RABOSA 28-12-2019

Hui em desidit ixir a la ruta, es que vegeu asi al costat,
Ramon seguix convalesient, pero mos diu que pa añ nou, ya mos acompañara.
Baseta y Xeli estaen de Aniversari y desde asi volem donarlis la "enhorabona".
Bueno anem a la ruta. Com ya han pasat tres dies de Nochebuena y dos de Nadal, em dit, tenim que seguir omplin el buche, a on podem anar, pos a "Rabosa".
A les huit en casa del Presi, pa pillar el coche i ana cap el Xorret de Cati, on l'em dixat y em escomensat la ruta.
Numes baixar del coche, em notat la frescoreta que fa per estos parages y la gela que iavia per tot el cami.
Com tots el anys, hem arribat al almerler que, per  estes feches, sempre te ya la flor oberta. Alguna volta tendrem que tornar en el estiu, a vore si te almerles o els gelen.
Hem continuat per la ruta i estaem pensan quina ruta pillar, i em disidit que la mes curta per arriba cuan antes.
Em arribat a Rabosa y com ya fa temps, ya no ian "vipres", ara numes ian "vipros", pero donaba igual, lo que voliem era un bon almorsar. I axina a segut, i pa acabarlo de completar, mos em sampat unes torrijes que estan de muerte.
Com sempre, no mon recordem que la ixida de Rabosa es de "cota cero" a " cota mil" i en la panxa plena y el Presi diu, ting una nova ruta. L'em fet, pero res, sempre cap a mun.
La ruta ha segut de uns 12 km. i al tonar, la temperatura ya era mes bona.

Les fotos estan en el Album. Cuan puga Baseta, les penjara pa que les vegam tots.

Benexama, el Salze i Sanxet 30/11/2019

Pensant en la recuperació de Ramón, vaig proposar fa un parell de setmanes una ruta per l'entorn rural de Beneixama, per ser quasi plana i sense dificultat, però Ramón està més interessat en la creuà que en altres coses, així que ens hem decidit a fer-la hui. A més, este matí ens acompanyava Sento Berna, que té necessitat de caminar però li espanta no estar a l'altura del nostre nivell, per la qual cosa aquesta proposta li venia a tomb.

Hem aparcat el cotxe al costat de l'Ajuntament de Beneixama i hem començat en direcció a Banyeres, passant per l'impressionant Saló Mariola i pel Molí Lluna, fins a arribar a la pedania del Salze, un conjunt de cases de camp al costat de l'ermita de Sant Vicent Ferrer, encara habitades moltes d'elles, envoltades de camps de cultiu i plantacions.

Abans de travessar el riu Vinalopó hem vist una senyal que indicava el traçat del Tren Xitxarra i ens hem desviat de la ruta prevista, passant al costat d'uns immensos embassaments d'aigua per a reg i tornant a girar per a trobar-nos de nou amb el llit del riu i hem parat per a esmorzar a la vora de la Sèquia Major i Bassa Vella del Reg.

Teníem pa i companage de sobres, però Sento està a règim  i no ens ha pogut acompanyar. És admirable l'esforç que ha fet per a no catar ni pernil, ni formatge, ni res. La màxima temptació ha arribat quan Pastu ha tret els pastissets de moniato, però Sento ha resistit estoic.

Després de l'esmorzar hem seguit el llit fins a tornar al Salze i reprendre la ruta prevista. Sempre per camí, entre immensos bancals d'oliveres, perfectament aplanats, hem arribat fins a les cases de Sanxet, un altre deliciós conjunt de casetes de camp que convidaven a quedar-se. Però Rafa tenia compromís d'estar a les 2 a Ibi i calia accelerar el pas. Si al final ens hem retardat uns minuts és per causes alienes a la nostra voluntat (ací els culpables).

Us deixe la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Font Roja a la tardor 23/11/2019

Hui hem posat a prova un dels mantres de la Penya: la Font Roja no decep mai. Ja pots anar vegades, sempre està igual però cada matí és diferent; res canvia, però cada dia ens ofereix una cosa diferent.

Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí i hem deixat el cotxe en la Venteta. Feia un matí molt ventós i hem optat per no pujar a la Mamella (el Cabeçó Ras) sinó per la senda de la dreta, per a arribar fins al Serrallo. Des d'allí, passant per la Cava Coloma, per la ombría de la Teixereta, hem arribat a la base del Menejador.

És difícil captar amb la cambra la bellesa de l'entorn, el rugir de les ratxes de vent, els colors de la tardor, l'atmosfera neta que ens permet veure fins al Cap de Santa Pola, etc.

Des d'allí hem seguit per l'esquerra per a baixar per la meravellosa Senda del Menejador fins al Santuari. La pluja caiguda ahir li ha donat al sòl i a la vegetació aqueix típic color i olor a mullat, ha tret el verd virolat a la molsa i ha netejat de pols les fulles dels arbres. Hi ha pocs llocs amb tant d'encant.

En el bar de la Font Roja ens han atés com sempre (és a dir, ni bé ni mal), però mp ens hem quedat amb fam, per descomptat, entre altres coses perquè Pastu havia comprat la seua tradicional dotzena de pastelitos de moniato.

L'única cosa dolenta que té aquesta caminada és que després cal remuntar tot el desnivell per la pista i es fa dur. Abans d'arribar al Serrallo hem torçat a la dret per a baixar fins a la zona de la font i des d'allí, per la pista, hem enllaçat per la mateixa senda per la qual  hem vingut. Les vistes per la dreta a la Valleta de Polop, la Mariola, Montcabrer, ... espectaculars.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos en el qual Pastu afegirà les seues.

Powered by Wikiloc

16-11-2019 - Serra d'Onil - Font del Xorro

Hui hem pugut ixir a  caminar Rafa, Toni y Pastu, pues Baseta tenía un compromis y Ramón encara continua asporregat, pero ha comentat que en breu, escomensará a tornar a ixir.
La idea era fer una ruta mes bé planeta, pos encara mon recordem de la pugá de la semana pasa, al Pla de la Casa.
Hem desidit mamprende la Serra de Onil y fer la ruta que en el Febrer del 2014, mos va enseñar Quico, el cuñat de Baseta.
Be, anem alla, L'escomensament mol bé y anaem recordan per  on vam anar aquella volta, pero....., hem vist a uns corredors i el Presi ha dit ¿de aon vendran?. Pos nada, cambit de plans, hem tallat la ruta y mos em desviat per una pista que despues sa convertit en senda, i com no....., cap amunt.

Ia que reconeixe que el nou recorregut ha sigut un exit, pues em  descubert un paisage que desconeixiem y mol xulo.
Seguin per la senda, hem arribat a la pista que ve de "La Creu",  em seguit en direcsio a la Font del Xorro, pero de nou el Presi ha dit, podriem anar per un altre lloc. Rafa y Pastu hem dit, pero... arribarem segur?, Que si, que si, que ell eu habia somiat y que si anem per asi, despues per alla, mos ix una pista a esquerra y despues una altra volta a la esquerra y arribem.
Pos nada, a per la pista. Al final y com sempre, "el Presi te rao" y hem arribat a la font i a les 10,30 estaem almorsan.

Pa tornar, tambe  hem cambiat y em pasat per un tros de serra que es va cremar fa dos añs. El pins, si que estan secs, pero les carrasques, grasies a deu, estan tornan a rebrotar.

Ruta nova y mol xula,  en unes vistes espectaculars de la Foia i que repetirem cuan estigam tots de nou disponibles.

P.D. El album, espere que el puge Baseta, per que yo no ting ni dea.

I Basseta diu ... ací tens el álbum en Google Fotos.

Pla de la Casa des de Fageca 9/11/2019

Feia setmanes que volíem fer aquesta pujada, sobretot perquè Rafa no la coneixia i sabíem que li anava a impressionar (potser li ha impressionat massa).

