CAMINADA  i ESMORZAR A LA FONT ROJA - 17/02/2024

Rafa ens va deixar ben clar que fins que, la setmana que ve, no passe la boda del seu fill Javi, les seues eixides es limitaran a caminades per pista o camí sense perill, que no es pot arriscar a tindre qualsevol xicotet contratemps que enterbolisca el bon desenvolupament d'eixe esdeveniment. Tota la penya ho vam entendre a la perfecció així que preparem, amb el seu vistiplau, una caminada a la Font Roja. Este és un lloc que, sempre ho diem, mai defrauda (ni encara no havent-hi bar-restaurant des de fa quasi dos anys).

Amb les faltes conegudes per endavant de Basseta, Pastu i Mariu totes per motius personals; Rafa, Ramón, Toni i Sento ens hem trobat a les 7.30 h prenent café en el Bar Colón.

Després de decidir si començàvem la caminada per l'Av. Joaquín Vilanova o per la pujada al safareig, el fem per este segon recorregut.

Com hem dit al principi, teníem ja prevista la pujada pel barranc per la pista fins a Foiaderetes i des d'allí al Mas del Serrallo. Aconseguida este cim ens deixem caure (és un dir) costa avall fins al santuari, on hem triat una de les taules -en la qual més sol donava- i hem tret les viandes per a reposar forces-. Una baixada que ha permès que Toni s'adonara que als pantalons de Rafa li faltaven mig pam per a arribar a les sabatilles, la qual cosa ha sigut motiu de broma per part nostra i d'aclariment de Rafa en el sentit que som uns carques i no ens assabentem que ara és moda portar els pantalons com si anàrem a regar l'horta (alguna cosa així com unes bermudes llargues).

Mentres en la pujada fins al Serrallo no hem trobat més que a una parella d'iberuts que ens ha avançat, en la baixada des d'allí al santuari ens hem creuat amb nombroses persones que, quasi totes, anaven acompanyades de la seua mascota canina.

Hem esmorzat tranquil·lament sota un sol que s'agraïa, acabant l'avituallament amb uns dolços com ara unes oblies yeclanes farcides de mel, unes galetes napolitanes i xocolatines farcides de menta (after-eight) i uns trossets de saginosa -maleïda la falta que ens feia tot això-.

Mancant bar, el café ho ha sigut de la màquina que hi ha en l'entrada del Centre d'Interpretació de la Font Roja que, dit siga de pas, no té res a envejar al que haguérem pres d'estar obert el restaurant.

Després de l'esmorzar, hem tret el cap a la passarel·la, hem gaudit del paisatge que des d'allí s'albira i tornada a casa.

El temps ens ha acompanyat i la volta no ha sigut massa “pesada”. Entre riures i bromes hem arribat a Ibi, hem pres un refrigeri en el Bar Pirates mentres esperàvem el pas de les ciclistes participants en la Volta Ciclista Femenina a la Comunitat Valenciana, la meta de la qual estava situada en l'Alt de Catí. Les hem vistes passar amb la impressió que hi havia més motos -incloent les de la Guàrdia Civil- i cotxes de l'organització, que ciclistes pròpiament dites.

Bé, si m'aclarisc us deixe l'enllaç a l'àlbum de Google Fotos així com  el perfil de la ruta en Wikiloc.

La setmana que ve serà molt diferent i, de segur, més divertida.

Circular pel Puigcampana 10/92/2024

Feia molt de temps que no ens acostàvem al Puigcampana i Pastu va proposar fer la ruta circular, sense pujar al cim (no estem per a eixos trots), ja que per a Berna era una ruta desconeguda.

Eixim mitja hora abans del normal, ja que cal desplaçar-se fins a la Vila, des d'on vam agafar un camí rural que ens va portar fins a Finestrat (és a dir, no va fer falta arribar fins a Benidorm, com una altra vegades hem fet. Coses del Google Maps). Aparquem on sempre, al aparcament de la Font del Molí.

Feia un matí fresc, però el pitjor era el fort vent que ens va acompanyar durant tota la ruta. Gaudim d'unes magnífiques vistes a la mar i a les muntanyes, albirant al lluny les antenes de la base d'Aitana. Més prop per la dreta nostra, l'imponent Puigcampana, una muntanya mítica. 

Vam ascendir durant els primers quilòmetres fins a arribar al refugi de José Vera, que és un calaix de xapa a mode de contenidor, però en el seu interior trobem una taula de fusta perfecta per a esmorzar. Donat el vent que feia fora, pensem que no trobaríem millor lloc per a esmorzar ben abrigats.

Després de l'esmorzar encara quedava un bon tros fins al Coll del Pouet que és on hem errat i, en lloc de seguir la ruta prevista, hem iniciat un descens molt pronunciat que no semblava normal, fins que ens hem adonat de l'error i hem hagut de desfer la costa amb la llengua fora.

Des del Coll del Pouet encara queda un tram fins a arribar a la Font de la Solsida, des d'on la ruta ja es torna descendent. En la font, per descomptat, ni una gota d'aigua.

Conforme la senda va girant a la dreta, comencen a aparéixer les vistes a la mar, distingint-se perfectament el Penyal d'Ifac, Altea, la Serra Gelada de Benidorm i els torres de l'edifici Tempo, la Serra de Bernia. Arribem a albirar en l'horitzó l'illa d'Eivissa. Pel sud, la vista arriba fins a Múrcia.

Els últims quilòmetres són una autèntica tortura, una senda pedregosa, esvarosa, escalonada, empinada, ... en fi, una tortura fins que, al final, trobem l'últim tram de pista que ens condueix fins a l'aparcament.

Ens fem unes fotos en la Font de Moli i ens tornem per a casa, convençuts que, potser, no repetirem aquesta ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc

Passeig per Almudaina i Catamarruc 3/02/2024

El dissabte vam tornar a recórrer una ruta que ja coneixem i que ens agrada especialment: Almudaina i els pobles veïns (Planes, Benialfaquí i Catamarruc).

Eixim d'Ibi després de prendre un café en El Retrato i arribem prompte a Planes. Sabent que hi havia una prova ciclista, vam anar amb compte de deixar el cotxe aparcat en un lloc del qual poguérem eixir sense problemes.

Des d'allí fins a Almudaina van ser a penes 4 km per una pista recentment asfaltada. Teníem guardada una taula en el bar de costum (l'únic del poble) que ens esperava amb l'estufa de llenya encesa.

L'esmorzar va ser a càrrec de Sento, que volia celebrar el seu 65 aniversari i fins va tindre els seus ciris i tot.

Després de l'esmorzar iniciem el recorregut pels camins que, eixint d'Almudaina i amb unes vistes precioses a la vall i al Benicadell, vam anar acostant-nos a Benialfaquí, però en lloc de travessar-los, prenem un altre camí a la dreta, per a anar en direcció a Catamarruc.

Conforme anem caminant, les vistes a aquest xicotet poble es fan més espectaculars. Tots pensem el plaent que pot ser viure en un lloc com aquest.

Els esforçats habitants d'aquestes terres malden per podar els abundants cirerers, amb l'esperança d'una bona collita. No obstant això, alguns opinen que aquests arbres necessiten moltes més hores de fred.

A més, hem tingut sort amb el temps, a primera hora feia fred i hi havia gebre, però després hem gaudit d'un dia assolellat i una temperatura primaveral.

Des de Catamarruc prenem un camí que ens porta fins a Planes. No veiem ni rastre dels ciclistes, per la qual cosa no tenim cap problema per a eixir d'allí i tornar a casa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, a l'espera que Pastura afija alguna de les seues).

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Menora 13/01/2024

El nostre amic Sento està començant a eixir per a tornar a les seues rutines senderistes i ens va passar una ruta des de La Venteta fins a La Menora que ens va agradar i la vam proposar per al dissabte.

Quedem a les 8 en el Bar de Pina per a prendre un café i pujar amb el cotxe fins a l'encreuament de la carretera de Banyeres amb l'Onil, poc abans d'arribar a La Venteta.

Feia un matí bastant fred, els camps tenien un fort gebre i els pocs tolls que trobem estaven congelats. Però al llarg del matí ha anat pujant la temperatura i no hem passat fred.

Comencem prenent el camí habitual que ens condueix al Palomaret i, poc abans d'arribar a La Capona, agafem la senda a la dreta per a travessar una espessa pineda que passa per la zona de Tauenca. Ens ha cridat l'atenció la important saca de pins que estan realitzant en aquella serra, utilitzant potent maquinària que deixa un fort impacte en el sòl (esperem que la naturalesa, sempre sàvia, acabe eliminant aquestes petjades).

Per la senda habitual arribem a la carrasca que hi ha prop del Mas del Xocolater i, en passar aquesta casona, dobleguem a l'esquerra per a pujar entre bancals amb sembrats fins a La Menora Nova, on tenim la millor taula d'esmorzar de tota la comarca. Les vistes arriben fins al castell de Banyeres.

Com "hasta San Antón fiestas son", Pastu va encarregar una dotzena de pastisets de moniato com a colofó de l'esmorzar.

La volta la vam fer baixant fins a La Menora Vella, arribant fins a la carretera CV-803 i desviant-nos després en direcció al Mas de La Ferrera i les ruïnes del Mas del Fondo de Baix, prenent el camí que baixa paral·lel al Barranc de Tauenca i, per senda i camins oberts pels taladors de pins, arribar al Mas de Tauenca, també en estat ruïnós.

La part final de la ruta segueix el mateix traçat que a l'inici, passa pel Palomaret i desemboca en La Venteta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google al qual Pastu afegirà les seues.

Powered by Wikiloc

Improvisant per L'Orxa 6/01/2024

Volíem començar prompte la temporada 2024 i començar a rebaixar les panxes després de tants excessos nadalencs. Hem quedat Rafa, Toni i Basseta per a fer una ruta senzilla i amb esmorzar en bar.

Basseta va proposar anar a esmorzar a Les Columnes, a L'Orxa, sabent que és un lloc que els agrada molt a Toni, així que a les 8 del matí ens hem anat en direcció a Beniarrés per a buscar el punt d'inici de la ruta, prop de la Font de Bernabeu.

Hem baixat per un camí rural entre oliveres i fruiteres, amb vistes al Benicadell i al Castell de Perputxent, fins a arribar a la carretera CV-701 i passar a l'altre costat, en direcció al riu.

Basseta havia dissenyat una ruta per una xopera que travessava el Serpis, però en arribar al punt en el qual se suposa que es podia superar ens hem trobat amb un cabal important que impedia el pas a l'altre costat.

A partir d'eixe moment, tot ha sigut improvisar. Hem tornat a la carretera i hem agafat un camí que puja fins a enllaçar amb el traçat de l'antic ferrocarril, per on hem anat passejant fins a arribar a l'estació. Des d'allí, hem baixat per on està la antiga Fàbrica de Raduan amb la seua ximenera, fins al nucli urbà de L'Orxa a la recerca del bar.

No obstant això, en arribar ens hem trobat el local tancat. I no sols eixe bar, sinó el de davant també. A punt hem estat de tornar-nos sense esmorzar, però uns obrers ens han indicat que el bar de la piscina estava obert i allí hem anat a parar.

Després d'un bon bocata i una animada xarrada, ens hem posat en marxa per a desfer camí, pegar una volteta per el poble (amb el seu belem en la plaça), tornar a travessar per el Pont de Sant Blai i agafar per la mateixa ruta, pasar per la Font de Bernabeu (fins ací arriben les propietats de Sento) fins on teniem el cotxe.

Ens ha fet un dia molt bo, fresc i assolellat, però ens quedem amb les ganes d'esmorzar en Les Columnes.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (encara que hi ha un tram afegit amb cotxe per no haver finalitzat a temps la ruta) i unes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc