Iniciem la marxa pel camí del Pla dels Forques, entre almerlers, vinyes i oliveres, pràcticament en línia recta ascendent en direcció a la CV-700, que travessem. Al següent encreuament, dobleguem a la dreta i recorrem una pista que deriva en senda i que ens acosta a la Bassa de la Cova de la Font, creuem el barranc del mateix nom i reprenem la pista, deixant mates de marfull i argilagues a un costat i altre.
Creuem una zona de pinedes i arribem a l'àrea recreativa de la Font de Tarragó, en la part alta d'Alfafara, un lloc ideal per a esmorzar o passar el dia a l'ombra dels pins.
El cel estava ennuvolat, hi havia poca visibilitat i l'ambient era gris. Queien algunes gotes de pluja, però pensàvem que no aniria a més. Ara bé, la llum perfecta per a prendre fotos d'algunes flors i plantes.
Baixem per un carrer asfaltat, per l'Ermita del Calvarí, fins a arribar a l'Almassera, el bar on teníem previst esmorzar. Ens van atendre molt bé i esmorzem molt a gust. Prenem nota per a tornar un altre dia.
Després de l'esmorzar, la segona part de la ruta va consistir a dirigir-nos a la Cova dels Finestres. Per a això travessem Alfafara, veiem alguna de les seues fonts i el safareig, i pel Camí dels Bassetes arribem al Pont Assolat, un magnífic pont de pedra que creua un profund barranc.
Basseta va decidir traure el paraigues, perquè la pluja era persistent i molesta.
El camí contínua fins a enllaçar amb el Camí Real, al costat del Barranc de Falces, des d'on fem una curta incursió per a entrar pel Barranc del Pantanet i visitar el molí rupestre que hi ha al costat del Toll de la Cacaut. Crida l'atenció la pedra de moldre redona que jau en la cova.
Tornem sobre els nostres passos fins al camí i iniciem el prolongat ascens a la Solana per la Senda de Carbonell, fins a arribar al Cabeçó de Maó, on hi ha un mirador amb unes boniques vistes a la muntanya i els barrancs. A l'esquerra es veuen uns grans abrigs de roca i per tot romer, petorrera, coronetes de frare i, fins i tot, una flor de estepa blanca.
Des del Cabeçó, la senda inicia el descens, bastant empinat a vegades, per a arribar fins a la Bassa del Bancal Redó, al costat de la qual floreix un salze. Des d'allí, creuem el riuet i ens acostem al traçat de la via del tren Alcoi-València, en un punt en el qual existeixen un pont de ferro i les ruïnes d'un baixador.
Una mica més endavant, tornem a creuar el riuet, que porta poca aigua, i amb cura de no trepitjar a un gripau molt mimetitzat, arribem a la Cova de les Finestres. Han reparat l'escala de fusta i podem pujar a les coves i els buits i fer unes quantes fotos.
Per a seguir la ruta cal tornar a remuntar per una empinada senda. La pluja refermava i a penes podíem gaudir de les vistes. Finalment arribem al camí que condueix a la Font de Carbonell i després a l'Ermita on tenim els cotxes. Veiem pasar el tren camí de València.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'enllaç a l'àlbum de fotos que ha posat Sento en Google Fotos i al qual Pastu i jo hem afegit les nostres.
Powered by Wikiloc
