viernes, 4 de septiembre de 2020

CAMINADA NOCTURNA A L’ALT DE LA MARTINA 2/09/2020


Amb l'objectiu de passar una bona estona i repetir l'experiència del passat mes d'agost en El Serrallo, aprofitant que hi havia lluna plena, decidirem realitzar una caminada nocturna a L'Alt de La Martina per a gaudir d'un agradable sopar amb els amics i albirant la costa i poblacions alacantines a la llum d'aquesta lluna plena.

Enguany està resultant difícil alhora que estrany. Aquest COVID-19 ens està marcant el calendari i distorsionant les agendes. Basseta no va poder acompanyar-nos per mera precaució i Rafa per lesió al peu, segurament arran d'un dels partits de futbol -en aquesta ocasió telemàtic- que tant li agraden.

La resta, des de les antenes de Villalobos, a l'hora prevista iniciem l'ascens.

Per unes causes o per unes altres, quasi gens del que es preveu es va poder realitzar.

En aqueixes altures (1.035 m.) i a aqueixes hores (21:40h) feia molta humitat i hi havia tanta nuvolositat que ens quedarem sense vistes costaneres i casi sense la llum de la lluna.

 

Fugint del fred que passarem en aquella primera ocasió de El Serrallo, aquesta vegada vam ser proveïts de roba suficient (incloent plumífers i polars).

Si a tot això unim la demostrada poca experiència nocturna del fotògraf, ens quedem amb la bona estona de conversa, rialles i, naturalment, sopar amb els seus dolços per a postres.

 

Per a rematada, en arribar de nou al cotxe, Sento va vorer que el Wikiloc només li va gravar l'anada, mentre que l'itinerari de la volta, per algun error provocat per un dels “duendecillos” tecnològics, no va ser gravat.

Tot això significa que si volem completar l'experiència de la caminada nocturna, caldrà buscar nova ocasió i, a poder ser, amb tots els components de la Penya L'Estepec al complet.

Fins a la pròxima.



sábado, 11 de julio de 2020

Esmorzar en Beniaia 11/07/2020

L'eixida de hui ha sigut especial per diversos motius. En primer lloc, perquè hem decidit que cal suspendre les caminades fins que passe l'estiu, fa molta calor i tenim altres compromisos. En segon lloc, perquè Sento volia convidar-nos a esmorzar, per a celebrar la seua recent jubilació. I finalment, perquè el lloc triat cada dia ens agrada més: Beniaia.

Hem eixit d'Ibi d'hora, amb idea de fer una ruta curta abans d'esmorzar. Hem passat per Plans i ens hem pres un café, abans de continuar i arribar a Beniaia, on hem deixat el cotxe a l'inici de la ruta.

Ha sigut un trajecte íntegrament per pista forestal, primer ascendint fins al port de Tollos, però sense coronar l'alt, per a després descendir de tornada al cotxe. El just per a arribar al bar a temps. 

La sort és que el cel estava completament encapotat i a penes hem tingut alguna amenaça de sol, alguna cosa que hem agraït.

Encara que ja han arribat les calors estivals, la serra conserva tot la seua esplendor i l'abundància de flors silvestres ens ha acompanyat tot el matí.

Abans d'esmorzar, mentre ens preparaven les taules, ens hem acostat a la Font de Beniaia, on ens hem refrescat.

En la Taverna El Llogaret, com en anteriors ocasions, ens han atés com a reis. Hem provat una varietat de plats, tots exquisits. Davall de les ombrel·les no véiem l'hora d'alçar-nos, xarra que et xarra.

Com deia, ens hem acomiadat fins a passar Festes de Setembre. Us desitgem a tots i a totes un feliç estiu.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc







sábado, 27 de junio de 2020

A la Font Roja pel Barranc de l'Infern 27/06/2020

A la vista dels dies de calor que arriben, havíem previst deixar de fer rutes llargues i caminar únicament abans de l'esmorzar. Per a això, pensàvem que la millor fórmula era anar als llocs on hi ha bar o restaurant.

Però l'home proposa, Déu disposa i el Presi descomponsa. Després d'una seqüència de missatges una miqueta contradictoris (crec que cadascun de nosaltres tenia un pla diferent), decidim anar a la Font Roja. Però el bar està tancat, així que calia emportar-se el "avío".

Rafa va decidir a última hora no vindre i Basseta probablement hauria fet el mateix si arriba a endevinar els plans de Toni per a aquesta caminada.

Hem deixat el cotxe en la Venteta i ens hem endinsat pel camí que condueix al Pou del Barber i des d'allí ens hem desviat a l'esquerra per a arribar a la Penya Foradà, per a baixar per la senda i desviar-nos per bancals fins a arribar a Pardinetes.

Des d'allí, per les costes que pugen i baixen en direcció a les faldes de la Font Roja, hem arribat a l'encreuament pel qual pugem fins a prendre la senda del Barranc del Infern, que ens condueix fins a la Font del Rossinyol i, una mica més amunt, a la Font Roja.

Allí hem esmorzat en una de les taules de fusta, a l'ombra d'uns magnífics castanyers i gaudint d'un clima perfecte, perquè feia sol però corria un aire fresc que ens ha anat refrigerant tot el matí.

La part menys agradable ve després, quan cal eixir d'allí costa amunt, sota el sol. Ens hem desviat a la dreta per a prendre el camí que baixa a la Font del Merlenchero i des d'allí, per la senda de l'esquerra de la Mamella, hem anat baixant fins al cotxe. Total, més de 14 km i casi 600 metres de desnivell!

Deixaré el perfil de la ruta que ha gravat Sento, que està complet. I us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc



sábado, 20 de junio de 2020

Bocairent, Font del Teular i Ermites de Mariola 20/06/2020

Hui hem eixit un grup reduït. Toni tenia ganes de tornar a la Font del Teular i Rafa i Basseta han volgut acompanyar-li.

En lloc d'anar a la Font de Mariola, com vam fer fa uns anys, hem anat a Bocairent i hem seguit una ruta de Wikiloc que ens prometia visitar alguns paratges singulars.

Deixem el cotxe en l'aparcament de l'Hotel de l'Estació de Bocairent i iniciem una pujada fins a l'Ermita de Sant Jaume, una àrea recreativa amb molt bona pinta. Més amunt ens esperava l'abundant aigua rajant de la Font del Teular, amb aqueixes magnífiques vistes a Bocairent que tant ens van agradar.

Seguim en direcció a la masia del mateix nom i la ruta ens dirigeix a l'Alt de Sant Jaume, on hi ha una gran creu de ferro dominant l'horitzó. Alguna cosa més endavant iniciem una baixada a través de pista i posterior senda que ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbara, on parim per a esmorzar.

Poc després de ser allí ha arribat Pepi, la sagristana de l'ermita, una dona nascuda en plena Sierra de Mariola i que ha passat mitja vida pasturant cabres i ovelles per aquells paratges. Ens ha explicat que el primer diumenge de desembre se celebra allí la festa de Santa Bàrbara i que acudeix gent de tots els pobles.

Seguim la ruta a través d'una pista entre cases de camp i algun gorg d'aigua, per a prendre després una senda per la qual intentem arribar a l'Oratori de Sant Blas, una xicoteta ermita antiga i molt desbaratada, però que ha resultada bastant impactant.

La pujada fins a la senda ha sigut dura, però hem enfilat la baixada fins a Bocairent, fent l'últim tram pel traçat de l'antic ferrocarril, fins a arribar a l'Estació, on ens hem refrescat abans de tornar a Ibi.

Hui he aconseguit gravar la ruta en Wikiloc i us deixe el perfil a baix. He pres moltes fotos i un grapat les he pujades a un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc





sábado, 13 de junio de 2020

Esmorzar en Coto Tauenga 13/06/2020

Se suposava que hui seria una ruta curta, amb esmorzar reduït, per a estar de tornada a Ibi abans del que sol ser habitual. El motiu era que Pastu i Mariu ens volien convidar a gaspatxos en la seua caseta de camp.

Hui ens ha acompanyat Ramón, que s'ha deslliurat d'un expedient sancionador per les seues reiterades faltes amb un argument inapel·lable, com més a baix comptaré. No obstant això, ens ha fallat Sento, que té a la seua mare delicada i ha optat per quedar-se amb ella.

Hem deixat el cotxe en la Venteta i hem agafat el camí que passa per Montbari, per a torçar per la senda de la dreta en direcció a Tauenga. Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de pins trencats i secs, que obstaculitzen el camí.

Hem arribat a Tauenga i hem buscat un lloc per a esmorzar en el que no donara el molest vent que s'havia alçat. Com a postres, Ramón ens ha donat una madalena casolana a cadascun i hem acordat, per unanimitat, arxivar el seu expedient sancionador.

Toni ha proposat allargar una mica la tornada i hem arribat fins a la carretera del Canalís, per a prendre un camí que ens ha portat a la Menora Baixa i després a la Menora Alta. Des d'allí, entre sembrats, hem arribat a la Casa del Xocolater.

La idea era tornar pel Serrat de la Torre Redona, però una distracció ens ha obligat a desfer part del caminat, per la qual cosa la ruta, a la rematada, ha sigut més llarga del normal.

Però hem arribat a temps de prendre'ns unes bones cerveses fredes i degustar uns magnífics caragols preparats per Mari. A més dels gaspatxos de Mariu, Sento ens ha manat vi i una caixa de cireres. Tere ha fet una saginosa impressionant. Basseta ha posat el patxaràn i el herbero. I Rafa ha comprat gelat de mantecao. No es pot demanar més.

Cap de nosaltres ha gravat la ruta en Wikiloc, però us deixe algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.