Esmorzar en Fontanars dels Alforins 11/02/2023

La setmana passada es va comentar que teníem pendent una visita a casa Julio, de Fontanars, i vam decidir que hui ens aniríem allí.

Poc abans de les 8,30 hores ja estàvem a la porta, però ... estava tancat per vacances! No passa res, ens hem anat al restaurant La Cova, en la mateixa cantonada, enfront de l'Església i allí hem pres un café i hem reservat una taula per a esmorzar.

Amb el cel completament encapotat i una temperatura realment baixa, hem iniciat la primera part de la ruta, eixint en direcció a la Rambla de Fontanars (que a penes porta aigua) i continuant pel Camí de Missa (també dit carrer Rei Alfons XIII), fins a arribar a "Ca Ventura", una casona abandonada que sens dubte va viure temps millors.

Continuem per una pista de terra que travessa la Foia de l'Agüela, grans camps de vinya, ametlers i cereal, fins a arribar a "Ca Micó", una altra cada de camp envoltada de vinyes.

El camí empalma amb el Assagador de Guerola i pode després travessa la carretera CV-660 i passa al costat del "El Balcó", una altra gran mansió amb tres edificis de diverses plantes en ruïnes .

Ens desviem del assagador per l'esquerra i ens endinsem en una zona de pins en la qual han dut a terme una bona tala, deixant únicament alguns exemplars. Hem trobat una calera, de les moltes que hi ha documentades i senyalitzades en aquesta zona.

En arribar a la zona del Pla de Mallaura anem girant de nou a l'esquerra per a buscar una senda que passa prop del Camp de Tir i enllaça amb una pista asfaltada que ens porta fins a la carretera de La Rambla (CV-654y torna a creuar la Rambla de Fontanars.

Per la carretera asfaltada entrem al nucli urbà de Fontanars, on trobem una preciosa recol·lectora antiga, construïda en ferro i fusta, que decora una de les entrades al poble.

Hem arribat al bar quan eren les 11 del matí i havíem fet 8 km. L'esmorzar ha estat bé (bocates, plats combinats, dues racions de creïlles fregides, cacauets, carabassa al forn, cremaets, ...). El cambrer, molt peculiar, ens ha explicat el truc per a fer un cremaet de rom deliciós.

Després de l'esmorzar ens hem acostat a la fleca a comprar panquemaos i els hem deixats en el cotxe. La idea era fer una altra ruta circular pel costat oposat, com van fer en el seu moment Toni i Basseta.

Quan encara estàvem prop del poble, Sento s'ha retirat, perquè tenia fred i no estava a gust. Els altres hem pujat fins a una impressionant carrasca situada en un encreuament de senderes i hem acurtat la ruta per a tornar sense tardar molta estona.

El que ha ocorregut és que baixant per la carretera que porta a Beneixama (CV-657), hem passat al costat del celler de Daniel Belda i hem volgut entrar a comprar vi. Estava per allí el propietari i ens han convidat a catar el "Ice Wine" o va vin gelat que fan, amb tota l'explicació del procés de congelació del raïm i el seu posterior processament.

Després de carregar amb unes botelles de vi, havent fet a penes 3,5 km més, hem tornat on ens esperava Sento dins del cotxe i hem donat per acabada la ruta.

Us deixe els perfils de les dues rutes (1ª part i 2ª part) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc

 

05-02-2023 - IBI - LA TORRE

 

En la última ixida a Rabosa,  que vam fer tots els components de la Penya, vam comentar de fer una ruta a peu desde Ibi hasta la Torre. Alguns ya la habien fet i altres no,  i tenien ilusio en ferla.

Dit i fet, vam reservar Taula en el “Bar Amber” pa fer un dinar de tots i totes les componens de la Penya i tambe es va afegir el nostre amic Monti y la seua filla.

A les huit en punt hem quedat en el “Farina”, Toni, Pastu, Monchi, Berna i hui també mos ha acompañat Paula, una component que fa temps que no venia en nosaltres i que volia  fer esta ruta.

 Per diversos motius, Basseta y Rafa no han pugut anar a peu, pero mos esperaen en la Torre, juntament en Mari, Rosario, Maje, Xeli, Tere i Mariu, aixi com  Monti y Carmen.

El prinsipi de la ruta, mos porta hasta el Refugi dels Alberserets, aon em encontrat un grup de xiques que també pugaen desde Ibi hasta el Refugi.

En este primer tramo,  Berna dia, que dins de lo que cabia, s’encontraba bé, pues mos ha comentat que no eu tenia clar el acomparñanos, pues había pasat una mala nit.

Despres de baixar el Refugi, casi arriban a la carretera de la Carrasqueta, hem esmorsat en un lloc aon fea un solet de categoría i mos em plantegat el quedarmos allí i que vingueren a arreplegarmos, pero “lo prometido es deuda” i ia que seguir hasta la Torre.

Numes escomensar la pugada al Pou del Surdo, Pastu s’apegat una sardiná que ha besat terra, la llastima es que no ha quedad testimoni grafic com en altres ocasions, pues uno del fotógrafos de la ruta era ell. Si pasem al percentaje de bacs,  ha caigut un 20% de la expedisió.

Paula ha comentat que en el Hotel del Pou del Surdo, ia un banc que posa “de así al nugols”, pero al estar tancat, no hem pugut vore este banc, ni fermos les fotos que sempre mos fem allí.

Seguim pujan per la ruta y Berna ia anaba dien “¿ian mes costeres?” i le hem dit, que encara quedaba algo, pero que mos esperaba una costera prou fotuda y que Basseta la va batejar como la “Escala de Mathausen”, per la cantidat de pedra solat que ia.

Al cada munt, mos hem encontrat un grup prou numerós de caminans de Ibi,  i que estaen fen la ruta desde el Pou del Surdo, hasta els “Plans”.

A partir de ahí, ia comensaba la costera cap a vall, Toni ha desidit seguir una ruta que acurtaba prou y el resto hem baixat per una altra ruta, pero aon arribem a un Mas propet de la Torre,  aon antes,  iavien Cavalls, Cabres, Cerdos Vietnamites, Burros, etc. , pero esta volta, numes hem vist y de  llun, als Cavalls i als Burros,  del reste de espesies, res de res.

Cuan hem arribat a la part asfaltá, hem agrait el camvi del terreno, pues la senda que vaixavem, estaba plena de pedra solta i ya estaem hasta el moño de la ruta.

Toni estaba esperanmos a la entrá de la Torre y hem arribat tots junts al “Bar Amber”, aon estaba la expedisio que han anat en coche.

Com sempre que anem a este Bar, les viandes están bonisimes, combinan,  Carn, Embutit de la Torre y Caldo en fasedura.

Pa fin de la Festa, Berna mos ha sorpres en un “champañet” celebran aixi, el seu 64 aniversari,

“Moltes Felisitats Berna” i que cumplas muchos más.

Despues de dinar y grasies als expedisionaris de coches, hem  fet la torná  en estos mitjos, perque tornar a peu, aguera segut imposible.

Li pasaré la Ruta a Basseta, pa que penge les fotos y la ruta, pa que quede constansia

Circular per el pantà de Guadalest 28/01/2023

Teníem pendent fer una ruta pel pantà de Guadalest i havia arribat el moment. Rafa, Sento i Basseta, als quals no se'ls havia perdut res en la celebració del 50 aniversari de la seua promoció en els Salesians, hem eixit d'Ibi a les 7,30 del matí, amb els termòmetres marcant alguns graus sota zero.

Ens hem dirigit a Benilloba, per a passar per Benasau, pujar el port de Confrides, baixar-lo, passar per Benimantell i arribar a Guadalest quan encara no hi havia cap cotxe en l'aparcament.

