Hem eixit d'Ibi Toni, Rafa i Basseta, amb intenció d'esmorzar en el camp de tir d'Onil. Hem deixat el cotxe en el camí vell d'Onil i hem pres una senda que ja hem transitat en anteriors ocasions.
Des del primer moment hem advertit que anava a ser un matí amb una conversa monogràfica: com és possible? perquè ha succeït? què s'hauria pogut fer? ... en fi, moltes preguntes sense resposta.
Malgrat que les prediccions donaven un dia ennuvolat amb alguna lleu probabilitat de pluja, la veritat és que ens ha fet un matí estupend.
A primera hora del matí, algunes serres presentaven un aspecte cridaner per l'efecte Foehn.
Hem trobat algunes mates de "petorrera" amb flors blanques i rosades, molts romers en flor i alguns bolets de diferents classes i aspecte.
Després d'un tram de senda, hem baixat fins al llit del Barranc de l'Arcada, on s'aprecien marques d'un fort aiguat, amb moltes restes de branques enganxats als arbres, senyal inequívoc d'una riuada important en dies anteriors.
Al arribar a la Font de l'Arcada, hem pujat la rampa asfaltada que arriba fins al camp de tir d'Onil, gaudint de les meravelloses vistes a la Foia i amb el Maigmó al fons.
El bar estava ple, amb molta gent coneguda, i hem esmorzat en gran, sense faltar el termini d'orella a la planxa que li amoïna a Basseta.
El retorn ha sigut pràcticament pel mateix trajecte, amb una xicoteta variació. En total no ha arribat als 11 km (ha sigut el que Pastu denomina "una ruta de nenazas", però l'hem gaudida).
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
4 comentarios:
Què goleta em feu i quina pena no acompanyar-vos.
Una mañana de p. madre
Siempre me han dicho que es pecado decir mentiras.
Quién ha dicho alguna mentira?
Publicar un comentario