Al Mas de Llopis per Huit Piletes 3/04/2021

Aquests dies de Setmana Santa cadascun té el seu propi pla familiar i semblava que el dissabte no hi hauria caminada, però Basseta i Berna estaven disposats a fer una passejada i no perdre els bons costums.

Perquè Berna tinguera l'al·licient de visitar una ruta desconeguda per a ell, Basseta va proposar pujar des de Sant Cristòfol de Cocentaina, per la ruta dels Huit Piletes, camí de Montcabrer.

La ruta és exigent en la pujada i ens va costar arribar al Mes de Llopis, on vam parar a esmorzar a l'ombra de l'ametler solitari que hi ha al costat de les ruïnes de la masia.

Des d'allí s'endevinava que en el cim del Montcabrer hi havia cua. Es veia pujar a gent per totes les senderes i ens plantegem seriosament no fer el mateix. A més, la predicció meteorològica donava pluja a partir de les 13,00 hores, així que decidim baixar-nos per la mateixa senda.

Feia molt bon temps i la serra estava preciosa. A les flors de romer i argilaga, que porten dies en plena floració, s'afigen els primers gamons, el marfull, els arços negres, el timonet i, fins i tot, alguna xicoteta orquídia, perfectes per a entretindre's prenent fotos.

De tornada a Ibi, en passar els túnels, va començar a ploure i en arribar a Ibi queia un bon aiguat. Encara sort que no ens va enxampar baixant del Montcabrer.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Beneixama, El Salze i Patiràs 27/03/2021

Hem hagut d'esperar que la tercera ona de la pandèmia afluixara el seu impacte per a poder eixir de caminada. 

Per a Rafa, hui era un dia important per a posar-se a prova i per aquest motiu hem triat una ruta sense grans desnivells.

S'han apuntat un parell de xiques, així que el grup era nombrós i a les 8 en punt estàvem tots a casa de Toni per a anar-nos plegats a Beneixama.

Ja vam estar pel Salze fa uns mesos, i hem fet una ruta similar, encara que variant una mica el trajecte per a travessar la carretera de Biar a Banyeres i acostar-nos fins a Patiràs.

Abans hem creuat el llit del Vinalopó, que baixa amb una bona quantitat d'aigua (al contrari que la vegada anterior). També ens crida l'atenció els bancals d'oliveres, alguns centenaris, cuidats amb una extraordinària manyaga.

El cel estava encapotat i feia un molest vent fresc que ens ha acompanyat fins a l'hora de l'esmorzar, quan ha eixit un poc el sol i la temperatura ha pujat una mica.

Hem arribat a la Casa de Patiras, un conjunt agrícola format per grans volums adossats de diferents èpoques, alguns fins i tot recents, amb buits desordenats i de diferents grandàries pròpies de l'arquitectura rural popular.

Per a esmorzar ens hem amagat en una recolzada al costat de l'Ermita de Sant Ramón de Patiràs, alçada en el segle XIX (1890), amb façana de sillería i decoració en pedra llaurada, igual que les pilastres de la tanca d'entrada, possiblement amb reixa, hui inexistent.

Després de l'esmorzar, sense pressa però sense pausa, hem iniciat el camí de tornada a Beneixama contents de comprovar que Rafa està completament recuperat.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

 

Ruta per les cases de Polop Alt 6/03/2021

Després de diverses setmanes de confinament, durant les quals no hem fet eixida en grup, hui hem représ la marxa. A més, ens han acompanyat Mariu, Mari i Rosario. És una pena que no hagen pogut vindre Rafa i Ramón per circumstàncies diverses.

Sento va proposar esmorzar en La Menora, en aqueixa taula amb vista a la Valleta de Polop que tant ens agrada, així que hem deixat els cotxes en La Venteta i hem iniciat la ruta pel camí que porta per Montbari fins a rodalia de Tauenga, però desviant-nos per la senda de la dreta per a arribar a la Casa del Xocolatero, no sense abans parar davall de la monumental carrasca en la qual ens agrada prendre fotos.

Des de la Casa del Xocolotero, entre bancals sembrats i ametlers en flor, hem ascendit fins a la casa de la Menora Alta, trobant la taula ocupada per uns ciclistes. Els bons oficis de Toni han fet efecte i prompte ja estàvem asseguts per a esmorzar.

Ens ha sorprés trobar narcisos en flor als voltants de la casa, encara que els lliris encara no han florit. Encara que feia bona temperatura, estava ennuvolat i ens hem quedat una mica freds durant l'esmorzar.

Represa la marxa, hem descendit per la senda que passa per un bell bosquet de carrasques abans d'arribar a la Casa Don Pedro. Després hem seguit per darrere de l'Alqueria Nova i hem visitat la Torre Redona. La idea era creuar en línia recta fins al Serrat, però hem trobat a un senyor amb el seu gos amb cara de pocs amics.

Hem tornat al camí i hem seguit entre bancals fins a arribar de nou a la Casa del Xocolotero, per a prendre la senda per la qual hem vingut, encara que una mica més amunt ens hem desviat per a passar pel Serrat de la Torre Redona i eixir a la carretera de Banyeres.

L'últim tram fins a la Venteta ja anàvem una mica cansats i desitjant arribar al cotxe, així que ni tan sols tenim fotos.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual espere que Sento i Pastu afigen les seues).

Powered by Wikiloc

 

 

 

Esmorzar al Refugi dels Esbarzerets 16/01/2021

L'increment de contagiats pel COVID-19 ha deixat a part de la penya en dic sec per precaució. La resta, una mica més inconscients, hem decidit eixir a caminar, encara que fóra una mica, perquè Basseta necessitava estar a Ibi a l'hora de menjar.

No volíem pujar al Canyo i Foiaderes tement que hi haguera neu, gel i gent, així que, després d'algunes deliberacions prèvies, acordem pujar al Refugi dels Esbarzerets. I resulta que hem trobat gel, neu i gent.

Per a garantir l'horari previst, hem deixat el cotxe en el camí de la Boquera i hem iniciat la pujada quan encara no tocava el sol al camí. La pista de terra estava gelada i a penes hi havia xicotetes plaques de neu congelada pels laterals.

No obstant això, conforme anàvem ascendint, la neu va començar a estar més present fins al punt que ocupava tota l'amplària del camí. Les rodadures dels vehicles que han passat s'han convertit en perilloses plaques de gel no aptes per a caminantes.

Així que a partir del Carrascal de Joan Pau (la casa amb el lletrero de manisetes que posa "Nuestra Señora del Consuelo") hem hagut d'anar amb precaució, buscant trepitjar allí on hi havia alguna cosa d'agarre.

Hem arribat al Refugi i la taula (o el que queda d'ella), estava lliure. Però ha sigut arribar i començar a vindre altres grups de caminants i ciclistes que no han tingut més remei que esmorzar de plançó.

Després de l'esmorzar, hem tornat pel mateix camí, encara que en passar el Carrascal d'Anselmo ens hem desviat a l'esquerra per a intentar arribar al Mas de Concha Sello. Ha sigut una travessia complicada, perquè no hi havia senda i la serra està intransitable amb tant de pi caigut, però hem arribat.

Eren les 13 hores quan arribàvem als cotxes i ens acomiadàvem fins a la setmana que ve, fent plans per a una pròxima ruta per la Vall d'Alcalá.

Ningú ha posat en marxa el Wikiloc, així que no tenim perfil de la ruta, però alguna foto deixe en un àlbum de Google Fotos.

 

 

La Sarga i La Carrasqueta 04/01/2021

La ruta de hui és de les que "fan afició", gràcies, una vegada més, a l'olfacte del Presi, que es va limitar a anunciar que aniríem per La Sarga i per la Carrasqueta.

Hem sigut quatre (Pastu, Toni, Basseta i Rafa) i hem eixit a les 8 d'Ibi en direcció a La Sarga i hem deixat el cotxe en una era al costat d'unes de les escasses cases que conformen aquest llogaret.

Hem iniciat la ruta per la pista asfaltada que puja fins al Mas de la Cova, per a deixar les coves amb pintures rupestres a l'esquerra i pujar en direcció als Plans.

Passem per els Plans de Baix, una casa semiabandonada, vigilada per dos gossos lligats amb cadenes, i per els Plans de Dalt, una immensa casona en ruïnes, junt a la qual hi ha una curiosa bassa d'aigua coberta amb una volta de cadirat, en la qual s'embassa l'aigua que arriba per una torrentera.

El que va començar sent un camí es va anar transformant en senda, fins que a penes hi havia marca, ascendint entre bancals per un barranc en direcció a la cresta de la serra.

Però trobem un camí que baixa i ens condueix a la Caseta de la Verduna, a penes unes ruïnes del que va ser en el seu moment una casa de labor. Allí hem decidit parar per a esmorzar, a l'abric de la paret i amb un solet molt agradable. No obstant això, un núvol ens ho ha tapat i quasi acabem congelats.

La pista continuava descendint i podríem haver girat a la dreta per a tornar a La Sarga (el que haguera suposat fer 10 km aproximadament). Però hi havia una opció de prendre la pista ascendent per l'esquerra i seguir en direcció al cim i, posteriorment, fins al Pou del Surdo. Així li les gasta el Presi!

Li hem fet cas (faltaria més!) i hem iniciat un prolongat ascens fins a arribar al Serral del Portet i seguir fins al turó del Racó de Xamarra, el punt més alt, des d'on hi havia unes espectaculars vistes de 360º a l'Aitana, el Puig Campana, el Cabeçó d'Or, la costa fins a Torrevella, Xixona, la Penya Migjorn, el Maigmó, la Carrasqueta, la Canal, el Menejador, les Clapises, Montcabrer, el Barranc del Cint, el castell de Cocentaina i el Benicadell.

La senda, molt coneguda per nosaltres per les vegades que hem anat a La Torre de les Maçanes, passa pel turó del Racó de Matet i desemboca en el Pou del Surdo. L'hotel està obert i hem pres una cervesa asseguts en unes esplèndides taules de fusta des de les que hi ha unes vistes precioses.

El cas és que eren quasi les 14 hores i encara ens quedava un bon tros fins a tornar a La Sarga. El Presi ens ha dit que calia baixar fins a la carretera, junt en el port de la Carrasqueta i agafar una senda que ens portaria fins on estava el cotxe.

I així ha sigut. La senda voreja la carretera per la dreta i va descendint entre camps de labor i enormes cases pairals que ens quedem amb ganes de visitar.

Al final, com s'aprecia en el perfil de la ruta, han sigut quasi 17 km, la qual cosa no està malament per a ser la primera de l'any.

Us deixe el perfil de la ruta que ha gravat Pastu i les fotos que he anat prenent en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc