Avui ha sigut un dia especial per molts motius. Hem eixit el grup en ple, amb el nostre amic Rafa Palacios ja recuperat de la seua lesió i, per si no fos poc, hem anat a Rabosa, on sempre ens atenen esplèndidament.
Rafa tenia ganes de repetir la ruta que vam fer fa mesos, des de Petrer fins a Rabosa, per a tornar per la Rambla de la Pusa. El desnivell fort ho salvem al principi, però l'avantatge és que després d'esmorzar, amb l'estómac ple, quasi tot el trajecte és de baixada.
Malgrat que no hi havia cap avís de pluja, gens més començar ens han caigut algunes gotes i el cel estava totalment gris i encapotat. Conforme avançava el matí, el sol anava fent aparició i podem dir que hem gaudit d'un matí estupend.
Una vegada més, l'exuberant naturalesa ens ha oferit estampes inoblidables: la ginesta, amb fruits de diverses tonalitats; els diversos "quercus", amb gles de tota forma i grandària; els bolets, la petorrera, els arboços ...
Contràriament al que va ocórrer fa mesos, avui no hi ha hagut contratemps i podem dir amb orgull que el 100% de l'expedició ha tornat a casa sana i estàlvia.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos (al que espere que Toni afija les seues).
Intentant aprofitar la tardor per a visitar paisatges amb arbres canviant de color, se'ns va ocórrer que tornar a la Vall de Gallinera podia ser una bona opció. No vam caure en el compte que els Mossàrabs celebraven la seua creuà i calia estar a Ibi a una hora prudencial.
L'amic Ramón es va lesionar el divendres i no podia acompanyar-nos, però va prometre acudir al bar i esmorzar amb nosaltres, tot un detall.
Arribàvem a Alpatró a les 9 del matí aproximadament. Aparquem i enfilem ràpidament la ruta per la senda que baixa fins al llit del riu. És la ruta senyalitzada que ens porta fins a Benitaia, concretament al Bar Restaurant La Font, on havíem reservat taula.
Feia un dia assolellat esplèndid i ens hem quedat en la terrassa, a la semisombra d'un gessamí impressionant. Poc després d'arribar han aparegut Ramón i Tere, que s'han unit a l'esmorzar. Ens han atès de meravella i hem promès tornar.
Però el cas és que, sense adonar-nos eren les 12 del matí i qualsevol intent de fer una ruta circular impedia a Pastu arribar a temps per a la creuà, així que ha proposat tornar a Ibi amb Ramón i deixar a Toni i a Basseta que completaren la ruta.
Alliberats de qualsevol compromís, hem decidit atacar la pujada a les muntanyes de la ombría, encara que en lloc de pujar fins a La Foradà, hem optat per cercar la sendera que, imaginàvem, ens portaria fins a la que baixa i així ha sigut.
Hem travessat unes zones selvátiques, plenes d'humitat, amb una extensa varietat de flors i arbres, amb abrics de roca i alguna fontetaa. En definitiva, que hem gaudit com a nans.
Al final, hem baixat per un camí que ens ha retornat a La Carroja, des d'on hem tornat al llit del riu fins a arribar a Alpatró i agafar el cotxe per a tornar a Ibi.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Feia uns quants mesos que no teníem una eixida en grup, però sembla que els compromisos socials ens van permetent recuperar la marxa habitual. No obstant açò, ens ha faltat Rafa, que segueix convalescent de la seua lesió i esperant rebre l'alta.
L'estació tardorenca convidava a un passeig per alguna zona amb arbres de fulla caduca i gens millor que acostar-nos a la Font Roja. La decisió ha sigut la correcta, doncs hem pogut gaudir d'un paisatge amb abundància de colors grocs, ocres i vermells en la seua àmplia gamma de matisos.
El temps anava regirat i, ara i adés, ens queia una feble pluja, però no hem necessitat proteccions especials.
Ens ha cridat molt l'atenció la quantitat de bolets que hi havia a un costat i un altre del camí. Bolets de totes classes, colors i grandàries. Sorprenent naturalesa efímera.
L'esmorzar ha estat genial. Ens han preparat una parrillada de carn i embotit, amb creïlles i ous fregits. I per a acabar, unes postres excel·lents. Crec que repetirem.
Però en acabar i preparar-nos per a la volta, queia una copiosa pluja. Hem pensat que el millor era cridar a Rafa perquè vinguera a per nosaltres. En arribar ens ha confessat que era el seu primer rescat i que se sentia com si anara de la UME. 😜
Us deixe el perfil de la ruta d'anada en Wikiloc i un enllaç a l'àlbum de Google Fotos.
Les noces i els esdeveniments socials varis estan fent estralls en la Penya. Portem massa dissabtes sense fer una eixida de grup, de les que fan afició.
Avui Toni i Basseta han mantingut el pavelló amb una caminada de quasi 13 quilòmetres a Rabosa, a manera d'estrena oficiosa de la temporada.
No per conegut el paratge deixa de ser encantador, es notava que les últimes pluges havien netejat l'aire i els pins brillaven de forma especial.
Com sempre, hem esmorzat en Rabosa, on la nova adreça va agafant experiència i ens han atès de meravella.
Per al camí de tornada hem optat per agafar la ruta del Barranc de Badallet, que discorre paral·lel a la Crestería fins a arribar a la Casa de l'Administrador (que ha sigut derruïda i no existeix ja ni rastre).
Ens hem passat tot el camí parlant del diví i de l'humà. De la vida i de la mort. De pares, fills i néts. De germans, cunyades, gendres i nores. Del nacionalisme català i de l'espanyol, d'economia i fiscalitat. D'on ens agradaria viure i morir. De tantes coses hem parlat que ja no me'n recorde.
Per cert, que del Xorret eixia un xicotet fil d'aigua i de vida.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en Google.
Comencem el nou cicle de caminades, que ja ve llastrat amb diversos dissabtes de noces i esdeveniments varis.
Aquest dissabte vam qiedar Pastu, Toni i Basseta per a començar amb una ruta lleugera (el seu és anar a esmorzar a Rabosa, però la volta costera amunt amb l'estómac ple se'ns antojaba complicada).
Decidim pujar al refugi dels albarzerets i esmorzar allí. Hem gaudit d'un dia estival, assolellat i amb una temperatura agradable. També hem suat, tot hi ha dir-ho.
A punt d'acabar l'esmorzar ha començat a arribar un gran grup de gent, guiats per l'amic Sarri, que han parat allí també per a l'esmorzar.
Al tornar, ens hem desviat per a anar directes a la caseta de Basseta i prendre una cervesa mentre Toni omplia la borsa de figues i tomaques.
Ha sigut un plaer fotografiar la quantitat de fruits, silvestres i conreats, que hem trobat pel camí.
Us deixe fotos en Google Fotos i perfil de la ruta en Wikiloc.
