Hui si, la Buitrera 17/10/2020

 

Hui buscàvem una ruta tardorenca, una ruta en la qual gaudir dels colors grocs i ocres que van apareixent en l'arbreda de fulla caduca. A més, havíem d'estar a Ibi a una hora prudencial i optem per tornar a intentar la Buitrera. 

A les 8,30 arribem a l'aparcament al costat del Preventorio d'Alcoi i immediatament hem iniciat la pujada a l'ermita de Sant Cristóbal, on pensàvem esmorzar. Ens han acompanyat Xeli i Mariu (a lo millor ens deixen de parlar una temporada).

Era una mica prompte, però la taula de pedra habitual baix l'ermita estava lliure i ens hem assegut a gaudir de les viandes, incloent la pericana i la saginosa de Berna (ens està viciant). 

Durant l'esmorzar hem començat a albirar esbarts de voltors que volaven sobre el Barranc del Cint i passaven enfront de nosaltres. Un espectacle. 

La ruta ha continuat ascendint en direcció a la Buitrera, amb el Barranc del Cint a la dreta. En un moment donat, hem proposat a Berna que ens portara per la senda de l'interior del Barranc, ja que ell va estar fa uns dies recorrent-la. 

Per a això hem hagut d'arribar fins al final de la senda i començar a baixar per l'altre vessant de la muntanya, per una sendera empinada, pedregosa i molesta per a alguns i algunes. 

La sendera continua per l'interior del Barranc, a través de masses de vegetació típica d'aquestes ombríes, alguna font, alguna séquia i molts bancals abandonats. 

En arribar a la carretera, els conductors hem hagut de pujar al Preventorio a recollir els cotxes i baixar per la resta de la quadrilla, amb el temps just per a arribar a menjar amb la família. 

Ningú ha gravat la ruta en Wikiloc, per la qual cosa no hi ha perfil. Fotos hi ha un bon grapat en aquest àlbum de Google Fotos. 

 

 

"LA BUITRERA......" SI, SI A LA BUITRERA

 Com diu el Titol de la marcha "LA BUITRERA"......., pero numes el títul, per que  no se com, hem aparegut en La Cava de Agres.

Enserio creieu que anaem anar a la buitrera?, Que si por ahi hay una senda, que si por aqui hay otra, Toni que pone una aspa en los árboles..... y queee?, quien dice que no se puede ir.? Total que al final com sempre, mos ha portat el hort. 😔😔. i em aparegut en la Cava de Agres y damun el pobre de Sento, sense vore un Buitre. 😄.

Ara xarran en serio, hui teniem mitja Penya sense podé vindre de ruta  y hem anat Berna, Toni y Pastu. Era una ruta que es va quedar penden la setmana pasa y voliem enseñarlila a Berna, pero cuan hem arribat al preventori, iavia una boira que no es veia "dos damunt de un burro", per lo que hem dit, ya que estem propet podriem anar a vore la CAVA D'AGRES. Ia que reconeixe que hem pres una bona desisio, pues veiem que la boira estaba consentrá per el barranc del Sint, y no agueren pugut vore res.

Per alli fea un dia meravillos, i com ya haviem perdut algo de temps, hem dit, anem a pujar a la Cava, per el cami normal.

  Hem pugut aguatar al "Presi" sense ixisen de la Ruta, casi hasta al final, pero com sempre, mos ha guiat mol be y hem pugut vore  tambe "La Cava El Buitre".

Hui no ha iavien "pastissets", ni "saginosa", pero Berna mos ha sorpres en una "Coca de Flare" cafe y una  pastilla de xocolate, que no mon han recordat dels altres dolsos.

Cuan hem acabat de almorsar, li em enseñat a Berna la "Curva Basseta" que ia en la circuit i mos ha confirmat que menos mal que el peralte estaba allí, per que un poc mes i sen aguera ixit del del circuit.

Fea un dia explendit i avia un moiment de gent impresionan de bicis y caminans i em inisiat la torná, per la senda que baixa hasta el Mas aon estan estan les cavalls i de ahí a la "Font del Abre" aon teniem el coche.

Com la baixa ha segut  rapida,  hem parat en  la "Venta als Patos" i mos hem fet una servesseta y a les dos y mitga en Ibi.

Com sempre, ha segut  una ruta on em arreglat "El Ayuntament", "Els politics", "Els metges", "Els funsionaris", "El no funsionaris", chi tot..... Lo fotut es que numes dura una semana, la semana que ve, ya esta tot fet un desastre.

Fotos en ian, pero no se com pugarles, a vore si Berna pot y vos dixem el reportage.

Actualizació: Ací estàn les fotos.

Arrancaora en el Camp de Tir d'Onil 3/10/2020

La nostra idea era celebrar hui l'assemblea general que marca el començament de la temporada 2020-21, i fer-ho en el lloc de costum: Rabosa.

A última hora, Sento es va despenjar de la caminada per qüestions personals, però quedem els restants 5 components. El dubte era si Rabosa estaria obert o no, perquè no havíem pogut contactar per telèfon.

A les 8 hem eixit en direcció a Catí i quan estàvem aparcant, hem preguntant a un grup d'excursionistes, que ens han confirmat que el bar de Rabosa estava tancat. El nostre goig en un pou!

Hem decidit anar-nos al Camp de Tir d'Onil, verificar que està obert, deixar allí els vehicles i fer un volt per a fer alguna cosa de fam.

En poc més de 2 hores hem recorregut 8 quilòmetres, pujant per la senda que ve des del Canalís, visitant una cova que ja havíem vist en anteriors ocasions i tornant al Camp de Tir. 

Hem demanat un plat d'orella, perquè sabem que la preparen molt saborosa i, a més, el nostre plat combinat en el qual no han faltat creïlles a pilot (o un pilot de creïlles, que ve a ser el mateix).

Estàvem tan a gust que se'ns ha oblidat celebrar l'assemblea i estendre acta, així que encara està per decidir si Sento ha superat el període de prova i se li pot admetre com a membre de la Penya amb la categoria d'aprenent.

Pastu ha fet algunes fotos que espere que puge a l'àlbum de Google Fotos que he creat amb les que he pres amb el mòbil.

Us deixe el perfil de la meitat de la ruta (la volta) en Wikiloc.

What do you want to do ?

New mail

Powered by Wikiloc

CAMINADA NOCTURNA A L’ALT DE LA MARTINA 2/09/2020

Amb l'objectiu de passar una bona estona i repetir l'experiència del passat mes d'agost en El Serrallo, aprofitant que hi havia lluna plena, decidirem realitzar una caminada nocturna a L'Alt de La Martina per a gaudir d'un agradable sopar amb els amics i albirant la costa i poblacions alacantines a la llum d'aquesta lluna plena.

Enguany està resultant difícil alhora que estrany. Aquest COVID-19 ens està marcant el calendari i distorsionant les agendes. Basseta no va poder acompanyar-nos per mera precaució i Rafa per lesió al peu, segurament arran d'un dels partits de futbol -en aquesta ocasió telemàtic- que tant li agraden.

La resta, des de les antenes de Villalobos, a l'hora prevista iniciem l'ascens.

Per unes causes o per unes altres, quasi gens del que es preveu es va poder realitzar.

En aqueixes altures (1.035 m.) i a aqueixes hores (21:40h) feia molta humitat i hi havia tanta nuvolositat que ens quedarem sense vistes costaneres i casi sense la llum de la lluna.

 

Fugint del fred que passarem en aquella primera ocasió de El Serrallo, aquesta vegada vam ser proveïts de roba suficient (incloent plumífers i polars).

Si a tot això unim la demostrada poca experiència nocturna del fotògraf, ens quedem amb la bona estona de conversa, rialles i, naturalment, sopar amb els seus dolços per a postres.

 

Per a rematada, en arribar de nou al cotxe, Sento va vorer que el Wikiloc només li va gravar l'anada, mentre que l'itinerari de la volta, per algun error provocat per un dels “duendecillos” tecnològics, no va ser gravat.

Tot això significa que si volem completar l'experiència de la caminada nocturna, caldrà buscar nova ocasió i, a poder ser, amb tots els components de la Penya L'Estepec al complet.

Fins a la pròxima.

Enllaç de fotos:   https://photos.app.goo.gl/C4JRx7Cc5PfRczBM7

Esmorzar en Beniaia 11/07/2020

L'eixida de hui ha sigut especial per diversos motius. En primer lloc, perquè hem decidit que cal suspendre les caminades fins que passe l'estiu, fa molta calor i tenim altres compromisos. En segon lloc, perquè Sento volia convidar-nos a esmorzar, per a celebrar la seua recent jubilació. I finalment, perquè el lloc triat cada dia ens agrada més: Beniaia.

Hem eixit d'Ibi d'hora, amb idea de fer una ruta curta abans d'esmorzar. Hem passat per Plans i ens hem pres un café, abans de continuar i arribar a Beniaia, on hem deixat el cotxe a l'inici de la ruta.

Ha sigut un trajecte íntegrament per pista forestal, primer ascendint fins al port de Tollos, però sense coronar l'alt, per a després descendir de tornada al cotxe. El just per a arribar al bar a temps. 

La sort és que el cel estava completament encapotat i a penes hem tingut alguna amenaça de sol, alguna cosa que hem agraït.

Encara que ja han arribat les calors estivals, la serra conserva tot la seua esplendor i l'abundància de flors silvestres ens ha acompanyat tot el matí.

Abans d'esmorzar, mentre ens preparaven les taules, ens hem acostat a la Font de Beniaia, on ens hem refrescat.

En la Taverna El Llogaret, com en anteriors ocasions, ens han atés com a reis. Hem provat una varietat de plats, tots exquisits. Davall de les ombrel·les no véiem l'hora d'alçar-nos, xarra que et xarra.

Com deia, ens hem acomiadat fins a passar Festes de Setembre. Us desitgem a tots i a totes un feliç estiu.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc