De Tollos a Famorca per Fageca 17/01/2026

Per a aquest dissabte Berna va proposar repetir una ruta que vam fer fa poc més d'un any i tornar a visitar el restaurant Atipic de Famorca, regentat per la nostra amiga Angels.

Encara era de nit quan ja eixíem d'Ibi en direcció a Tollos, passant per Benilloba, Gorga, Balones i Benimassot.

En arribar a Tollos plovia lleugerament i hem agafat els paraigües. En veure com estava el temps, hem optat per no fer la mateixa ruta i evitar baixar fins al fons del barranc, així que hem anat per la carretera.

Conforme avancem, la boira ens ofereix unes precioses vistes sobre la muntanya i sobre els pobles que anem deixant arrere (Tollos a la dreta i Benimassot a l'esquerra).

Arribat a un punt veiem que surt un camí a la nostra esquerra que segons el mapa porta fins a Fageca i hem decidit prendre'l i improvisar un poc sobre la marxa i coneixer la serra d'Alfaro.

Ha sigut un encert, el camí s'endinsa en un bell bosc de pins i carrasques, amb alguns romers començant a florir i ginebres carregats de fruits.

Encara que arriba un moment en el qual el traçat del camí es desdibuixa, gràcies al Wikiloc i el mapa aconseguim prendre la direcció correcta i arribar finalment a la falda de la muntanya, des de la qual veiem Fageca i la impressionant Serrella al fons.

Recorrem l'interior de Fageca, amb carrers nets i belles cases pairals, passem per la façana de la seua església i eixim a la carretera, que creuem per a baixar fins al safareig que es coneix com la Font de l'Esperit Sant.

Prop de la font arranca el camí reial que condueix a Famorca travessant bancals amb ribassos de pedra seca i plantats en la seua majoria d'oliveres, sempre amb la Serrella a la dreta, coberta d'una densa boira. 

Pel camí trobem nombrosos bancs que conviden a asseure's i gaudir de les vistes i alguna curiositat, com una bassa en la qual observem dos gripaus nadant tranquil·lament.

Arribem a Famorca i recorrem alguna dels seus bonics carrers, amb belles façanes cobertes d'heura i algunes jardineres amb clavellines en miniatura. 

Per a l'esmorzar, Àngels ens ofereix un bon assortiment: tomaca amb capellan, xoriço de La Manxa (que no repeteix), carxofes a la planxa, bocata per a Sento i plat combinat per a Ramón i Basseta, amb les conegudes postres, mistela i quemadito. Un luxe!

Per a tornar prenem la mateixa ruta, encara que amb alguna variant entre Famorca i Fageca. Des de Fageca triem tornar per la carretera que, encara que és més incòmode, ens evita haver de pujar i baixar per la serra.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

Esmorzar en Ca Vicent "La Tona" 10/01/2025

Crec no equivocar-me si dic que la Penya no passa pels seus millors moments. Les lesions, els accidents, els problemes de l'un o l'altre tipus, ens estan passant factura. Hem estat inactius durant tot el període nadalenc i intentarem recuperar els bons costums si res ho impedeix.

De moment, Sento i Basseta han decidit iniciar l'any nou amb un passeig per la Vall d'Alcalá, amb la vista posada a esmorzar en Ca Vicent "La Tona", el bar d'Alcalá de la Jovada que tan bons records ens porta.

Hem eixit d'Ibi en direcció a Planes, on hem fet l'habitual parada en el bar per a prendre i café i seguir fins a situar-nos a l'inici de la Vall d'Alcalá, deixant el cotxe al costat de la carretera i iniciant la ruta per un camí rural que trobem a mà esquerra.

El camí passa al costat de les ruïnes del despoblat morisc "La Roca" i contínua entre camps de cirerers (alguns erms) i oliveres. Si mirem arrere contemplem una espectacular vista a Beniaia.

Arribem a Alcalá de la Jovada i trobem encara la decoració de Nadal als seus carrers (diuen que "fins a Sant Antón festes són"). Entrem en el bar i esmorzem com a reis.

A l'eixida passem per la plaça principal i ens trobem amb els preparatius per a plantar el pi al que la setmana pròxima calaran foc i celebraran la festa. Ens acostem a l'hotel "La Font d'Alcalá" i trobem un agradable menjador amb la seua ximenera encesa. Fan venir ganes de quedar-se a dinar, però tenim altres plans.

Eixim del poble i prenem una pista asfaltada que, de nou entre camps d'oliveres i fruiteres, ens condueix en direcció a Beniaia, passant per un altre despoblat, "Les Benialis". No arribem a pujar fins al poble i optem per seguir la carretera, creuant el pont que salva el Barranc del Molinet i ascendir fins a arribar al lloc on tenim el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De la Font de Mariola a la Cava Arquejada d'Agres 1/11/2025

Que siga el Dia de Tots els Sants no vol dir que no puguem eixir a la serra. Hui tocava deixar el cotxe en la Font de Mariola i pujar a la Cava Gran o Cava Arquejada d'Agres.

Quan encara quedaven gotes de rosada en les fulles de les nogueres deixàvem el cotxe en l'aparcament de la Font de Mariola i ens hem endinsat pel camí de la dreta en direcció al Mes de Prats.

En un dels diferents desviaments que hi ha en la ruta, Pastu i Basseta han girat a l'esquerra i Sento, que venia un poc ressagat, ha girat per la dreta. El cas és que ens hem perdut. Pastu i Basseta hem tornat a buscar-ho fent crits però Sento està sord com una tàpia i no escoltaba de res. 

Al remat l'hem trobat al costat d'una masia que no formava part de la ruta i hem tornat sobre els nostres passos per a seguir en direcció al Mes de Prats, encara que no hem arribat a entrar i hem preferit buscar la senda fins al Mas de la Foia Ampla.

Durant el trajecte hem vist gran quantitat de fongs, però cap "bo" (només "mostra"), molt de timó en flor i algun safrà bord i uns arboços.

Hem pujat tota la senda fins a arribar al depòsit d'aigua, molt prop del refugi de Montcabrer on hem esmorzat en una de les taules de pedra, gaudint d'una vista preciosa a tota la Vall d'Albaida.

Després de l'esmorzar hem fet una visita de rigor a la Cava Gran i ens hem dirigit a la pista per a la tornada (hem omés la visita a la Cava del Buitre i a la de Don Miguel).

La pista passa per l'aparcament al costat de la Font del Cirer del Mes dels Arbres, passa per la zona de taules on hem fet diverses "sardinadas" i arriba finalment a l'aparcament de la Font de Mariola. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Patirás a Beneixama i El Salze 25/10/2025

Ahir rebíem una mala notícia: el nostre amic i company d'aventures, Rafa, es va accidentar baixant del Puig, en el Barranc de la Batalla i es lesionat greument la cama. Ha estat ingressat a l'hospital i el dilluns li operen. Des d'ací li desitgem una ràpida recuperació (si no ve de caminata amb nosaltres no tenim amb qui discutir).

Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí en direcció a Biar, per a prendre després la CV804 fins a arribar a l'altura de l'entrada a Cases de Patirás, on hem deixat el cotxe al costat de l'ermita del mateix nom.

Des d'allí hem pres el camí que baixa en direcció a Beneixama, travessa la carretera i ens porta, entre bancals d'oliveres, fins a la partida de Sanxet. Ens crida l'atenció els troncs d'algunes oliveres centenàries que trobem a dreta i esquerra del camí.

Arribant a Beneixama ens trobem amb una immensa plantació d'arbres de tota mena, perfectament alineats i arribem a la conclusió que es tracta d'un viver en el qual es preparen els arbres per a un posterior trasplantament.

També ens entretenim gaudint de veure dos globus aerostàtics creuant el cel des de Camp de Mirra en dirección a Bocairent.

Travessem el nucli urbà, trobant algunes marques que indiquen el passat industrial de la localitat, vam passar al costat del seu Ajuntament, traiem el cap a una ermita, i finalment arribem al nostre destí gastronòmic: el Bar Sense Nom, on esmorzem estupendament.

Per a la volta tornem a creuar el poble per a prendre el camí que ens condueix al Salze, encara que ens parem a visitar els immensos Salons Mariola que casualment estaven oberts preparant un esdeveniment.

Passem per l'ermita que hi ha en el Salze i després pel seu xicotet safareig, creuem el llit sec d'una rambla i iniciem l'ascens per camins rurals que travessen camps d'oliveres i terres de labor semiabandonades.

Finalment arribem a Patirás per a agafar el cotxe i tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Arrancadora en Planes i Barranc de l'Encantada 18/10/2025

Fa prou setmanes que va acabar l'estiu i, com en altres anys anteriors, ens està costant arrancar la temporada de caminades (Festes, ponts, viatges, compromisos, ...), però va arribant l'hora de reprendre els nostres sans costums.

Basseta i Sento van proposar anar al Barranc de l'Encantada de Planes, perquè presumíem que amb les últimes pluges estaria bonic l'entorn i el Gorg del Salt.

Hem deixat el cotxe en l'aparcament que hi ha al costat de la carretera i hem començat una ruta, que volíem fer circular, pujant una costera una mica difícil (i és que es nota que no estem en forma).

Ens han cridat l'atenció les oliveres, alguns bastant carregats de fruit, una figuera amb les figues obertes, la petorrera i els garrofers amb la seva peculiar floració.

Hem arribat a una pista asfaltada i de sobte hem vist una cinta tallant el camí i advertint d'una batuda de caça. No obstant això, ens donava temps a arribar a l'Ermita del Sant Crist de Planes, on hem parat a esmorzar en una de les taules que hi ha instal·lades allí.

Les vistes des d'aquell punt són impressionants: el Montcabrer, el Benicadell, la Serrella, la serra d'Almudaina, ... fins a la Font Roja s'albira!

Després de l'esmorzar, hem descendit pel camí de via crucis en direcció a Planes, per a trencar a la dreta en la carretera i buscar el camí per a seguir en direcció al barranc. Però hem estat advertits per algunes persones que no podíem passar a causa de la batuda de caça, així que ens ha tocat donar la volta.

Hem improvisat una ruta per camins rurals, entre bancals d'oliveres, carrasques plenes de bellotes verdes i trobant al nostre camí alguns fongs. Finalment, esquivant la zona dels caçadors, i pujant un fort desnivell, hem arribat de nou a l'aparcament. Allí hem trobat a un grup d'iberuts que estaven fent una passejada abans d'anar-se a menjar a Benialí.

Estàvem bastant cansats, així que hem decidit agafar el cotxe i acostar-nos al Gorg del Salt per a prendre'ns unes fotos abans de tornar a Planes i prendre una cervesa.

Us deixe el perfil de la ruta (que suma 58 km perquè no vaig detenir el Wikiloc) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc