Arribem i, encara que estava ennuvolat, ens dirigim per el Castell de Barxell amb intenció d'arribar fins a La Safranera i esmorzar allí.
Baixem per la llarga costera pedregosa que ens condueix fins al llit del riu Polop, prop de la zona dels Canalons, el creuem i comencem a pujar en direcció al Mas del Gelat, al costat de la carretera de les LLacunes, que creuem.
Les indicacions del camí marquen la ruta fins a la Font Roja, però nosaltres volíem desviar-nos a la dreta i, per intuïció, anar buscant algun camí o senda que ens acostara a La Safranera. Era qüestió d'improvisar, però ens va eixir bé.
La ruta ens va portar per una zona que teníem totalment desconeguda, amb bancals d'ametlers i oliveres que porten temps sense cuidar-se i, molt a prop, la falda muntanyenca amb les pinedes que ens separen del Santuari de la Font Roja, que albirem en alt de tros en tros.
Mentres buscàvem la forma de creuar el Barranc de l'Infern, trobarem algunes mates de Marfull en flor i alguns arços blancs les primeres fulles dels quals verds comencen a apuntar. Alguns camps estan acabats de sembrar i esperen ansiosos que ploga alguna cosa.
Arribem a La Safranera i érem els únics clients, així que vam poder triar taula. Optem per asseure'ns a la vora d'una ximenera amb un bon foc, al costat de les velles botes del que sens dubte va ser un celler.
I a l'hora de tornar va començar la pluja. Al principi no era molta quantitat, però vam traure els impermeables i paraigües per a fer la ruta de retorn pel mateix traçat.
Arribem a Baxell amb les botes plenes d'eixe fang que tant odia Rafa, però amb temps per a arribar a Ibi abans de l'hora de menjar.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
1 comentario:
Día Espectacular, tenia ganes de fer una ruta pasa per aigua.
Publicar un comentario