Hem eixit d'Ibi a les 8, direcció a Fageca, on hem aparcat i, passant per un xicotet "llavador" a la Font de l'Espirit Sant, ens hem endinsat pel camí que porta a l'entrada del Barranc del Moro, on comencem a seguir una senda que ascendeix contínuament.

Fem la parada de rigor en la Font de Cuquero, prenem una mica d'aire i aprofitem per a fer-nos una foto.

Des d'allí la senda continua ascendint fins a l'encreuament de senderes on tornem a trobar un pal indicador. Cal girar a la dreta per a començar l'últim tram de pujada, per una senda pedregosa i difícil de transitar, que ens obliga a anar parant de tant en tant per a prendre aire.

Arribats a la planícia en la qual es troba el pou de neu. Les vistes són precioses i el lloc convidava a asseure's i esmorzar, però corria un vent gèlid i molest. 

Hem decidit baixar de nou fins al pal indicador i esmorzar allí, sense risc a constipar-nos.
 
El dia era assolellat i el cel clar, la qual cosa ens ha permés gaudir de les vistes als pics que ja coneixem, com la Mallà del Llop o La Serrella, a més d'impressionants vistes a la Serra d'Aitana i la costa d'Altea al fons.

En l'esmorzar, el nostre amic Pastu s'ha lluït. Volia celebrar les noces de Paula i hem menjat i begut fins a assaciar-nos.

Contents i relaxats hem seguit el descens, passant de nou per la citada Font de Cuquero i, a poc a poc, hem arribat a Fageca.

L'anècdota del dia ha sigut que hi havia anuncis de talls de carretera a conseqüència d'unes proves de rally, la qual cosa ens ha entorpit una mica el retorn per carretera a causa de l'abundant trànsit i el temerari d'alguns conductors.

Hem fet una parada en Benillba per a prendre una cervesa i a les 15,00 hores estàvem a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

¿Truco o trato? 26/10/2019

Aquest matí hem sigut testimonis d'una sèrie d'esdeveniments misteriosos als quals no trobem explicació. Narrarem els fets tal com van esdevindre i que el lector traga les seues pròpies conclusions.

El pla inicial era pujar a Pla de la Casa, però Basseta havia de complir amb la seua mare i no podia arribar més tard de l'hora de dinar.

Sobre la marxa hem improvisat un passeig per la serra de Cuartel, Vivens, Barranc de Castalla, ... d'anada i tornar.

La ruta és coneguda: pujar i baixar, pujar i baixar, ... i en lloc d'anar-nos a la Martina o als Plantadets, hem optat per seguir la pista, molt condicionada i agradable de transitar, en direcció a la Penya Mitjorn.

Les vistes per la dreta arriben fins a la serra del Reconco de Biar, amb Castalla Internacional a la vista, mentre que per l'esquerra es veu La Martina, els barrancs que baixen a Xixona i, al fons, la mar per la zona del Campello.

Però quan ja es feia l'hora d'esmorzar, a l'altura del Cabeçó Redó, després d'una corba en el camí, se'ns han obert unes vistes al Maigmó, al Ventós, al camp d'Alacant i la costa fins a Santa Pola. Era el moment i el lloc perfectes per a esmorzar (menú clàssic: pa i companage, raïm per a postres, pastisets de moniato, cigaló i herbero).

I ha sigut al final de l'esmorzar quan s'han produït els fenòmens estranys. De sobte, els nostres rostres han patit una mutació i durant uns instants no ens reconeixíem. 

Alguna cosa ha d'haver passat, perquè el GPS s'ha tornat boig i ha transportat a Basseta fins a Tibi. Però sens dubte només ha viatjat l'esperit, doncs al cos no li han perdut de vista en cap moment i està clar que 26 quilòmetres no ha fet.

El retorn, una cosa més lleugera, ens ha dut a Ibi sans i estalvis, encara que ens haguera vingut bé una altra teletransportació de debò.

