Tots els que no tenim compromisos amb l'Herald dels RR.MM. hem optat per començar l'any fent una exigent ruta des de Turballos a Gaianes, però per la falta del Benicadell.Hem eixit d'Ibi quan eren les 8 del matí i estava començant el dia, per a aparcar a l'entrada de Turballos i sense prendre ni tan sols un café (Basseta l'ha trobat a faltar).
La ruta ix per un camí entre bancals en direcció a la Bassa de Turballos, en la qual fa uns anys entrava una bonica fila d'aigua i que ara està totalment seca.
Més endavant, la ruta es transforma en una senda complicada de seguir. Ens hem despistat un parell de vegades, però al final hem pres la direcció correcta per a pujar fins a la Cova de la Dona. Ens hem trobat a un grup de senderistes de la Vall d'Albaida, amb un parell de gossos i ens hem parat a saludar-los.
Tornem a baixar de la cova i prenem un camí rural que ens porta fins a la Font del Camí del Assagador, per on dobleguem a l'esquerra, sempre tenint a la vista l'imponent Benicadell.
Entre camps d'ametlers i oliveres, la ruta ens ofereix unes vistes precioses al Montcabrer, a la Plana de Muro, a totes les muntanyes fins a Almudaina, mentre ascendim per cingles pedregosos a la Cova del Moro, en la qual es pot entrar i apreciar restes d'estalactites.
Tornem al camí i seguim en direcció al punt d'arrancada d'una nova costera, aquesta vegada per camí pedregós, fins a pujar al Corral Blanc o de Veneno, on tornem a trobar al mateix grup de senderistes, que estan asseguts esmorzant.
Ens acostem a visitar la Cisterna del Corral Blanc, una preciosa construcció de maçoneria al costat de la qual hi ha un abeurador construït amb lloses de pedra, i allí ens hem fet una foto.
Tornem al Corral Blanc i seguim per un camí pavimentat que baixa en arracada fins a arribar a l'altura on està el Castellet de Gaianes, del qual a penes queden uns gruixuts murs de tàpia del que potser en el seu moment va ser una torre de vigilància.
Continuem baixant fins a arribar a una pedrera i la ruta ens obliga a entrar per una difícil senda que ascendeix per un barranc i que, entre romers en flor i petorrera, ens condueix a l'altura del Cercat, restes del que fora un poblat de l'edat del bronze.
Un poc més endavant, la senda es converteix en camí i, encara que pedregós, ens permet relaxar-nos un poc i descendir en direcció a Gaianes.
La ruta prevista incloïa la visita a l'Ermita de Sant Francesc de Pàdua i el seu Calvari, però suposava tornar a grimpar i nosaltres ja teníem el nostre propi calvari. El que volíem era arribar al bar i poder esmorzar.
Eren quasi les 12 del matí quan entràvem a Gaianes per una creu de terme i vagarejant arribàvem al Bar Tarrasó, on ens hem ficat uns bons entrepans calentets. Mentre acabàvem d'esmorzar, han entrat per la porta el grup de senderistes i ens hem estat rient de la coincidència d'estar fent tots la mateixa ruta.
Després d'esmorzar, el retorn a Turballos ha sigut un passeig comparat amb l'anterior. Hem gaudit de veure bells bancals de terra roja en els que creixen oliveres i ametlers.
En arribar a Turballos hem entrat a visitar la xicoteta Església dedicada a Sant Francesc de Pàdua, per a després arribar al cotxe i tornar a Ibi.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
