Per les serres d'Onil 27/11/2021

Per a hui ens tenia reservada Toni una ruta inèdita en part, perquè encara que la zona la tenim bastant trepitjada (Camp de Tir d'Onil, Coto Tauenca, etc), es tractava de fer una variant desconeguda.

Feia un matí fresquita, amb 3,5°, però amb un cel buid i clar que augurava un bon estar a l'aire lliure.

Hem deixat el cotxe al costat del lloc on estava la Font de l'Arcà, ara tristament enterrada. Des d'allí hem pujat pel camí de l'Arcà, passant pel punt on estava un vell pont de pedra, també desaparegut.

Ens hem desviat per la dreta per una senda que passa al costat de la Capona i voreja la Solana de Montbari per a anar a parar al Barranc del Canalis, un salvatge racó de pins i carrasques pel qual remuntem fins a arribar a la carretera CV-803.

A dreta i esquerra de la senda abunden els pins partits per la meitad o tombats per les famoses tempestes Gloria i Filomena, però també mates de petorrera en flor, sabines, bellotes i bolets.

Eixim immediatament de la carretera per la dreta per a prendre una senda que ens condueix en ascens a una cresta, amb la Ombría del Puig a l'esquerra, amb vistes a la Creu de la Fenososa, i en direcció a Lloma Chover, encara que abans d'arribar torcem de nou a la dreta i descendim de nou al Barranc del Canalís.

Des de la part de dalt sorprenen les vistes, perquè observem la Penya Migjorn, el Maigmó, el Carche, el Reconco de Biar, Montcabrer, la Valleta de Polop, la Teixereta i, molt més lluny, s'albiren clarament La Serreta, la Serrella i el Puig Campana. 

Hi ha hagut un moment en el qual hem escoltat sons d'ocells i es tractava d'un esbart de gruids (grulla?) que ens han sobrevolat en el seu camí al sud.

Pràcticament pel mateix traçat que a l'anada, tornem fins on hem deixat el cotxe i ens pugem al Camp de Tir d'Onil, on ens esperava un bon plat d'orella adobada a la planxa i altres delicatessens.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

Per fi ... Barranc de l'Encantada 13/11/2021

Des que Sento Berna va proposar per primera vegada anar al Barranc de l'Encantada, fins hui, han sigut diversos els plans i els intents fallits, cadascun per una causa més o menys inesperada. Però ja tocava.

Hem eixit d'Ibi Rafa, Sento i Basseta, en direcció a Planes, on hem pres el café de rigor abans de baixar a aparcar el cotxe prop del safareig.

La ruta arranca per un camí asfaltat, a la dreta de l'Ermita, que ascendeix entre bancals d'oliveres fins al Collado, un punt elevat que suposa la part que més esforç requereix.

A partir d'allí, descendim també pel Assagador de Benicapsell fins a quasi tocar la carretera CV-700, però girant a l'esquerra pel camí que discorre paral·lel al Barranc de l'Encantada.

En passar pel Gorg del Salt ens devisamos per a baixar les escales i contemplar el preciós espectacle de la cascada i el llac que es forma, encara que baixava poca aigua.

Per la mateixa pista seguim en direcció al Toll de Pau, parant per a esmorzar en un bancal on tocava el sol. Al costat de nosaltres hi havia unes mates de ginesta amb diversos nusos. Vaig pensar que havia de tindre un sentit i el vaig buscar en Internet: és un mitjà perquè es complisquen els nostres desitjos.

Després de l'esmorzar, hem seguit la senda que porta fins al Molí de l'Encantada, al costat del Toll de l'Estret, un punt en el qual el riu salva un fort desnivell entre impressionants parets de pedra.

A partir d'aquest punt, la senda contínua en sentit ascendent, entre pins, carrasques, arboços, llentiscles,  cirerers de pastor, tapaculs, petorrera i una llarga sèrie d'espècies pròpies d'aquesta temporada de tardor.

Cal dir que ens ha fet un dia molt bo. Es notava que havia plogut, perquè hi havia fang en la senda, però hem gaudit d'un matí assolellat i molt agradable.

Deixant el Barranc de l'Encantada a la dreta, la senda ens condueix fins a una casa de camp en un paratge anomenat Tormos, desembocant en una pista asfaltada des d'on comencem a contemplar unes extraordinàries vistes al pantà de Beniarrés, al Benicadell, al Montcabrer i al castell de Cocentaina.

Aquesta pista descendeix entre camps de cirerers, ametlers i oliveres fins a Planes, amb unes precioses vistes per la dreta al pantà, a Gaianes i a Beniarrés.

Arribats a Planes, encara hem tingut temps per a tornar a parar en el mateix bar i prendre una cervesa mentre xarràvem amigablement de tot el diví i l'humà.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (on Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

.

Carrícola-Otos-Carrícola 30/10/2021

Les prediccions meteorològiques donaven alts percentatges de probabilitat de precipitacions, així que descartem pujar al Benicadell. A més, Rafa no tenia clar que poguérem fer cap caminada, a causa del risc de pluja. Però com no era pla de quedar-se a casa, hem decidit fer una ruta que ens permetera refugi en cas de xàfec.

Ens hem anat de bon matí a Carrícola, on hem deixat el cotxe, prenent la costera que puja a l'Ermita del Crist del Calvari, en direcció al castell. Passem per algun dels monuments que hi ha en el barranc, però ens desviem per una senda a l'esquerra que ens condueix a la pista que recorre tota la falda del Benicadell.

Una vegada en el camí, el passeig és còmode. Les vistes a la Vall d'Albaida i al pantà de Bellús són precioses i no ens cau ni una gota. Passegem enfront de l'impressionant Benicadell, entre romer i petorrera en flor, garroferes (mascles i femelles) i alguns bolets, fins a arribar al depòsit d'aigua d'Otos.

El camí baixa en direcció a Otos, passant per la Nevera de Tormo (S. XVIII), les dimensions del qual no podem contemplar pel fet que una immensa figuera ha crescut dins.

Continuem descendint entre cuidades explotacions de taronges, mandarines i tot tipus de fruiters. Ens desviem a l'esquerra per a visitar una antiga masia, el Mas de Suagres, trobant a la porta a un senyor major, que es va criar allí, que ens compta nostàlgic detalls de la casa i de la vida en ella.

De camí a Otos travessem nombroses plantacions de caquis (Diospyros kaki), amb els arbres a vessar de fruita quasi madura, mentre el camí descendeix fins a la Font de Baix i el safareig que allí trobem, al costat d'uns enormes xops les fulles dels quals estan prenent tons groguencs.

El camí torna a ascendir al costat del barranc fins a deixar-nos en les mateixes escales de l'entrada posterior a Ca les Senyoretes, on hem esmorzat uns bons bocates. Tots coincidim que pot resultar complicat qualificar aquest establiment, especialment pel caràcter peculiar de la cambrera que ens ha atés.

Vagaregem per Otos, comprem uns panquemaos en el forn i seguim la ruta, no sense abans acostar-nos a uns magraners replets de fruits i agafar algunes magranes madures. Passem de nou per la Font de Baix i prenem direcció a Bèlgida per un camí rural que travessa cuidats bancals de fruita, vinya i olivars.

Arribem al que es coneix com a Horta Nova de Bèlgida i torcem per a pujar per un camí al costat del Barranc del Castellet que, de nou entre preciosos ben treballats bancals, puja en direcció a Carrícola, on entrem pel safareig.

Recorrem els escassos carrers de la localitat, contemplant alguna de les creacions artístiques que les decoren, ens fem una foto en la Font dels caragols i arribem al cotxe donant per finalitzat el passeig.

Durant tot el matí hem tingut un cel una mica cobert, però sense amenaça de pluja, algunes ratxes de vent i una agradable temperatura. Ens apuntem la ruta per a repetir-la més endavant.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

 

Circular per 5 pobles: Ares del Bosc, Benasau, Penàguila, Alcoleja i Beniafé 23/10/2021

Tot apuntava a que la ruta de hui l'anàvem a fer Rafa i Basseta mà a mà, però a última hora s'ha apuntat Sento. La idea era fer una ruta nova per algun lloc no gaire apartat d'Ibi, i hem triat una que semblava tindre bona pinta.

La predicció meteorològica apuntava pluja, així que ens hem proveït de paraigua i ens hem anat fins a Ares del Bosc, punt d'inici.. Una pista asfaltada ens he portat, entre oliveres i carrasques, fins a Benasau, on hem pres un café al Nou Serrella.

Des de Benasau, passant per la vora de la Creu Blanca, hem baixat pel Camí Vell de Penàguila fins al llit del riu Frainós (també anomenat riu Penàguila) i després, passant al costat del Molí dels Pereres, hem ascendit entre bancals d'hortes per a arribar al bar on hem esmorzat, amb unes precioses vistes al Arc de Santa Lucia.

Després de l'esmorzar, hem recorregut els carrers de Penàguila mentre comptàvem diferents experiències viscudes o narrades entorn d'aquelles cases. És un lloc amb molta història i val la pena passejar per tot el poble.

Creuem el Barranc de la Muralla per la carretera per a desviar-nos per un camí a la dreta que ens porta al Pont de l'Arcada, on el camí comença a empinar-se i a deteriorar-se, encara que no és res que puguem superar mentre xarrem amigablement, gaudim de la floració de la petorrera i ens mengem algun arboç.

Passem la Caseta de Sari del Quinto i entre bancals erms i serres poblades de pins i carrasques ens acostem a la Caseta d'Ivanyes, al costat de la carretera per la qual accedim a Alcoleja, sense deixar de contemplar les meravelloses vistes a la Serrella.

No entrem en el nucli urbà, perquè ens desviem pel primer carrer a l'esquerra que baixa de nou, pel Camí de Beniafé, fins al riu Frainós, creuat per un bell pont de pedra.

Aquest camí ens permet ascendir fins a Beniafé, un grapat de casetes humils entorn d'una ermita i envoltada d'hortes regades amb l'aigua de la Font de Beniafé i al peu de la Serrella. Fins ací podem dir que la ruta ha sigut bastant còmoda.

Però prompte es complicarà, perquè abandonem una pista asfaltada (que ens haguera portat fins a Ares sense major problema) i ens endinsem per una senda enfangada que ens allunyava del poble. Al final, hem arribat de nou a una altra pista asfaltada, el Camí Vell de la Marina, que desemboca en Ares per un xicotet safareig.

Al llarg de la caminada s'ha anat buidant bastant el cel i hem tingut una mica de sol.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

 

 

 

Esmorzar en la Menora Nova 16/10/2021

Hui tocava fer una ruta de proximitat i triem anar a la Menora i esmorzar en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.

S'han apuntat algunes xiques, així que ens hem ajuntat set. Hem aparcat en la Venteta i ens hem dirigit al camí que passa pel Palomaret, fins a desviar-nos a la dreta per una senda que travessa una pineda amb la meitat dels pins tombats o partits per la tempesta Gloria.

Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de bolets que trobem a dreta i esquerra. Evidentment, no es tracta de bolets comestibles, però no hi ha dubte que són molt fotogèniques.

La senda arriba a fins a uns bancals pròxims a la Casa del Xocolater i des de la qual prenem el camí per a pujar al turó on està la casa. Hem torçat per un camí que no solem recórrer i al final ens ha tocat trepitjar els bancals per a arribar.

Ens ha passat com en una altra ocasió: la taula estava ocupada. Però ha donat la causalitat que era un grup d'iberuts coneguts per nosaltres i que, a més, estaven acabant. Els hem saludats i ens hem assegut a esmorzar.

Per a la volta ens hem dirigit per una senda que condueix a la Menora Vella i poc després arribàvem a la carretera del Canalís. Recorrem a penes 100 metres per la carretera i dobleguem a l'esquerra per a entrar en la zona de Coto Tauenga i pasar per el Mas de la Ferrereta. Per allí trobem molta pebrella, sajolida, safrà bord i molt timonet en flor.

El camí ens condueix en direcció a Onil, però ens desviem a l'esquerra per a ascendir al Mes de Tauenga i, un poc més amunt, reprendre la senda inicial que ens retorna al camí del Palomaret.

Hem gaudit d'un matí esplèndid. Feia sol, però no hem passat calor. De tant en tant bufava una agradable brisa que ens refrescava.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu i Berna faran les seues aportacions).

 

Powered by Wikiloc