En fi, que us deixe el perfil de la ruta per als incrèduls (a veure quina explicació li doneu!) i les fotos, algunes de les quals reflecteixen la misteriosa transmutació de rostres.

Per a què després diguen que això d'Halloween són bobaes!

Powered by Wikiloc

Alcalà de la Jovada 19/10/2019

Per fi!

Portàvem ajornant fer la ruta per la Vall d'Alcalá des que ho vam intentar el dia que ens va ploure. Hui estàvem els quatre (Toni, Rafa, Pastu i Basseta) i no volíem deixar-ho per a un altre dia.

Hem eixit d'Ibi a les 7,30 en direcció a Plans, on hem parat per a prendre un café en el bar on es reuneixen tots els caçadors del poble.

Poc després hem arribat a la pista forestal on hem deixat el cotxe, però a la part de dalt, per a allargar més la primera part de la ruta fins al bar i perquè, al tornar, el trobàrem abans.

El primer bar estava tancat i ens hem anat al de la piscina, arribant a les 10 en punt. Hem esmorzat molt bé i a molt bon preu (ens ha convidat Rafa per a celebrar el naixment de Carlota), encara que el servei ha tingut notes peculiars.

Travessant el poble i creuant un pont de pedra, hem eixit a la pista que ascendeix a la muntanya i passa pel despoblat de Saltes (amb vistes al Montcabrer i al Benicadell per un costat, i per un altre a la Serrella), i arriba fins als masos de Capaimona, on ens crida l'atenció la monumental figuera que hi ha al costat d'un dels edificis en ruïnes.

Per una zona de camp arribem de nou a la pista i, amb espectaculars vistes a la serra de la Foradà, seguim en direcció a a el Font del Pouet, encara que atallem per una empinada senda que ens estalvia un parell de quilòmetres de pista.

Jalonen el camí a dreta i esquerra flors de safrà bord, plantes joves de guardalobs i mates de timó i romer florits sobre un mantell d'herba amb un preciós color verd (l'aigua és el que té).

Des de la font, seguim pel camí forestal fins a la pista d'aterratge d'avionetes que hi ha en la part superior de la muntanya, al costat de la Nevera de Dalt (un pou de neu que conserva la coberta) i des d'allí, junt quan apareix el tossal de Xillibre o Almiserà, a l'entrada de la Vall de Gallinera per l'est, comença la baixada definitiva fins on hem deixat el cotxe.

Baixant per la pista, abans d'arribar a la carretera, trobem de nou a la Foradà, imponent enfront de nosaltres.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Teixera i les Caves d'Agres 12/10/2019

Hui ens hem quedat Toni i Basseta llestos per a fer una ruta d'aqueixes que fan afició. Ens hem desplaçat fins a Agres i hem pujat al Santuari, on hem aparcat.

Per la sendera botànica PR-CV-27 i embolicats en la boira hem iniciat un pronunciat ascens entre pinedes, fins que ens hem creuat amb una pista i hem girat a l'esquerra. 

Aquesta pista acaba convertida en senda a l'inici de la "teixera", un conjunt de 33 teixos supervivents de l'incendi de 1980, i conviuen en aquesta zona de fort pendent amb aurons, sabines i cirerers de pastor.

La senda no presenta més dificultat que l'escarpat del terreny i el nostre President ha hagut de fer un esforç sobrehumà per a no donar-se la volta.

Després de passar per la teixera, la senda gira a la dreta i puja fins al pic Teix (1264 metres). Des de la caseta de vigilància del pic Teix es pot baixar a veure dos dels exemplars de teix més vells que hi ha en la part alta de la tejera, però hi havia molta boira i no hem baixat.

La pista ens ha conduït al costat de la Cava de l'Habitació i una mica més endavant al refugi, on hem esmorzat  (Toni es va tornar boig en el Consum i ja us podeu imaginar l'àgape).