La ruta arranca en direcció a Benimantell, pel voral de la carretera fins que baixem al poble i fem un volt per la plaça Major i l'Església. Després tornem a la carretera per a creuar-la i començar a pujar una llarga i empinada costera pel Calvari, passant per un safareig, gaudint d'unes vistes precioses al massís de La Serrella d'una banda i a l'Aitana per un altre. 

Malgrat l'avançat de l'hora, encara trobem les plantes en la ombría cobertes de cristalls de gel. 

La pista inicia un lleuger descens que ens porta fins a Benifato. Passem per l'Església, que té un retaule de Sant Miquel (representat com a un àngel guerrer, amb una espasa a la mà, batallant contra les forces negatives que representa Lucifer) i pel mateix carrer eixim de nou a la carretera per a seguir en direcció a Beniardà, poble al qual s'accedeix per una empinada baixada jalonada d'ametlers en flor i belles vistes a la Bernia.

Hem arribat a una placeta on està el Bar L'Era, on hem esmorzat. Cal destacar els estupends entrepans i, sobretot, el deliciós pastís de poma. La pena és que el plat de tomaca trinxada portava olives i ja sabem el que això suposa.

Després de l'esmorzar, ens hem endinsat pel poble per a passar per la Plaça de la Constitució i l'Església dedicada a Sant Joan Baptista, enfilant després pel carrer San Francisco, passant al costat de la tàpia d'un jardí on ens sorprén veure a diversos plataners amb els seus fruits madurant.

El carrer es converteix en una costera que baixa entre garrofers fins a quasi el nivell de l'aigua del pantà, just pel punt en el qual entra l'aigua que baixa pel barranc. A partir d'ací seguim una senda que va serpentejant per la vora del pantà, amb unes vistes a la Serrella molt boniques gràcies, entre altres coses, al magnífic sol que ha lluït tot el matí.

Arribats a la paret del pantà, ens hem ficat dins per a fer-nos unes fotos i admirar la seua envergadura. Ja només ens faltava la pujada fins a Guadalest, que fem per una pista en la qual trobem algunes flors hivernals, com la Vinca maior o la Oxalis pre-caprae.

Abans d'arribar al poble observem a diversos escaladors pujant per una paret de roca totalment vertical. Per descomptat, les seues vistes serien millors que les nostres, que no eren dolentes, perquè es veia clarament la mar Mediterrània a través d'alguns ametlers en flor.

Guadalest sorprén pel seu atractiu entorn, les seues plantacions de llimeres i tarongers, per les seues palmeres, per les seues vistes a la muntanya mires per on mires i per la magnífica ciutadella a la qual s'accedeix per un túnel de pedra.

Hem trobat la Casa Orduña oberta, així com l'Església. Hem recorregut el preciós balcó de pedra amb vista a l'aigua color verd turquesa del pantà i, en direcció a l'est, a la majestuosa serra de Bernia (este panorama virtual ho indica ben clar). Hem comprat alguns productes típics i hem donat per acabada la ruta prenent una cervesa en un bar de Confrides.

Com sempre, us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Xorret de Catí a Rabosa 21/01/2023

Hui hem fet una caminata extraordinària per molts motius, encara que el principal ha sigut que, després de molts mesos, hem tornat a ajuntar-nos els sis components de la Penya per a fer una ruta de les més clàssiques: Rabosa des de Xorret de Catí.

Es tracta d'una zona que hem visitat moltes vegades i que hem recorregut de dalt a baix, però té alguna cosa que ens atrau, una llum especial, un entorn quasi salvatge. El problema, una vegada més, és que cal pujar el que es baixa (primera llei de la Penya).

Hem arribat a l'aparcament del Xorret de Catí quan a penes clarejava el sol. Després de saludar al nostre amic almerler que ja te flors, ens hem dirigit a l'esquerra, buscant la Pena Foradà i gaudint d'unes vistes precioses gràcies al dia assolellat que hem tingut.

Hem arribat al bar de Rabosa i a penes hi havia gent, per la qual cosa ens han atés molt bé. Des de fa un any hi ha un nou equip i ens agrada el que cuinen (les creïlles al montó de hui estaven espectaculars). Berna ha tingut un contratemps en mossegar un tros de pa i quasi perd una dent.

Aprofitant que estàvem tots, ens hem fet la foto de rigor en la capella que hi ha en Rabosa, abans de començar a pujar la costa que ens porta de tornada. No teníem pressa i hem anat parlant, rient i parant cada dues per tres.

Una altra foto de rigor ha sigut en l'Ermita de Santa Bàrbara, per on hem passat abans d'enfilar la pista de terra que ens porta de tornada al Xorret.

He de dir-ho: si em voleu, regaleu-me matins com aquest.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna i Pastu segur que afigen algunes).

Powered by Wikiloc

 

 

Xixona i barranc de les Salines 14/01/2023

Ja ni recorde quan va ser l'última vegada que vaig eixir de caminata amb la Penya. No recorde haver tingut tantes setmanes seguides sense l'eixida del dissabte i, la veritat, em feia molta falta.

Diverses obligacions han impedit arrancar l'any en grup i només hem eixit Rafa i jo, però espere que prompte tornem a la rutina i a gaudir dels nostres esmorzars en la serra.

Hui hem intentat fer una ruta circular pel Montnegre, eixint des de Xixona, denominada SL-CV 151, que discorre pels barrancs de les Salines i la Mascuna. No obstant això, la primera part de la ruta consistia a pujar per un turó en pendent pronunciada i per unes roques que no pintaven molt bé, per la qual cosa hem decidit fer la ruta lineal deixant de costat el serral.

Començava el dia quan hem arribat a Xixona, però prompte ha eixit el sol i hem gaudit d'un dia magnífic. Costa creure que estiguem en ple hivern i suant.

La ruta arranca des de la Font del Moratell i per una pista asfaltada discorre entre barrancs erosionats i bancals abandonats, sense un atractiu especial de no ser per les abundants coronetes de frare que jalonen les cunetes.

Acaba l'asfalt i el camí de terra segueix fins a un punt en el qual un senyal tombat ens indica el desviament per a baixar al barranc de les Salines per una senda pedregosa adornada per alguns romers en flor.

Un pronunciat descens, mentre veiem els meandres del barranc, ens porta al llit del llit, que està aparentment sec. Des d'allí seguim per la dreta en el sentit descendent, passant per racons impressionants i signes d'erosió que ens criden l'atenció.

Les formacions de terra i roques semblen pròpies d'una pel·lícula de vaquers o de ciència-ficció. També abunden tamarindes, canyars, llentiscles i fins a una planta que sembla el sàndal bastard (originari d'Austràlia).

El llit arriba fins a una presa de maçoneria situada en un punt amb gran desnivell i des del qual és impossible seguir, perquè el llit s'estreny entre les parets de roca, per la qual cosa donem mitja volta. Apenes mig kilómetre més abaix està el riu Montnegre amb l'aigua que baixa del pantá de Tibi.

Remuntem el llit del riu en direcció a una altra presa, gaudint de les cridaneres formacions de terra roja i plegaments de roca amb formes capritxoses (com aquest conill). Trobem algunes flors de coletxó i rams de flors de olivarda totalment secs.

Conforme anem ascendint pel llit, comença a aparéixer un fi fil d'aigua que baixa des de la presa. Es pot escalar la presa pel lateral i seguir ascendin (arribaríem fins a les cases de Silim), però optem per parar i esmorzar.

Desfem tot el recorregut i tornem pel mateix trajecte en direcció a Xixona, encara que prenent una variant que ens evita pujar per la senda pedregosa.

Als costats del camí anem trobant plantes que no havíem vist en baixar, potser per l'escassa llum. Hi havia moltes mates de albaida, porrasina, rosa de la Verge, coronetes i centauri.

A poc a poc, i una mica cansats; hem arribat al lloc on teníem els cotxes i ens hem acomiadat.

Us deixe el perfil de la ruta en el Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc