Pateando por Edimburgo

"Tres picos" que es van quedar en un

La idea inicial, després del resultat del sorteig de l'ONCE, era pujar al Pla de la Casa. No obstant açò, la predicció meteorològica donava un 100% de probabilitat de pluja i, a més, estava molt ennuvolat i no hauríem gaudit de la vista que hi ha des del cim. Amb bon criteri, el nostre President considere que valia la pena canviar el pla i va proposar anar a la Serra de la Replana de Beneixama.

Aparquem el cotxe en el lloc de costum i optem per iniciar la pujada per la senda que porta al Alt dels Tres Pinets. Conforme ascendíem s'anava tancant la boira i en arribar al cim va començar a ploure. Una vegada més, el nostre ben pensant President va suggerir variar la ruta i dirigir-nos a l'alberg de Rita, doncs allí tindríem refugi en cas de pluja. Encertada decisió, doncs a escassos metres d'arribar el xàfec començava a ser considerable.

L'esmorzar, com sempre, una delícia (fins i tot gastronòmica, com és ja costum). Poc després de començar han arribat tres ciclistes de Villena mullats, que ha esmorzat al costat de nosaltres. La temperatura ha baixat fins als 5º i queia calamarsa i aigua neve. No hem abandonat Rita fins que el temporal ha afluixat, tornant quasi pel mateix camí, però optant per recórrer un PR marcat que Toni volia explorar. Ha sigut, una vegada més, un gran encert, doncs la senda ens ha anat conduint, de forma suau i entre abundant vegetació, fins al punt d'inici. A destacar que durant tota la ruta hem gaudit de la floració dels romanís, amb gran quantitat de tonalitats, tot un plaure per a la vista.

He gaudit prenent fotos i una selecció d'elles estan en un àlbum de Google+ i en el nostre compte de Flickr. A continuació us deixe el perfil de la ruta en Endomondo (i Wikiloc), un mapa de Google Maps i una presentació de diapositives.

Fins a la pròxima.

Serra del Carche 28/02/2015

La pujada a la Serra del Carche era una d'aqueixes rutes pendents des de feia un parell d'anys, però avui li ha tocat. Hem matinat per a eixir d'Ibi a les 7 del matí i arribar amb temps a l'inici de la ruta.

Res més aparcar, ha arribat un altre cotxe amb quatre veterans de Jumilla, que tenien intenció de pujar al cim i que s'han oferit a guiar-nos. Un d'ells, Paco, un "mascle alfa" de 70 anys, s'ha posat a tirar al capdavant i ens ha portat camp a través, en línia quasi recta, fins al cim. Quin figura!

El pic més alt del Carche té 1.372 metres d'altura, es troba situat al costat de l'ombria de La Madama, per la qual cosa a voltes també rep aqueix nom, i a un característic pou de neu del segle XVII, similar als d'altres serres pròximes com a serra Espuña o la serra de Mariola. Hem esmorzant en el refugi que hi ha en aqueix pic, al sol, gaudint d'unes vistes espectaculars.

 <iframe src="https://www.endomondo.com/embed/workouts?w=pHSHjmyQMEo&width=580&height=600&width=950&height=600" width="950" height="600" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>

Abans de tornar ens hem acostat a veure un avenc de 50 metres proper, bastant impressionant. La volta ha sigut relaxada (Paco i els seus amics s'han tornat abans que nosaltres), amb l'animada xarrada que caracteritza a aquesta Penya. En definitiva, un dia (un altre més) inoblidable.

Com és habitual, una selecció de fotos està en un àlbum de Google+ i de Flickr. La ruta de Endomondo segueix a continuació i també un mapa amb imatges localitzades i una passada de fotografies. Espere que us agrade.

"PASSEJANT PER LA PENYA MIJOR"

"PUJADA A LA TAN DESITJADA PER TOTS LA PENYA MIJOR COM ÚNIC COMPONENT DE LA PENYA L´ESTEPEC TROBANT A FALTAR ALS AMICS"

 "PER TANT ESPERE QUE LES OBLIGACIONS FAMILIARS ÉS TIN COMPLIDES I EL CAP DE SETMANA QUE VE PODEM VEURE'NS"

Puig Campana (14/02/2015)

Avui ha sigut un dia gran, d'aqueixos que fan afició. Es tractava d'ascendir al mític Puig Campana (un dels "8 miles" de la província), excursió inèdita per a Ramón i per a Basseta.

Pastu ens ha arreplegat a les 7 del matí i ens hem anat fins a Finestrat, a l'aparcament que hi ha just al peu del Puig Campana, on comença el conegut com a "Quilòmetre vertical". Una ascensió pel Barranc de les Marietes, dura des del primer moment, que no admet treva fins a arribar al Bancal del Moro, on hem parat per a esmorzar.

Després del refrigerio, hem volgut pujar fins al cim i, encara que el temps ha canviat i ens ha enxampat una ventolera freda, hem arribat. Les vistes són espectaculars en 360º (Aitana, Serra de Bernia, Penyal de Ifach, Serra Gelada, ...). En aqueixos moments hem trobat a faltar als nostres amics Toni, Paco i Pablo.

No volíem tornar per la mateixa ruta i hem baixat per la cara de la ombría, més suau a excepció d'un tram autènticament perillós, amb pedreres incloses i gran desnivell. Però una vegada arribats a la senda, tot ha sigut més fàcil. Hem aprofitat per a visitar un petit pou de neu del Segle XVIII.

El camí primer i senda després ens ha portat vorejant el massís muntanyenc per l'esquerra, passant per una zona cremada fa anys, amb gran quantitat de pins secs tombats i una capa verda de vegetació regenerant-se. Finalment, hem arribat a l'aparcament, encara que no hem pogut resistir la temptació de parar i beure en la Font del Molí.

He hagut de fer un esforç per a reduir l'ampli reportatge de fotografies, creant un àlbum en Google+ i en Flickr. També us deixe el perfil de la ruta en Endomondo i en Wikiloc, un mapa de Google Maps, una passada de diapositives i un vídeo amb una presa de 360º des del cim del Puig Campana. Espere que us agrade.