar un pronunciat descens pel Camí de la Serquera, des d'on ens desviem de nou a l'esquerra per a arribar al Refugi de la Serquera, on esmorzem.

Tornem a l'encreuament i prenem una senda que baixa en direcció al llit del riu entre margallons i garrofers. És una senda empinada i pedregosa, però molt bonica, que arriba fins a l'Ermita de la Immaculada, molt prop de la Fàbrica de Llum, al costat del pont que permet creuar el curs del Serpis.

Des d'allí prenem el camí de retorn pel terraplé del Tren Xitxarra. És una pista pedregosa que discorre paral·lela al riu. Sembla ser que el "Camíno de Santiago" també passa per ací (?).

Pel trajecte trobem l'espectacular Assut de l'Infern o del Forn, així com antigues edificacions que donaven servei al ferrocarril (depòsits d'aigua, casetes, ....).

Després de travessar un túnel, ens desviem uns metres per a visitar la bassa que hi ha al costat de la Font de Boteros i, a poc a poc, remuntant constantment el desnivell, arribem fins on tenim el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà les seues).

 

Powered by Wikiloc

 

Font de Salinetes i Santuari de la Magdalena 4/03/2023

Hui ha sigut un matí en la qual hem eixit de la nostra zona de confort, per culpa de Basseta, que ens ha buscat una ruta per uns paratges inhòspits entre Elda i Novelda.

Hem deixat el cotxe en la partida de La Jaud, al costat d'un camí de servei de l'autovia, prop d'un pas inferior que condueix a la zona de bany de la Font de Salinetes, de la qual raja aigua molt salada.

Hem ascendit, mig desorientats, per la falda d'una muntanya, guanyant altura i vistes a tota la zona que hi ha entre la pedrera de Bateig i el primer polígon industrial de Novelda, on hi ha unes naus de Llevantina, per a baixar de nou a l'autovia per una zona de xalets.

Hem entrat pel Camí de Castella a l'Estació de Novelda, passant per la porta de Bateig Laboral, o hi ha una Menina de pedra i l'Església dedicada a Sant Pasqual, recorrent el barri en direcció a Casa Sicília, on teníem previst esmorzar.

Casa Sicília és un celler dins d'una casa de camp ampliada i reconvertida en lloc d'esdeveniments. Té uns menjadors espaiosos, lluminosos i ben decorats. El menú de l'esmorzar és de preu fix (10 Euros) i ens ha semblat francament bo.

Després de l'esmorzar, hem visitat el Racó de les Espècies i després hem recorregut algunes estades de la casa que estaven obertes, decorades a manera de museu etnogràfic. Casualment hem pogut parlar una estona amb un treballador de la casa, d'origen portugués, que estava encenent el forn de llenya per a rostir un corder.

Hem eixit contents de Casa Sicília per a reprendre la marxa per la ribera del Vinalopó, creuant-ho per un gual i pujant al Santuari de la Magdalena per una empinada senda.

Hem arribat just a punt que tancaren l'accés del Castell de la Mola, però ens ha donat temps a visitar-ho i hem pujat a la torre triangular (única en el seu gènere), des d'on s'albira una panoràmica molt completa del Corredor del Vinalopó.

Després hem pogut visitar l'interior del Santuari de la Magdalena, mentre sonava una peça gravada interpretada en l'impressionant òrgan de pedra de marbre que s'està construint.

Després de pegar una volteta per tot l'entorn del Santuari, hem baixat per la carretera per a tornar a creuar el riu i continuar caminant al costat del llit del Vinalopó fins a arribar a un punt en el qual ens hem desviat a la dreta, seguint el curs d'aigua salada que baixa des de la Font de Salinetes.

Hem passat per davall d'un pont impressionant que suporta el pas del ferrocarril i, al costat d'ell, discorre la nova infraestructura de l'AVE. Al principi, el camí era relativament còmode, fins a arribar al Clot de la Sal, una piscina fluvial que s'utilitza com a zona de bany, encara que estava totalment buida d'aigua.

El curs de la senda s'ha anat estrenyent i passant per diversos meandres encaixonats entre parets d'argila roja, verda i groga (ens recordava a la zona del Montnegre) pels quals no era fàcil passar, fins que hem arribat on teníem els cotxes aparcats.

El meu telèfon s'ha quedat sense bateria i no he pogut gravar la ruta completa, així que pose la que la que ha gravat Pastu. També us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

 

 

 

Al Benicadell des del Port d'Albaida 25/02/2023

La idea original era pujar al Montcabrer des de Cocentaina, per la ruta de les Huit Piletes, però mentre anàvem de camí ens plantegem fer una altra menys coneguda. Sabíem que hi havia senda des del Port d'Albaida, la busquem en el Wikiloc i vam veure una ruta que semblava assequible.

Aparquem al costat d'un camí de servei de l'autovia, just en el Port d'Albaida i comencem una pujada suau però constant per una senda bastant pedregosa que ens va portar pel Barranc dels Fontanars fins a un pou de neu anomenat Cava de Son Miguel, al costat del qual hi ha les ruïnes del que anomenen el "fals corral de Diego".

Des d'allí agafem el Camí del Corral de Diego, una pista una mica més còmoda de transitar que ens condueix fins a l'inici d'una senda que discorre per la ombría de l'Alt del Morral en direcció al Benicadell.

Des de la senda hi ha unes vistes precioses a tota la ombría del Benicadell en primer pla i a les poblacions de la Vall d'Albaida (Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem, ...), fins al Pantà de Bellús.

Hi ha punts de la senda pels quals dona vertigen passar, perquè el desnivell que tenim a l'esquerra és empinat i rocós, però poc després arribem a la Cava del Benicadell, on ens plantegem esmorzar dau l'avançat de l'hora.

Però si esmorzàvem sabíem que no anàvem a completar la pujada, així que ens hem armat de valor i hem continuat per la senda per a pujar l'últim tram de costera fins a arribar al punt on esmorzem habitualment.

Un any més (i van uns quants), hem localitzat la colònia de narcisos blancs que habita en aquest punt tan inhòspit. Tampoc ha de ser mal lloc perquè visquen els ocells i els rapinyaires que solquen els aires.

Hem tornat pel mateix traçat, més còmode i amb més llum, la qual cosa ens ha permés fer algunes fotos de plantes i flors que anuncien la proximitat de la primavera, amb especial interés per el romer.

Amb les cames bastant carregades hem completat el trajecte i ens hem tornat a Ibi, contents d'haver descobert una interessant ruta al Benicadell que sens dubte repetirem.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos que ha creat Berna amb les seues.

Powered by Wikiloc

 

Esmorzar en Fontanars dels Alforins 11/02/2023

La setmana passada es va comentar que teníem pendent una visita a casa Julio, de Fontanars, i vam decidir que hui ens aniríem allí.

Poc abans de les 8,30 hores ja estàvem a la porta, però ... estava tancat per vacances! No passa res, ens hem anat al restaurant La Cova, en la mateixa cantonada, enfront de l'Església i allí hem pres un café i hem reservat una taula per a esmorzar.

Amb el cel completament encapotat i una temperatura realment baixa, hem iniciat la primera part de la ruta, eixint en direcció a la Rambla de Fontanars (que a penes porta aigua) i continuant pel Camí de Missa (també dit carrer Rei Alfons XIII), fins a arribar a "Ca Ventura", una casona abandonada que sens dubte va viure temps millors.

Continuem per una pista de terra que travessa la Foia de l'Agüela, grans camps de vinya, ametlers i cereal, fins a arribar a "Ca Micó", una altra cada de camp envoltada de vinyes.

El camí empalma amb el Assagador de Guerola i pode després travessa la carretera CV-660 i passa al costat del "El Balcó", una altra gran mansió amb tres edificis de diverses plantes en ruïnes .

Ens desviem del assagador per l'esquerra i ens endinsem en una zona de pins en la qual han dut a terme una bona tala, deixant únicament alguns exemplars. Hem trobat una calera, de les moltes que hi ha documentades i senyalitzades en aquesta zona.

En arribar a la zona del Pla de Mallaura anem girant de nou a l'esquerra per a buscar una senda que passa prop del Camp de Tir i enllaça amb una pista asfaltada que ens porta fins a la carretera de La Rambla (CV-654y torna a creuar la Rambla de Fontanars.

Per la carretera asfaltada entrem al nucli urbà de Fontanars, on trobem una preciosa recol·lectora antiga, construïda en ferro i fusta, que decora una de les entrades al poble.

Hem arribat al bar quan eren les 11 del matí i havíem fet 8 km. L'esmorzar ha estat bé (bocates, plats combinats, dues racions de creïlles fregides, cacauets, carabassa al forn, cremaets, ...). El cambrer, molt peculiar, ens ha explicat el truc per a fer un cremaet de rom deliciós.

Després de l'esmorzar ens hem acostat a la fleca a comprar panquemaos i els hem deixats en el cotxe. La idea era fer una altra ruta circular pel costat oposat, com van fer en el seu moment Toni i Basseta.

Quan encara estàvem prop del poble, Sento s'ha retirat, perquè tenia fred i no estava a gust. Els altres hem pujat fins a una impressionant carrasca situada en un encreuament de senderes i hem acurtat la ruta per a tornar sense tardar molta estona.

El que ha ocorregut és que baixant per la carretera que porta a Beneixama (CV-657), hem passat al costat del celler de Daniel Belda i hem volgut entrar a comprar vi. Estava per allí el propietari i ens han convidat a catar el "Ice Wine" o va vin gelat que fan, amb tota l'explicació del procés de congelació del raïm i el seu posterior processament.

Després de carregar amb unes botelles de vi, havent fet a penes 3,5 km més, hem tornat on ens esperava Sento dins del cotxe i hem donat per acabada la ruta.

Us deixe els perfils de les dues rutes (1ª part i 2ª part) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc