Hem aparcat a Atzeneta d'Albaida i hem iniciat el pendent de pujada més pronunciada de tota la ruta, per un camí que de tant en tant és senda pedregosa, entre brucs, romers i llentiscles.
Hem vist un senyal que ens indicava que a 100 metres hi havia una font i ens hem desviat: és la Font de l'Anohueret, però està sense aigua.
De tornada a la pista, hem anat passant per diversos "corrals". En un d'ells hem trobat, com fa dos anys, uns arboços replets de fruits i de flors. Després hem passat pel Corral de Penalba, amb un bonic colomer restaurat. I després per les ruïnes del Corral de Diego, on també hi ha un pou de neu.
La pista ens col·loca en un punt en el qual les vistes a la Vall d'Albaida són impressionants. A més, l'ambient estava molt net i el cel quasi buid, la qual cosa ens permetia albirar perfectament tots els pobles de la Vall i fins i tot més lluny.
Després de vore la punta del Benicadell i passar per una creu de ferro en un encreuament de camins, hem arribat a la Font Freda, el lloc on teníem previst esmorzar. Una vegada més, hem portat menjar per a dotze persones.
Després de l'esmorzar hem baixat fins a un mirador que hi ha prop de la Font (baix he deixat un video), però no hem seguit el descens. Hem tornat a la Font i hem baixat per una altra pista que, amb un pendent molt més suau, ens ha portat al mateix punt (ens hem perdut passar més prop del castell de Carrícola).
L'últim tram fins a Atzeneta els hem fets per una bonica senda que baixa entre pinedes i que passa al costat dels depòsits d'aigua.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Sento i Pastu afegiran les seues).