Després de l'esmorzar hem baixat a la Cava Gran i des d'allí fins a la Cava del Buitre, a través d'un camí en el qual hem trobat bastants bolets. A continuació hem buscat una pista forestal per a acostar-nos fins a la base de la Cava de Don Miguel, un dels nostres llocs emblemàtics.

Des d'allí la volta al Santuari ha sigut tota per pista forestal, gaudint d'unes vistes precioses. Hem descobert una Cava que no coneixíem, la de Joan Despuig, del Segle XVII.

Hem arribat al Santuari i abans de pujar al cotxe ens hem pres una cervesa que feia gust de glòria.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en l'àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

ESMORSAR EN LA TORRE 05-10-2019

Hui vaig a ver la cronica a la vieja usanza, pos el cronista no ha pugut vindre a caminar, pero si a almorsar, jejeje.
Teniem previst anar al Benicadell, pero el "Presi" encara no les te totes de fer ixa ruta i hem desidit anar a la Torre,perque saben que ixe almorsar es "exit"segur.
Cuan hem escomensat en el Pou del Surdo, hem dit, "la primera volta que no fa fret en esta etapa", perque sempre ha fet un aire i un fret de hívern.
Cuan hem arribat al lloc, aon sempre mos hem desviat a La Torre, hem dit... "prodriem fer la ruta que pasa per el Pou de Neu", i axi eu hem fet, y como sempre que fem esta ruta, mos engañem y casi arribem, pero a vallgut la pena. Ya  creem que  eu tenim clar para la proxima volta que vullgem anar.
Hem encontrat una xicona que tambe estaba caminan en un gosset y grasies a ella, hem pugut
completar la ruta, i anaba dienmos per aon teniem que anar y mos ha encantat pues hem pasat per el mig de una piná que mos ha portat a la entra de la Torre.
Hem arribat a les 11 y mitga y Basaeta estaba esperamos desde les 10 y cuart, pero mos ha sabut disculpa, per la modificasio de esta ruta, i que ell ya la habia fet.
Hem almorsat  com "deu mana", i mos hem alsat de taula casi a la una i mitga.
...... lo que mos esperaba......., tambe hem desidit cambiar la torná per un altre lloc, a vore si evitaem alguna rampa de pugar y aunque si que iavien rampes, hem conseguit evitar una que sempre mos fa pols.
Mireum com estaem Rafa y yo, y Toni mes fresquet que una rosa. La ruta ha segut de 16 Km. pero no se com pugarla, ni fe el enllaç en Google., pero vos les envie.


Link a les fotos ací

Vistabella i Pardinetes 28/09/2019

L'equip continua arrossegant les baixes i aquesta setmana l'alineació la componíem Rafa i Basseta, així que, mà a mà, ens hem anat a recórrer les pistes de la Font Roja en direcció a la masia de Vistabella, un lloc on ja vam estar esmorzant en una ocasió i que, com el seu nom indica, té unes vistes precioses.

Hem deixat el cotxe en la Ventete dels Banyes i ens hem endinsat per la pista que ens deixa al costat del Pou del Barber, però en lloc de pujar per La Mamella, hem baixat per la pista de l'esquerra, com si anàrem a Pardinetes.

És una pista amb diverses costes de pujada i de baixada, però les hem passades sense excessiva dificultat, però suant a dojo. Als pocs quilòmetres ix un camí a l'esquerra que condueix directament a Vistabella.

La masia està formada per dos conjunts edificats. Un d'ells, més antic, està en ruïnes en la seua major part. L'altre és un gran casalot quadrat envoltat de pins i col·locat en una posició des de la qual s'albira tota la ciutat d'Alcoi i el seu entorn: Sotarroni, Mariola, Montcabrer, Canalons, Sant Cristóbal, la Serreta, Font Roja, ...

Amb les restes de materials d'obra hem improvisat una taula i hem esmorzat mentre xarràvem de l'humà i el diví. Ens hem ajuntat dos bons conversadores!

La volta és pel mateix itinerari, però ens donava temps a desviar-nos i acostar-nos a Pardinetes. Allí hem trobat a un nét del propietari (nebot de Miguel Payá, company d'Institut de Basseta, amb el qual hem xarrat una estona).

