De Xorret de Catí a Rabosa 21/01/2023

Hui hem fet una caminata extraordinària per molts motius, encara que el principal ha sigut que, després de molts mesos, hem tornat a ajuntar-nos els sis components de la Penya per a fer una ruta de les més clàssiques: Rabosa des de Xorret de Catí.

Es tracta d'una zona que hem visitat moltes vegades i que hem recorregut de dalt a baix, però té alguna cosa que ens atrau, una llum especial, un entorn quasi salvatge. El problema, una vegada més, és que cal pujar el que es baixa (primera llei de la Penya).

Hem arribat a l'aparcament del Xorret de Catí quan a penes clarejava el sol. Després de saludar al nostre amic almerler que ja te flors, ens hem dirigit a l'esquerra, buscant la Pena Foradà i gaudint d'unes vistes precioses gràcies al dia assolellat que hem tingut.

Hem arribat al bar de Rabosa i a penes hi havia gent, per la qual cosa ens han atés molt bé. Des de fa un any hi ha un nou equip i ens agrada el que cuinen (les creïlles al montó de hui estaven espectaculars). Berna ha tingut un contratemps en mossegar un tros de pa i quasi perd una dent.

Aprofitant que estàvem tots, ens hem fet la foto de rigor en la capella que hi ha en Rabosa, abans de començar a pujar la costa que ens porta de tornada. No teníem pressa i hem anat parlant, rient i parant cada dues per tres.

Una altra foto de rigor ha sigut en l'Ermita de Santa Bàrbara, per on hem passat abans d'enfilar la pista de terra que ens porta de tornada al Xorret.

He de dir-ho: si em voleu, regaleu-me matins com aquest.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna i Pastu segur que afigen algunes).

Powered by Wikiloc

 

 

Xixona i barranc de les Salines 14/01/2023

Ja ni recorde quan va ser l'última vegada que vaig eixir de caminata amb la Penya. No recorde haver tingut tantes setmanes seguides sense l'eixida del dissabte i, la veritat, em feia molta falta.

Diverses obligacions han impedit arrancar l'any en grup i només hem eixit Rafa i jo, però espere que prompte tornem a la rutina i a gaudir dels nostres esmorzars en la serra.

Hui hem intentat fer una ruta circular pel Montnegre, eixint des de Xixona, denominada SL-CV 151, que discorre pels barrancs de les Salines i la Mascuna. No obstant això, la primera part de la ruta consistia a pujar per un turó en pendent pronunciada i per unes roques que no pintaven molt bé, per la qual cosa hem decidit fer la ruta lineal deixant de costat el serral.

Començava el dia quan hem arribat a Xixona, però prompte ha eixit el sol i hem gaudit d'un dia magnífic. Costa creure que estiguem en ple hivern i suant.

La ruta arranca des de la Font del Moratell i per una pista asfaltada discorre entre barrancs erosionats i bancals abandonats, sense un atractiu especial de no ser per les abundants coronetes de frare que jalonen les cunetes.

Acaba l'asfalt i el camí de terra segueix fins a un punt en el qual un senyal tombat ens indica el desviament per a baixar al barranc de les Salines per una senda pedregosa adornada per alguns romers en flor.

Un pronunciat descens, mentre veiem els meandres del barranc, ens porta al llit del llit, que està aparentment sec. Des d'allí seguim per la dreta en el sentit descendent, passant per racons impressionants i signes d'erosió que ens criden l'atenció.

Les formacions de terra i roques semblen pròpies d'una pel·lícula de vaquers o de ciència-ficció. També abunden tamarindes, canyars, llentiscles i fins a una planta que sembla el sàndal bastard (originari d'Austràlia).

El llit arriba fins a una presa de maçoneria situada en un punt amb gran desnivell i des del qual és impossible seguir, perquè el llit s'estreny entre les parets de roca, per la qual cosa donem mitja volta. Apenes mig kilómetre més abaix està el riu Montnegre amb l'aigua que baixa del pantá de Tibi.

Remuntem el llit del riu en direcció a una altra presa, gaudint de les cridaneres formacions de terra roja i plegaments de roca amb formes capritxoses (com aquest conill). Trobem algunes flors de coletxó i rams de flors de olivarda totalment secs.

Conforme anem ascendint pel llit, comença a aparéixer un fi fil d'aigua que baixa des de la presa. Es pot escalar la presa pel lateral i seguir ascendin (arribaríem fins a les cases de Silim), però optem per parar i esmorzar.

Desfem tot el recorregut i tornem pel mateix trajecte en direcció a Xixona, encara que prenent una variant que ens evita pujar per la senda pedregosa.

Als costats del camí anem trobant plantes que no havíem vist en baixar, potser per l'escassa llum. Hi havia moltes mates de albaida, porrasina, rosa de la Verge, coronetes i centauri.

A poc a poc, i una mica cansats; hem arribat al lloc on teníem els cotxes i ens hem acomiadat.

Us deixe el perfil de la ruta en el Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Ombría del Benicadell 19/11/2022

Fa un parell d'anys vam fer una ruta per la ombría del Benicadell, però no va vindre Pastu, motiu pel qual ell va proposar repetir-la. Hem anat Pastu, Rafa, Sento i Basseta.

Hem aparcat a Atzeneta d'Albaida i hem iniciat el pendent de pujada més pronunciada de tota la ruta, per un camí que de tant en tant és senda pedregosa, entre brucs, romers i llentiscles.

Hem vist un senyal que ens indicava que a 100 metres hi havia una font i ens hem desviat: és la Font de l'Anohueret, però està sense aigua.

De tornada a la pista, hem anat passant per diversos "corrals". En un d'ells hem trobat, com fa dos anys, uns arboços replets de fruits i de flors. Després hem passat pel Corral de Penalba, amb un bonic colomer restaurat. I després per les ruïnes del Corral de Diego, on també hi ha un pou de neu.

La pista ens col·loca en un punt en el qual les vistes a la Vall d'Albaida són impressionants. A més, l'ambient estava molt net i el cel quasi buid, la qual cosa ens permetia albirar perfectament tots els pobles de la Vall i fins i tot més lluny.

Després de vore la punta del Benicadell i passar per una creu de ferro en un encreuament de camins, hem arribat a la Font Freda, el lloc on teníem previst esmorzar. Una vegada més, hem portat menjar per a dotze persones.

Després de l'esmorzar hem baixat fins a un mirador que hi ha prop de la Font (baix he deixat un video), però no hem seguit el descens. Hem tornat a la Font i hem baixat per una altra pista que, amb un pendent molt més suau, ens ha portat al mateix punt (ens hem perdut passar més prop del castell de Carrícola).

L'últim tram fins a Atzeneta els hem fets per una bonica senda que baixa entre pinedes i que passa al costat dels depòsits d'aigua.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc

 

 

Benimassot 12/11/2022

Hui ens hem ajuntat tres per a la caminada, tot un èxit vist com està sent l'arrancada de la temporada. Pensant on anar, Basseta ha proposat una ruta que arranca a Benimassot (Vall de Seta).

Hem eixit d'Ibi a les 8 i hem parat a Gorga per a prendre un café. A pocs quilòmetres més endavant hem deixat el cotxe, a l'entrada de Benimassot.

Hem iniciat la ruta passant per alguna dels solitaris carrers del poble, passant per la Font del Raval i les basses del seu safareig, el trinquet i el Balcó de la Serrella, un mirador extraordinari a tot el massís de la Serrella.

Per camí pavimentat hem anat ascendint, passant per la Font de Baix, creuant barrancs amb belles xopades de color de l'or brillant.

El camí ascendeix fins al Calvari i acaba en el Corral de la Penya, per a convertir-se en una pedregosa senda morisca que ascendeix per terrasses de bancals amb ribassos de pedra seca que van ser pastura de l'incendi del passat estiu.

Amb una olor de cendra i carbó surant en l'aire arribem al Corral del Terrer Roig, des d'on la senda dona un gir a la dreta i, entre carrasques i pins cremats, arribem a una pista asfaltada. Ens crida l'atenció el rebrot verd d'herbes i, sobretot, de les carrasques cremades.

Per la pista asfaltada ens dirigim en direcció a la Font de Frau, gaudint d'unes precioses vistes a la Vall d'Alcalá i La Foradà. Entre les serres cremades ens sorprén trobar zones d'oliveres i fruiteres que van aconseguir salvar-se del foc.

Hem esmorzat en unes taules de fusta al costat de la Font de Frau, un encantador lloc on ens agradaria tornar algun dia.

La tornada ha sigut per la pìsta asfaltada que ens condueix de nou al poble salvant un fort desnivell. Hem parat a prendre unes fotos a la Font de Baix i després hem passat pel centre del poble, on està l'Ajuntament, l'Església i la piscina municipal.

No ha sigut una caminada llarga i ens hem permés el luxe de prendre una cervesa en el bar del poble i una altra en el de Gorga.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Sarga i Serra dels Plans 06/11/2022

La temporada de caminates ha començat però no sembla que hi haja molts ànims. Hui estàvem únicament Rafa i Basseta, trobant a faltar a la resta de la Penya.

Volíem estar a Ibi a l'hora de dinar, així que hem pensat a fer una ruta de proximitat i no gaire llarga. Al final ha resultat ser el que Pastu diria "ruta de nenazas", però és el que hi ha.

Hem anat fins a La Sarga i aparcat al costat del Mes de la Cova. Des d'allí hem anat, passant pel Mas dels Ginerets, en direcció al Estepar, fins a trobar lel Camí dels Plans, per on hem torçat a la dreta i hem pujat per les cases que hi ha a les faldes de la Serra dels Plans.

Aquelles cases formen part d'un projecte de Colònia Agrícola que es va impulsar a principis de segle XX en tota Espanya amb la finalitat de crear xicotetes explotacions amb les quals cultives camps erms i servir de manteniment a un grup reduït de famílies.

Hem arribat a la casa dels Plans de Dalt, on hem trobat a 4 xiques iberudes esmorzant. Les hem acompanyades a visitar el depòsit voltat d'aigua que hi ha uns metres més amunt i ens hem pres unes fotos.

Elles han continuat la marxa i nosaltres ens hem quedat esmorzant. Després del refrigeri hem seguit en direcció a la casa dels Plans de Baix, torçant a la dreta per a baixar directament de nou al Mas dels Ginerets i des d'allí direcció a La Sarga.

En passar pels cartells informatius de les pintures rupestres, hem vist que arribàvem a hora de fer una visita guiada. Teníem temps i ens hem acostat. Ha valgut la pena, perquè ens han explicat bastants detalls de les pintures.

Després de la visita, hem arribat al cotxe i ens hem tornat a Ibi, on hem arribat a una hora molt decent.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc