domingo, 10 de octubre de 2021

Circular per la Serra de Bernia 9/10/2021

Mariu i Pastu tenen el costum d'anar a la Serra de Bernia acompanyats de Laura i Sandi, i ens van convidar a apuntar-nos per a fer la ruta circular que passa pel Fotat de Bernia i, en acabar, dinar a Xaló. Ens apuntem Basseta i Rafa, així que érem 6 persones.

A les 9 del matí estàvem aparcant en els Cases de Bernia. El pronòstic del temps donava un 60% de probabilitat de pluja, així que vam agafar paraigües i impermeables per si de cas.

La primera part de la ruta és ascendent (salvem més de 250 metres de desnivell en tot just 1,5 km), amb alguns punts en els quals cal grimpar per les roques. Les vistes a la mar i a les muntanyes circumdants compensen l'esforç.

Passar pel Forat, com sempre, és una experiència. Quasi de quatre grapes salvem el curt túnel i davant nosaltres s'obri aqueixa espectacular finestra a la Serra Gelada, amb les torres de Benidorm a la dreta i Altea a l'esquerra.

Esmorzem allí mateix, gaudint de les vistes fins que un espés núvol ho cobreix tot en qüestió de minuts. Alguns senderistes arribaven i quedaven decebuts al no poder gaudir d'aqueixa vista.

Reprenem la marxa per una senda que discorre entre pedreres i margallons, amb la inaccessible mola muntanyenca a la dreta i la vall plagada d'hivernacles a l'esquerra. Al poc, comença a ploure i hem de desplegar els paraigües, encara que va ser per poc temps.

La senda és pedregosa, amb constants escalons irregulars i alguna pujada incòmoda de superar, mentres un ganao de cabres monteses ens vigilen des de les penyes. A més, eren moltes les persones que feien la ruta en tots dos sentits i, en alguns punts, es formava tapó.

Arribem al Fort de Bernia amb el cel un poquet més buid de boira i des d'allí ja tot és una còmoda baixada fins a l'aparcament que permet gaudir d'unes magnífiques vistes a la Vall de Tàrbena.

Durant la ruta hem trobat algunes espècies vegetals amb fruit (margallons i Osyris lanceolata) i amb flor, com el safrà bord, la Centaurea, el timó o la Dittrichia viscosa, però ens crida especialment l'atenció una eruga que devorava les fulles de les lleteroles. Buscant en Internet, crec que es tracta de l'"Esfinge de las Lechetreznas".

Queda per comentar l'extraordinari menjar en el Bar Rull, situat en la Plaça de Xaló: bon gènere, atent servei i preu assequible.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, al qual Pastu afegirà alguna més.

 

Powered by Wikiloc
 
 


 

domingo, 3 de octubre de 2021

Esmorzar en Benialí 1/10/2021

És costum en la Penya allargar el període estival, quan descansem de fer les rutes setmanals, i no arrancar fins a passar les Festes de Setembre. Enguany ho hem allargat fins al primer dissabte d'Octubre, quan hem fet l'"arrancadora".

Rafa Palacios va quedar encarregat de buscar una ruta amb bar i ens va proposar esmorzar en Benialí, per a caminar fins allí des d'Al Patró, és a dir, recórrer la Vall de Gallinera, esmorzar en "El Jabalí" i tornar.

Finalment ens van fallar Toni i Ramón per diferents causes, però per a compensar es van apuntar Mariu i Maje. A les 8 eixíem d'Ibi, pararem en Planes a prendre un café i poc després estàvem aparcant en Al Patró.

La ruta ja és coneguda per algun de nosaltres, no així per a Berna i Maje, que van gaudir del paisatge atés que feia un dia molt bó, amb algun núvol que, de tant en tant, tapava el sol.

Passem per la Carroja, on vam conéixer a un anglés que ha restaurat una preciosa casa ("Casa Lola") i més endavant passem per Benissivà i Benitaia, fins a desembocar en Benialí.

Eren les 11 del matí quan arribàvem al restaurant, on ens van atendre molt bé, com sol ser habitual en aquests pobles. Vam esmorzar molt bé i a un preu que ens va semblar molt correcte. Caldrà tornar per allí.

Per a la volta havíem previst pujar pel vessant de bancals de cirerers per a baixar més endavant, però feia molt de sol i era tard, així que vam optar per tornar pel mateix traçat que a l'anada. Ja no hi havia núvols que taparen el sol i vam suar molt.

Malgrat que ja ha entrat la tardor, hem trobat gran quantitat de flors pel camí, fins i tot alguns cirerers amb una segona floració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, un àlbum amb les meues fotos i un altre àlbum amb les fotos de Sento.

 

Powered by Wikiloc
 
 


sábado, 22 de mayo de 2021

Benirrama i Castell de Gallinera 22/05/2021

Sento Berna tenia il·lusió d'anar al Barranc de l'Encantada, però de nou hem hagut d'ajornar-la al no poder acompanyar-nos.

El pla inicial era acabar menjant a Alcalá de la Jovada, per la qual cosa hem buscat una ruta alternativa i pròxima a aquells paratges. A la rematada, optem per una ruta per la Vall de Gallinera.

Hem avançat l'eixida d'Ibi per a poder assegurar-nos arribar a hora de menjar. Després del café de rigor en Plans, hem enfilat per la Vall fins a arribar a Benirrama, on hem aparcat.

La ruta arranca ascendint per una senda escalonada (a l'estil dels 6.000 escalons de Benimaurel), que discorre per la Ombría del Xap i culmina en el Passet de Benirrama, just en el cim i des d'on ja s'albira la Vall d'Alcalá.

Ens ha cridat l'atenció, com en altres ocasions, l'abundància de plantes i flors silvestres, fins i tot alguna orquídia rara de trobar i, sobretot, la Herba de Sant Jordi (valeriana roja) a l'esquerra i dreta de la senda.

La sort que hem tingut és que estava ennuvolat i en aqueixa primera part de la ruta, més exigent, hem evitat el sol. No obstant això, en estar ennuvolades les antenes del repetidor de Miserat, hem desistit de pujar, perquè no hauríem pogut gaudir de les vistes.

La senda ens condueix entre margallons fins al Camí de l'Atzúbia, una pista asfaltada que ve des de la Vall d'Alcalá. Veient l'hora que era, hem decidit parar a esmorzar i reposar forces. Res d'aqueixos opípars esmorzars tan habituals, sinó una cosa lleugera.

Un poc més a baix del lloc de l'esmorzar, abandonem la pista asfaltada i agafem una senda a l'esquerra que ens permet envoltar la mola muntanyenca de Miserat i iniciar un suau descens per l'empinat vessant, travessant algunes pedreres fins a arribar al Castell de Gallinera.

Els accessos al castell estan complicats i ens hem acostat a la base de les muralles. No hi ha dubte que aquest castell està alçat en el millor punt d'observació, ja que es controla visualment des de la costa fins al castell de Benisili, l'altra entrada a la Vall.

Des del castell de Gallinera continuem baixant per un camí que travessa alguns barrancs replets de plantes i flors silvestres, així com camps de cirerers. Quedaven poques cireres, però alguna hem pogut enxampar.

Hem agafat els cotxes i tornat de nou per la carretera que recorre la Vall, parant en Benissivà per a comprar unes quantes caixes de cireres. Segons ens han comentat, la temporada no ha sigut bona.

Eren les 14 hores quan arribàvem a Alcalà de la Jovada. Havíem reservat taula en Ca Vicent de la Tona, on ens han atés estupendament. Hem provat l'"olla de blat picat" (deliciosa) i l'arròs al forn (espectacular). Una excel·lent relació qualitat-preu, tot cal dir-ho.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà alguna de les seues)
.

Powered by Wikiloc

 

sábado, 15 de mayo de 2021

Sardinada en casa de Tere i Ramón 15/05/2021


L'any passat, l'1 de maig va caure en ple confinament i no vam poder celebrar la nostra tradicional sardinada. Enguany, l'alçament de l'estat d'alarma ens ha permés ajuntar-nos, encara que amb uns dies de retard,

Per a no cridar molt l'atenció, els nostres amics Tere i Ramón van pensar a oferir-nos la seua casa per a tan magne esdeveniment i vam acceptar tots encantats.

La vespra, com sempre, llista en mà per a fer la compra, tasca de la qual es van encarregar Ramón i Pastu, perquè Sento estava ocupat amb la seua pericana.

De bon matí, ens hem concentrat al costat de l'antena de Villalobos per a fer una passejada per la serra. Al principi hem pres un camí privat que conduïa a una casa amb signes d'estar abandonada i des d'allí no podíem seguir.

Ens hem donat la volta i ens hem anat en direcció al Cabeçó Cuartel, amb una empinada pujada però amb el premi de les fantàstiques vistes que hi ha sobre tota la Foia de Castalla, des de la Penya Migjorn, al Menejador, passant pel Maigmó i el Reconco.

El descens ha sigut pel costat oposat a la pujada, en direcció a Villalobos, encara que hem hagut de baixar fins a un barranc i tornar a pujar per l'altre costat. Però a l'hora prevista arribàvem a la casa, on ens esperaven les nostres xiques.

Hem muntat 2 taules de 6 comensals cadascuna, en compliment del protocol i hem preparat el menú habitual: aperitius, pericana de Sento, gambes fregides, ous caiguts i pimentons verds amb sardines salades.

Les postres ha tingut tres fases: sandia, saginosa de Tere i tiramisú de Berna, tot per a xuplar-se els dits.

La sobretaula ha sigut dispar: mentre nosaltres xarràvem del diví i de l'humà, elles, pressionades per Maje, han tret la baralla i han fet dues partides de "continental".

Un dia meravellós i que esperem poder repetir molts anys. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (a l'espera que Berna afija les seues).

Powered by Wikiloc
 
 



martes, 11 de mayo de 2021

ELS ESCALONS - LA CATEDRAL DEL SENDERISME 08-05-2021

 

Fea tems que teniem penden esta ruta, crec que desde el any 2018, pues en el 2019, un día pel altre no la vam fer i el any pasat, darrere el Covit este de la porra, no la vam poder fer.

Al final numes hem pugut anar Ramon, Toni, Berna y Pastu, acompañats per Mariu,  representant del sector femeni de la Penya.


Com esta algo llun, hem ixit de Ibi a les 6 y mitja y com es tradisio, hem parat en la localitat de Bensissa, aon sabem que ia un  lloc, aon podem comprar el pa, grasies a lo que mos va dir un home  de esta localitat, en una de los voltes que hem anat.

Despues dels cafenets de rigor, hem amplegat a la localitat de Benimaurell, pero per una carretera que desconeixiem y que Sant Google, anaba dienmos.

Hem desidit deixar un coche en Fleix i el altre, en Benimaurell, perque creiem que anaem adelantar algo, pero no ha segut aixina, pero mos ha vengut be a la hora de dinar.

Bueno anem a lo que anaem, hem comensat la ruta aon sempre, en el llavador de Fleix i ya veiem que hui sería un día mol concurrit, pues iavien mols grups como mosatros que anaen a fer “Els Escalons”; y aisina ha segut, un peregrinar de gent, uns   davant de mosatros  y  altres  darrere,  als quels  deixavem pasar, pues teniem mes presa que mosatros.

Com es costum, hem ascomensat a contar escalons, pero al que fa trenta o coranta y pico, ya mos hem descontat y no era plan de tornar a escomensar.

La entrá es fa per una cova foradá en la que ia instalá una pasarela, que mos  introdruix dins la ruta y yá es pot vore la inmensitat del vall que anem a travesar. La llástima es que la caiguda de aigua, que vam poder contemplar un any, ia fa tems que no la vegem.

Mariu y Berna estaen maravillats del lloc aon estavem y de lo curios que son els escalons, anque después ya no pareixien tan bonics, pues cuan em portaem 3.000 o 4.000, ya no eren tan bonics.

Hem acomensat la primera muntá, y a Pastu, li ha agarrat una “pajara”, que aunque fora de 25 anys, no podía ferse en ella, pero poc a poc, hem arribat a un Pou, aon sacaba la senda y agarrem un tros de asfalt, hasta aplegar al mas de “Juvees D’Enmig”, aon hem almorsat  y hem agarrat forses, pa escomensar la segon baixa. Mentres estaem almorsan, hem vist gent de Ibi, que també estaba fen la ruta, pero anaen mes rápits que mosatros y mos han adelantat. Dien que estaen hospedats en el Hotel ALHAUAR, y que tenien el dinar allí. Esta opsió tendriem que vorela  pa un altre any, si volem tornarla a fer.



Pasat el mas de “Juvees D’Enmig”, ya es pot vore la espectacularitat del Barranc del Infern y el trayecte de la senda.


Es pasa per la “Font de Reinos”, pero no hem pugut ni fermos fotos, pues estaba ocupa per un grup de senderistes de unes 10 persones, pero lo si que hem pugut fer, es refrescarmos algo y plenar les cantimplores de aigua.

Em baixat hasta el mateix llit del riu, pa escomenzar la segon  pugá y que es   la mes forta de totes, per lo empina que esta. Pastu encara estaba en la “pájara” y anaba mol poco a poc, hasta que em arribat  a unes construccions derrocaes aon en el seu dia iavia un pou que ara esta sec.

La ruta seguix per amun fins arribar a “Juvees de Dalt”, tambe en construccions derrocaes y  alguns pous, aon si que es veia algo de aigua, pero sense poder acsedir. Mos hem mengat un poc de fruta y barritas energeticas y…. a continuar.


 
Mariu esta feta una campeona y el resto hem recuperat forses y escomensem la tercera part. Novament apareixen el escalons y ha divisaem la ultima pugá, que es prou fotuta y també escomensa a pegar el sol de calen y hem desidit pugar cadascu a un ritme, Toni, Mochi y Berna, san adelantat y Pastu (algo mes recuperat) y Mariu, an  anan al seu ritme.

Hem arribat a les tres y mitga, hem tret les cadires y les taules y em cumplimentat la segona part del lema de la nostra penya, la “gastronómica”, Mariu había preparat una fiambrera de “magre en salsa”, que estaba pa chuplarse els dits y sa finalisat, como no, en la saginosa de Berna, café, herbero y carajillo.

Ha segut una ruta pa repetirla, aunque Mariu diu que no, pero me imagine que en un altre plantejament, crec que aseptará acompañamos de nou, aixina com un altra componen.

Com voreu, cuan Pastu escriu  la crónica, la escriu en Iberut, peganli unes cuantes pataes al Diccsionari, pero espere que la entengau.

Els enllasos de les fotos, estan en el Wasapp: Fotos de Sento Berna i fotos de Pastu.