Basseta va proposar la setmana passada fer una ruta per a visitar el Monestir de Santa María de la Murta. Ens enxampa una mica lluny d'Ibi, però optem per eixir mitja hora abans i arreglat.
Des d'allí ens hem desviat per a passar per una zona una mica delicada però que el nostre amic Toni ha sigut capaç de superar (hui s'ha guanyat la medalla, sens dubte).
Hem desplegat taules i cadires per a esmorzar en una zona plana i poc després ha començat el fort descens en direcció a la Vall de Murta. Finalment, arribem a la zona on estan les ruïnes del Monestir, amb dues basses que s'alimenten d'un xicotet cabal d'aigua que raja de la Font de Murta i que arriba fins ací a través d'una xicoteta séquia i aqüeductes de pedra.
La zona és preciosa i té bon accés des d'un aparcament situat a 3 km, per la qual cosa trobem nombrosos visitants. És una pena que no es restauren les poques restes que queden en peus i es pose en valor tot aquest magnífic conjunt monumental.
La volta ha sigut dura, perquè hem hagut de remuntar de nou fins al Pla de Fontanelles i descendir per un altre trajecte diferent al de l'anada, però no menys interessant, gaudint d'una vegetació potent i de paisatges escruixidors.
Tenim a Pastu plantant vinya i a Ramón lesionat, però la resta de la penya hem tornat a eixir, triant la zona de la Font de la Coveta i el Castell del Vinalopó com a destinació inicial. Hem deixat el cotxe en el pàrquing habilitat al Albergue Ull de Canals, perquè ja no es permet circular pels camins d'interior i hem iniciat la marxa en la direcció prevista. Però tothom sap que l'home proposa, Déu disposa i el Presi descomposa. Quan passàvem per la Casa de Guillella, veient que anàvem bé de temps, Toni ha proposat arribar fins a la Font Freda i esmorzar allí. Ha sigut una gran idea, perquè hem arribat a l'hora justa de posar la taula.
Un caminant al qual Toni ha interrogat, ens ha explicat la forma de fer una volta i visitar unes quantes cases de camp i, una vegada més, Toni ha proposat variar la ruta de retorn. I també ha sigut una gran idea, perquè hem gaudit d'unes vistes i d'uns llocs molt especials: El Escorial, El Somet i Reiner, envoltats de camps i terres de labor recentment sembrades.
Vicent també coneixia la zona i hem anat a buscar la part alta del riu Vinalopó, una rambla que discorre en direcció a la Font de la Coveta i que únicament porta aigua quan plou molt. Hui estava seca, però es notava que per allí ha arribat a baixar més d'un metre d'aigua.
No hem pujat al Castell del Vinalopó, perquè era una mica tard, però ens hem acostat a veure el Toll Blau. Bastant esgotats, amb quasi 20 km a coll, hem arribat al cotxe per a tornar a Ibi, no sense abans acordar que la setmana que ve ens anem de ruta a la Serra de la Murta, a visitar el Monestir de Santa María de la Murta, entre Alzira i Corbera. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Hoy tenemos la Penya dividida, pues mientras Mochi y Basseta están por el Norte de las Islas Británicas, el resto teníamos previsto la ruta de la Serra d'Onil. Como el cronista esta en Edimburgo, voy a realizar la crónica como lo hacia anteriormente, es decir, intercambiando las fotos con el texto. Voy a allá. A las 8 de la mañana, y despues de que el aire no nos asustase, Toni, Rafa y Pastu, iniciamos la ruta, pero cuando hemos llegado a L'arcaeta, hemos hecho algunos cambios, puesto que seria muy difícil el poder almorzar en el monte y hemos dejado todas las viandas en el coche de Toni para ir a almorzar al Campo de tiro de Onil depués de la ruta.
Esta ruta ya la hicimos en su día, pero Toni a apuntado el realizarla al reves, para evitar el repecho inicial. Decisión que hemos acertado, dado que al caminar dentro del barranco, no se apreciaba el aire y la temperatura era bastante agradable. Este barranco nos ha llevado hasta la carretera del "Canalis" y en lugar de continuar por el trayecto que ya hicimos, Toni ha decicido trazar un nuevo recorrido, que hemos tenido que rectificar, pues nos alejaba bastante del lugar de almuerzo, Preguntado a un ciclista, nos ha dicho por donde se podría ir al Campo de Tiro de Onil, y hemos descubierto una nueva ruta muy bonita, llena de pinos y multitud de "petorrera".
Se ha decidido continuar con la ruta hasta el Restaurante y no coger el coche.... "craso error". pues nos hemos dejado "els pastisets" y el "carajillo". Una vez en el restaurante, "Mos hem fotut" un buen plato de oreja, de carne a la brasa, huevos fritos y patatas y nos hemos acordado de lo dejado en el coche, pero no pasa nada, cuando hemos llegado al coche, allí nos estaban esperando "els pastisets" y el "carajillo", dando buena cuenta el ritual de estos dos elementos. Pero hemos echado de menos el otro ritual del "herbero" y "pacharan". Aquí os dejo algunas fotos de la ruta, para que quede constancia, pero no sé como hacer el álbum.
