Esmorzar a la Font del Teular 30/09/2023

Després d'un llarg període estival d'inactivitat, la Penya necessitava posar-se en marxa, però teníem algunes baixes, per la qual cosa no podíem fer una "arrancadora" tal com Déu mana. Així que ens hem ajuntat Toni, Rafa i Basseta per a començar la temporada i deixarem per a setmanes posteriors la celebració amb la resta de components.

Per a ser la primera no era qüestió de castigar molt les cames. A suggeriment de Toni i Basseta, decidim anar a esmorzar a la Font del Teular, en plena Sierra de Mariola.

Hem eixit d'Ibi a les 8, parant en la "Venta dels Patos" per a prendre un café. Després hem pujat a la Font de Mariola, on hem aparcat per a iniciar la ruta.

Ens hem dirigit pel camí que puja en direcció al Mas del Parral i hem torçat a l'esquerra per a dirigir-nos fins al Càmping de Mariola.

La ruta continua pel Assagador de Santa Bàrbera, una sèrie de pistes forestals en les quals s'aprecia una neteja potent recentment executada. Ens hem topat amb un grup de ciclistes iberuts als quals hem saludat abans de seguir la nostra marxa.

La pista passa al costat del Mas de Mingolet i algun gorg d'aigua, i ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbera, situada al costat de la Font del Pla, on també apreciem l'immens xop centenari que li dona ombra.

Seguim per una senda que desemboca a la Font del Teular, de la qual raja una generosa fila d'aigua fresca. És un lloc encantador, amb unes precioses vistes a la localitat de Bocairent. A més, gaudíem d'un matí assolellat, per la qual cosa el paisatge es podia admirar en tota la seua esplendor.

Hem esmorzat a l'ombra, al costat de la font, prenent-nos el nostre temps, com és habitual. Després hem iniciat el retorn prenent la variant de la senda que passa al costat del Mas del Teularet (en ruïnes).

Poc després de passar de nou per l'Ermita, hem torçat a l'esquerra per a passar al costat del Mes de Tollos, en les jardineres del qual hem trobat una preciosa mata de Marialluïsa que ens ha refrescat amb la seua aroma.

Sota un sol de justícia, propi del "Veranillo de San Miguel", hem arribat fins al cotxe donant per acabada la primera caminada de la temporada 2023-2024.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (totes fetes amb el mòvil i sense editar ni miqueta).

Powered by Wikiloc

 

Buscant timó reial per Catí 10/06/2023

Amb la majoria dels membres de la penya escampats, uns en el camí de Sant Jaume i altres amb diverses activitats socials, ens hem quedat Toni i Basseta disposats a dedicar un dissabte més a la plaent activitat de caminar per la serra.

Ens hem anat a Xorret de Catí amb l'esperança de recollir alguna herba rara que ens fa falta per al herbero d'enguany. Teníem unes referències vagues d'on buscar i ens hem decidit a rastrejar la zona.

Hem recorregut una sèrie de pistes, camins i sendes per les quals hem passat dotzenes de vegades a l'anada o a la tornada de Rabosa. Ens hem intentat orientar, però no hem vist res del que buscàvem.

Ens ha cridat positivament l'atenció comprovar que per tota aquesta zona ha plogut bastant, es notava la terra humida i la vegetació presentava un bon aspecte en general, amb algunes flors típiques de l'època (besneula, romer, timó, colletjó i violer)

Quan ja portàvem una bona estona, hem parat a esmorzar a Casa de Càncio, una casona que té una bella era i unes vistes precioses a la muntanya del Sit.

Després de l'esmorzar, hem anat ascendint buscant el camí de tornada i ens hem desviat fins a la Casa de Caïtos, situada just davall de l'Ermita de la Puríssima, però hem hagut de llançar la tovallola definitivament.

El retorn ha sigut per la mateixa pista que passa per les ruïnes de Ferrerías i ens condueix fins al Xorret de Catí.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en Beniaia 27/05/2023 (vespra d'Eleccions)

El pronòstic era que anava a ploure, per la qual cosa no hem volgut arriscar-nos a un esmorzar en la serra amb el paraigua a la mà. A més, els expedicionaris que es van al Camí de Santiago no volen córrer riscos, així que hem optat per una ruta coneguda i senzilla: d'Alcalá de la Jovada a Beniaia, pel Camí dels Benialins.

Res més eixir d'Alcalá hem trobat a un grup d'agricultors ja majors, que estaven comprovant el lamentable estat de les poques cireres que hi havia en els arbres: totalment rebentades a causa de la pluja.

La primera sorpresa agradable del dia ha sigut trobar una orquídia piramidal (Basseta ja pensava que enguany no anava a veure cap). Altres fruiters, com la prunera, sembla que donaran fruit més endavant.

El camí abandona els bancals de fruiters per a descendir a un primer barranc entre vessants de pins totalment negres a causa del paorós incendi de l'estiu passat. Malgrat tot, i gràcies a la pluja d'aquests dies, el verd comença a lluir pel sòl com a senyal d'esperança.

Pel camí anem trobant algunes flors que la setmana passada encara no havien aparegut: Campanula, Catananche, Silene, Jurinea, ... però ha començat a ploure i hem accelerat el pas.

Arribem a Beniaia i ens acostem a la Taverna del Llogaret, on ens espera l'amic David per a oferir-nos els seus serveis. Mentre esmorzàvem, la pluja referma, però en reprendre la marxa ja ha escampat i ens tornem pel mateix camí mentre va apareixent el sol a poc a poc.

Ens hem unflat a prendre fotos pel camí (Porró, Viborera, Rpsella, ... i una monumental figuera), encara que de tant en tant tornava a aparéixer el negre dels barrancs calcinats.

Abans d'arribar a Alcalà, ens hem enredat parlant de política (sense ser realment conscients que era el dia de reflexió), però no hem arribat a les mans. Demà diumenge Eleccions ... que guanye el millor!

Us deixe el perfil de la "ruteta" en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento, sens dubte, afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Planes, Almudaina i Benialfaquí 20/05/2023

Havia plogut el dia d'abans i avisaven de pluja per al dissabte, així que pensem a fer una ruta que, si pot ser, evitara zones de fang. Pensem a anar de Planes a Almudaina, per a tornar per Benialfaquí o per Catamarruc, segons fora el dia.

Després de prendre un café en el bar de costum (que ha canviat d'amos i té un aspecte una cosa millorada), deixem el cotxe al costat de la cooperativa i ens buscarem el Camí d'Almudaina, una pista asfaltada que discorre entre camps d'oliveres i fruiteres (amerlers, cirerers i albercocs), amb vista al castell de Cocentaina i al poble d'Almudaina.

Baixem fins al llit d'una rambla i iniciem una llarga pujada al costat del Barranc de Coloma, amb l'alegria de trobar alguns cirerers amb fruit al costat del camí. Parem a parlar amb una senyora que es queixa que la campanya de la cirera ha sigut molt dolenta i que la gent jove del poble s'han de buscar treball fora.

Prop del poble passem per un safareig bastant desbaratat i sense aigua, però més amunt trobem un altre, al costat d'una font de la qual ragen dos bons dolls. Passem per davall de la Torre i entrem en el nucli urbà, dirigint-nos al bar de Rico Bross.

Ens hem assegut a la terrassa, amb unes vistes espectaculars a la serra, amb una temperatura molt agradable i acompanyats per un gos (Tequila) i mitja dotzena de gats famolencs. Els bocates han sigut espectaculars, amb cireres per a postres i cremaet per a acomiadar-nos. Hem de tornar!

Se'ns ha ocorregut pujar a l'Ermita del Santíssim Crist del Socors, situada al final d'un via crucis entre bells xiprers i des d'on hi ha unes vistes espectaculars.

Per a tornar a Planes ens hem dirigit pel camí del cementeri a Benialfaquí, perquè feia bastant sol i hem pensat a acurtar la ruta. La imatge del poble des d'allí es encantadora. El camí fins allí va jalonat de camps de cirerers, algun dels quals encara tenen algun saborós fruit. Ens hem afartat!

Ens hem trobat algun exemplar de bresquillera i de prunera, així com alguns aladerns i saücs. Arribem a Benialfaquí per la part alta del poble, on està la font, amb tot just un fil d'aigua, i les basses, descendint pels seus bells carrerons fins a la torre triangular.

Des d'allí fins a Planes hem anat per la carretera principal, amb baixada al barranc i posterior pujada, encara que amb una animada xarrada i un millor ambient.

En passar per Benimarfull hem parat en el famós forn de David Blasco per a comprar alguna llepolia.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Benifallim a Penàguila 6/05/2023

Per a aquest dissabte hi havia consens en la Penya: volíem esmorzar en un bar. Basseta va proposar anar a Benifallim, deixar el cotxe i caminar fins a Penàguila.

No hi havia ruta prèvia. Basseta havia traçat una ruta imaginària a vista d'ocell, sense que estigués segur que hi hauria pas, sobretot per l'existència d'un parell de barrancs.

Sortim de Benifallim pel Camí dels Ribes (amb unes vistes precioeses cap el castell de Cocentaina i tota la vall), que després es va convertir en senda i que finalment ens va portar a un precipici: semblava impossible creuar el Barranc del Tormo. Però investigant d'una banda i per un altre, finalment trobem la manera de creuar-ho.

A partir d'aquí, ja tot va ser pista asfaltada per l'Assagador Real de la Moleta, que creua el Barranc de la Torre Sena per un còmode gual, encara que faltava un detall: una forta i empinada costera per l'Assagador de la Costera del Batle fins al Mas de Petxo.

Des d'allí, la costera es torna a empinar feia a baix, direcció a Penàguila. La costera era tan empinada que arribem a la conclusió que seria impossible pujar-la després d'esmorzar. Deixem l'ermita de Sant Roc i l'arc de Santa Llúcia per a entrar en el nucli urbà de Penàguila.

Ens havien guardat una taula en el Bar Penya l'Aguila, on esmorzem uns bocates i poc més (no tenien la cuina en marxa). Després vam pegar una volteta per la plaça, que estava totalment aixecada per a canviar el paviment.

Com he dit, vam optar per tornar per la carretera. Per sort, no hi havia molt de trànsit (més motos i bicis que cotxes). Passem pel Mas de la Torre Sena, l'únic repit, i arribem de nou a Benifallim.

Hem tingut sort amb el dia: feia sol, però corria un airet fresc que ens ha alleujat bastant la calor.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc