Vicente Martín ens va prometre la setmana passada que ens portaria a conéixer el Pou de Neu de Canonge, complicat de localitzar si no es coneix el terreny.
Hem deixat el cotxes en el Camp de Tir d'Ibi i de seguida ens hem enfilat pel Barranc de Torretes, passant per l'estació botànica i doblegant a la dreta per la Cova de la Mel, en direcció a les ruïnes de Mas de Catifa, situat en un promontori preciós.
Després de recórrer un tram de camí, ens hem enfilat pel Barranc de la Sevillana, pel que a través d'una senda anem ascendint per antics bancals en terrassa, totalment abandonats i en ombría, fins a arribar a una gran pineda on se situa el Pou del Canonge.
Hem pujat una mica per la falta de la muntanya per a trobar un lloc on esmorzar al sol. Després del "carajillo", pastisets, licors varis i l'amena xarrada, hem pujat fins a arribar a la part superior, on enllacem amb la senda que ve des del Mas del Canyo.
Per a tornar a Torretes no ha sigut necessari baixar per la Penya l'Heura, ja que una mica abans ens hem desviat per a baixar per la serra i travessar pel Pas del Comptador, camp a través, fins a enllaçar amb el mateix camí pel qual hem passat abans, completant el cercle i tornant al Camp de Tir.
Hui hem tingut molt bon dia, fresc, però amb un sol agradable. Ens ha acompanyat María Teresa "Basseta", per la qual cosa érem 6 en el grup (per cert, ha caigut el 50% de l'expedició!). També hem gaudit dels ametlers que comencen a florir
Un lamentable detall: la Cànon G16 de Basseta ha dit prou després de 4 anys de servei impecable. Les pròximes fotos seran preses amb un altre equip ("renovar-se o morir!").
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc gravat per Ramón i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
L'onada de fred té a les nostres zones de passeig sota zero i Basseta va proposar fer una ruta més meridional, des d'Elda, pujant a la muntanya Bateig i tornant per la rambla dels Salinetes.
Hui ens ha acompanyat el nostre amic Vicente Martín Pina, al qual li hem anat explicant els riscos d'apuntar-se a una Penya que accepta a socis com nosaltres.
Ha sigut una pena que el nostre amic Pastu no ens haja acompanyat, perquè haguera sigut un matí perfecte.
Res més eixir d'Elda, de bon matí, es notava l'intens fred, sobretot en la zona de pujada per la ombría. En arribar a la cresta ha suavitzat una mica.
Hem recorregut eixa peculiar senda "urbanitzada" pels excursionistes eldenses, amb quantitat de rètols en pedres planes, amb carrers i avingudes, amb places i balcons, berenadors, en fi ... molt curiós.
Des del vèrtex geodèsic s'albiraven les serres del Sit al Nord i la ciutat de Monòver al Sud, amb l'espectacular explotació minera a cel obert sota els nostres peus.
Després d'una empinada senda de baixada, hem arribat a una zona plana on hem esmorzat gràcies als bons oficis de Rafa, que celebrava amb nosaltres el seu aniversari.
Després de l'esmorzar, ens hem acostat a veure la pedrera més de prop i a continuació ens hem dirigit al pont que travessa l'autovia, baixant al llit de la rambla cobert de sal, pel qual discorre una generosa quantitat d'aigua. Hem trobat un ametler en flor i un arç blanc que encara no ha perdut la fulla de l'any passat.
En arribar al final de la rambla, tornem a travessar l'autovia per a arribar al punt on teníem els vehicles.
Us deixe el perfil de la ruta que ha gravat Ramón en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
La vespra del Dia de Reis no és el millor dia per a organitzar una caminada, però així i tot ens hem anat a fer una volta pel Racó Bell, paratge conegut però al qual últimament no hem tornat.
Així que mentre els Patges Reals maldaven per embolicar regals, Toni i Basseta ens hem ajuntat en Rabosa de bon matí, amb una gelada en els camps i en la carretera que feia por.
La sendera fins al Racó Bell ha sigut modificat lleugerament, però està perfectament marcat i condicionat. Hem parat per a esmorzar en la zona d'aparcament de caravanes, al costat de la carretera que va d'Agost a Petrer.
Per a fer la volta més llarga i investigar una mica, a l'altura de la Casa del Rodal ens hem desviat pujant pel barranc a l'esquerra, però ens allunyàvem cada vegada més de Rabosa i hem tornat desfent camí fins a tornar a la sendera marcada.
En arribar a Rabosa ens hem pres una cervesa i ens hem acomiadat fins a la pròxima.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
El nostre President no es troba bé i no ha pogut acompanyar-nos a aquesta clàssica ruta dels cinc pous.
Hem eixit de bon matí, amb una temperatura fresquita, en direcció a la partida de Campos, per a pujar per la senda fins al Canyo, on hem visitat el primer dels pous.
Una mica més amunt, trobem el monumental Pou del Simarro i alguna cosa més endavant el Pou de la Noguera, amb unes vistes a la Foia de Castalla extraordinàries.
Després d'una empinada costa, arribem a la base del cim del Menejador, on hem parat per a esmorzar. Feia un sol esplèndid i una temperatura molt agradable, quasi primaveral.
Després de visitar la Cava Coloma, hem pujat a la Teixereta per a visitar el Belém del CEAM, i després hem descendit fins al Mas del Serrallo i des d'allí, per la senda que baixa per l'esquerra del Cabeçonet Ras ("la mamella"), fins al Pou del Barber.
Per a tornar a Ibi hem optat per baixar pel camí al costat de Santa María en direcció al Barranc dels Molins, travessant la plantació d'oliveres que ha envaït el traçat històric d'aquest camí.
Ja a Ibi hem pogut comprovar que, una vegada més i com era d'esperar, no ens ha tocat la Loteria (però tenim salut que és l'important).
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'àlbum de fotos en Google Fotos.
Teníem pendent un esmorzar a La Torre de les Maçanes i no volíem esperar més. No obstant això, a l'hora d'eixir Toni ens avisava d'un problema que li impedia unir-se a la caminada. Li desitgem una ràpida recuperació, se li tira molt de menys.
Hem deixat aparcats els cotxes al costat del Pou del Surdo i hem pujat en direcció a les antenes. Un poquet més endavant, en el punt on hi ha un pal indicador, hem decidit anar per la ruta de la dreta (que feia temps que no usàvem), el PR-CV 232, que baixa per una bonica senda amb vistes al mar i al Puig Campana.
La senda, molt ben senyalitzada i mantinguda, ens deixa en una pista asfaltada que ens porta directament al centre del poble.
L'esmorzar, com sempre, magnífic, encara que el bar estava de gom a gom i hi havia una cridòria bastant molesta. Hem fet la prova del patxarán i del torró casolà de Basseta per a rematar la faena.
La volta l'hem feta pel lloc de costum, pujant la llarga pista asfaltada que ens condueix a la masia envoltada de corrals on hi ha burros, porcs, cabres, gats, ...
El temps ens ha acompanyat, encara que en la part alta de la muntanya corria un fort i gelat vent.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (per algun motiu només s'ha gravat l'anada) i un grapat de fotos en Google Fotos.