Hem continuat baixant fins a arribar a la zona de la bassa, que cada vegada està més inaccessible, pels esbarzers i la mala herba que ho va envaint tot. És una pena tant abandó!

Hem tornat pels nostres passos i hem arribat al cotxe a temps d'arribar a menjar a casa, una cosa que s'agraeix.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Caminata frustrada per la la Vall d'Alcalà 25/05/2019

Pastu i Rafa tenien interés a conéixer la Vall d'Alcalà i els vam proposar repetir la ruta que fa unes setmanes vam fer amb els nostres amics Jorge García i Francesc Pellicer.

Matinem una mica més de l'habitual perquè Rafa tenia interés a tornar a Ibi a les 15,00 hores i a les 8 ens endinsàvem en la pista forestal per a deixar el cotxe i iniciar la ruta.

El que va començar sent quatre gotes es va anar formalitzant i conforme avançàvem per la pista estrenyia més la pluja. Excepte Pastu, que sempre porta un impermeable d'urgència, la resta ens vam anar calant a poc a poc fins als ossos. Així que estrenyem la marxa i arribem al poble en un periquete, però en "Vicent de la Tona" estava encara tancat.

Ens refugiem en el safareig fins que calculem que ja estaria obert. La xica que ens va veure arribar xopats, va encendre immediatament una estufa de butà i vam poder posar la roba a assecar mentre anàvem demanant l'esmorzar.

Un senyor veí del poble es va oferir a portar-me fins on havíem deixat el cotxe i acostar-lo fins al poble. Moltes gràcies Eugenio, ens vas fer un gran favor!

Ens van servir un esmorzar de primera categoria, ben regat de cervesa, vi, casolana, cigaló i chupido de herbero. Però continuava plovent, així que ens demanem un gin-tonic mentre allargàvem la sobretaula.

Finalment va deixar de ploure i eixim a fer una passejada pels carrerons i l'entorn del poble, que està preciós. Els vilatans es queixaven que aquesta aigua anava a perjudicar les cireres (en plena campanya). És clar que mai plou a gust de tots.

De tornada, parem en la Cooperativa de Plans i comprem una caixa de cireres. Però estàvem d'acord que aquesta ruta calia intentar-la de nou.

Us deixe només un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, perquè el perfil de la ruta no està presentable.

Pantà d'Elx 11/05/2019

El normal és que el dia del Avís no hi haja caminada, Pastu i Ramón estan complint amb el Capità Mossàrab i Toni de banys a Montanejos. Però a última hora encara muntem una eixida Rafa i Basseta, per a visitar el Pantà d'Elx.

Quedem a les 8 en la rotonda dels Bombers i ens vam anar a Elx. Enfilar pel camí que porta al Pantà sol va ser possible gràcies al GPS, doncs cal travessar l'autovia.

Aparquem al costat d'un dels trams d'arcades de la conducció que es va construir en el seu moment per a portar aigua a una Central Elèctrica una mica més a baix del Pantà. Seguíem una ruta que deixava arrere el Pantà per a dirigir-se primer a la serra del Ferriol, una zona de muntanya en la qual hi ha una vella pedrera d'on es recollia pedra per a la reconstrucció de l'Església de Santa María.

Allí hi ha un curiós lloc anomenat "El Cau", on trobem nombroses figures esculpides que representen els monuments més emblemàtics de la ciutat d'Elx. Aquestes figures i moltes altres han sigut creades per Mariano Ros, un antic sabater aficionat a la muntanya. Mariano, en companyia dels seus tres amics Cándido, Vicente i Pere van esculpir figures des de l'any 2000 fins al 2008.

En una taula de pedra, amb una bona ombra, ens asseiem a esmorzar. Després seguim la ruta, baixant fins a una zona de cases de camp i seguint per una pista asfaltada fins a arribar a una zona d'aparcament de cotxes.

Des d'allí, per senda, arribem a la part de baix del Pantà, on està l'edifici que albergava la Central Elèctrica i hi ha una vista completa de la paret desbordant aigua en una espectacular cascada.

Com en el Pantà de Tibi, hi ha una escala de pedra i barana que permet pujar a la part alta, on hi ha col·locat un pantalán que permet passejar al costat de l'aigua i el mar de joncs. Més endavant, el camí segueix al costat d'alguns trams de la conducció que voreja el llit del pantà i al costat de la qual tenim el cotxe.

Ha sigut una excursió divertida i senzilla, sense grans alts i baixos, però amb un sol de justícia.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Alcalà de la Jovada 4/05/2019

Teníem una assignatura pendent amb la Vall d'Alcalà, terreny totalment inexplorat per a nostra Penya però que prometia molt. 

Però només estàvem Toni i Basseta disposats per a la caminada, així que quedem amb el nostre amic Jorge García Polop, bon coneixedor de la zona, perquè ens acompanyara en aquesta primera incursió. 

Després de prendre un café a Planes, encara ocult entre la boira, a les 9 estàvem en el punt de trobada acordada amb Jorge. Li acompanyava el seu amic Javier Pellicer, persona encantadora on n'hi haja. 

El pla era fer 5-6 km per senda des dels Saleretes fins a Alcalà de la Jovada i esmorzar en el bar Vicent de la Tona, on ens han atés de meravella i ens han fet molt bon preu. 

Després del tast de herbero i pacharán, hem représ la marxa, passant pel Palau d'Al-Azraq, pel lloc on es va signar el "Tractat del pouet" i per les ruïnes del Corral de Saltes. 

Jorge tenia especial interés a passar per les Cases de Capaimona, un lloc que inspira llegendes romàntiques i successos tenebrosos ocorreguts quan allò era un poblat morisc. 

En tot moment hem caminat per pista forestal de terra, més o menys pedregosa, però molt còmoda en general. A més, feia un dia esplèndid, amb sol brillant però sense excessiva calor. 

Tots els trams de pista estaven sent netejats de pins i mala herba, trobant molts troncs tallats i alguna que una altra màquina.

El Camí de la Retura i de la Font del Pouet ens portava fins a la font del mateix nom, on chorraba un fil d'aigua fresca que convidava a prendre's un descans al costat d'una albercoquer preciós. 

Pel llit del Barranc del Pouet hem représ la pista al costat del Corral de la Retura i enllaçant amb el Camí de Saltes que puja fins a arribar a un depòsit d'aigua que hi ha al costat d'una pista d'aterratge d'avionetes. 

Caminant per la pista hem pogut veure la Nevera de Dalt i, més endavant, la Cova de Bartolo, en plena Serra de la Jovada. 

Després de passar pel Corral dels Conills i el Tossal del Ros, hem arribat al lloc on teníem aparcat el cotxe. 

La serra estava plagada de flors de tota mena, des de l'abundant estepa blanca fins a l'Herba de Sant Jordi, passant per una extensa gamma d'espècies, alguna molt cridaneres. 

La veritat és que hem gaudit moltíssim durant aquesta caminada i una cosa tenim clara: tornarem!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un bon grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual possiblement Jorge afig unes quantes).

Powered by Wikiloc

Sardinada en Mariola 1/05/2019

Tal com fem des de fa anys, una vegada més hem celebrat l'1 de maig a la nostra manera: amb una "sardinada" en Mariola. 

Hem arribat de bon matí a la zona de pic-nic, per a prendre possessió d'una bona taula, en la zona de semisombra de la pineda i deixar els cotxes aparcats (amb tot el menjar i la beguda que vam comprar el dia anterior). 

Hem plantejat fer una excursió curta, perquè els nostres convidats i convidades conegueren la Cova Bolumini. 

Després del conegut reportatge de rigor, hem pujat a la zona superior, on hem trobat a un grup de xavals excavant alguns trams de les antigues muralles que envoltaven la fortificació de l'època dels ibers. 

A poc a poc hem anat baixant de tornada, sense presses però amb el cap en les "Coronitas" fresques que ens esperaven. 

El menu, com sempre, a base de sardines salades fregides, bajoques, ous i gambes. I per a postres, una "saginosa" que ens ha preparat Mariu. 

Cadascun ha triat una forma de passar la sobretaula: la migdiada, la partida de cartes o el debat postelectoral. 

Us deixe l'enllaç a l'àlbum de fotos de Google, al qual Pastu afegirà les seues. 

Ha sigut un dia espectacular!

Montcabrer per les Huit Piletes 27/04/2019

Ramón de baixa, Pastu ocupat amb la vinya, Toni amb compromisos, ... el cas és que hem quedat Rafa i jo per a fer una eixida, encara que a última hora es va apuntar l'amic Santi. 

Vam proposar fer una circular que puja al Montcabrer per la senda dels Huit Piletes (que ja la coneixíem) i torna per les Penyes Monteses i el Pic Negre, és a dir, per la cresta de la muntanya (i això no ho sabíem). 

El cas és que arribem optimistes a Sant Cristòfol, iniciant la pujada per la Sendera Ecològica, trobant nombrosos exemplars d'arç albar en flor i multitud de xicotetes flors (estepa, roser silvestre, coronetes, coixinet de monja, asfodelos, una orquídea blanca i altra rosa, romer mascle, lli blau, ...), amb unes boniques vistes al Benicadell.

La primera font que trobem és la Font de Borrás, que està seca. Però totes les altres tenia aigua en abundància, la Font del Racó de la Malacabra, la Font de la Penya Banyada, la dels Huit Piletes, la Font de l’Esquererola, la Font de Sanxo, la Font del Mes de Llopis i la Font del Pouet. 

Hem parat per a l'esmorzar en plena ascensió, en una taula de fusta que hem trobat al costat d'un abric de roca, per la qual es lliscava aigua. Un lloc fresc i agradable, ideal per a reposar forces. 

Una mica més endavant hem passat per la Font de l'Esquerola i al costat de la penya s'escoltava el soroll de l'aigua en el seu interior (ací us enllace al vídeo). Més endavant hem passat pel Mas de Llopis, un lloc preciós i amb unes vistes extraordinàries.

Quan hem arribat a la falda del cim, conscients que ens quedava un bon tros de tornada, hem optat per no pujar fins al vèrtex i continuar per a buscar la ruta de tornada. No sabíem en aqueix moment el que ens esperava. 

Va arribar un moment en el qual la senda es va anar esborrant i teníem dubtes respecte a la direcció a seguir. El Wikiloc no té la precisió necessària i ens ajudàvem de les fites de pedra que havia de tros en tros. El cas és que la baixada havia de salvar els quasi 800 metres de desnivell i ho feia per la penya viva, amb un sol de justícia, sense tot just provisió d'aigua i amb les cames cada vegada més fluixes. 

I a sobre, els corbs i alguns rapinyaires volaven sobre nosaltres (potser a l'espera que algun de nosaltres els podia servir de menjar). Encara que d'altra banda cal reconéixer que les vistes eren impressionants, des del Pantà de Beniarrés a la Font Roja passant pel Castell de Cocentaina.

En arribar finalment a la pista que condueix al Castell de Cocentaina, Rafa besava el sòl. Ens hem aprovisionat d'aigua en una caseta de camp al costat del camí i això ens va salvar la vida. Santi, encara ranquejant de la seua lesió a la cama, al saber que es podia subiir amb cotxe fins a l'aparcament del Castell, va optar per esperar-nos. Rafa i jo baixem fins a Sant Cristòfol, agafem el cotxe i pugem a recollir-lo. 

En fi, sembla ser que hi ha un consens general que aquesta ruta no la tornarem ha recórrer. És molt més interessant pujar i baixar per la mateixa senda, sense necessitat de jugar-se el tipus. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.