Una vegada més hem hagut d'ajornar la tan desitjada caminada a la Serrella. L'aniversari de Tere ha deixat a Ramón en dic sec, mentre que Rafa Palacios es negava a ficar-se en els fanguers que sens dubte s'havien format aquests dies de pluja.
El cas és que Toni, Pastu i Basseta hem decidit que valia la pena cercar un bon lloc per a esmorzar després d'una ruta lleugera. Toni ha proposat anar amb cotxe a Onil i pujar pel barranc de Tauenca fins a donar amb la carretera del Canalís. Tal dit tal fet.
En el primer tram hem passat al costat del barranc que separa el camí de L'Arcaeta, amb la sorpresa de veure que havia desaparegut un vell pont de pedra que ho travessava. Estava en desús, però tenia la seua gràcia.
Tal com Rafa sospitava, els camins eren autèntics fanguers, especialment pel tràfec de camions i maquinària pesada que aquests dies estan treballant en la "neteja" d'aquelles serres. S'han tallat centenars de pins, els troncs dels quals obstaculitzaven el pas per les sendes.
Quasi sense adonar-nos ens hem ficat en una pujada a cota 1.000 metres al costat de la carretera, fins al Alt de Teulada. Uns metres més endavant hem doblegat a la dreta per a tornar pel barranc de Canalis, per una senda de ombría molt agradable, abundant la molsa que ha reverdid amb la pluja, el romer, la pebrella, ...
Quasi sense adonar-nos hem fet més de 8 km abans d'adonar d'un merescut esmorzar en el bar del Camp de Tir d'Onil, on ens han atès de meravella. El millor, com sempre, la tertúlia sense presses.
Un dia més, les obligacions dels uns i els altres ens ha impedit fer una ruta "potent" (com la de la Serrella, que anem ajornant) i conformar-nos amb una més pròxima que ens permeta arribar a Ibi a una hora prudencial.
De bon matí, el termòmetre marcava -4º i el gebre cobria tota la vegetació.
Pensant en anar a la Martina, hem canviat de pla sobre la marxa i ens hem desviat als Plantadets.
Hem esmorzat "a lo grande", com sempre, sense presses. L'afilada navalla de Ramón li ha causat un xicotet disgust.
Després de l'esmorzar i la visita a les ruïnes de la casa, hem passat com hem pogut el glop de pujar l'empinada senda que ens havia de traure del barranc.
En arribar a Villalobos, ens esperava Tere en el seu xalet recentment adquirit per a convidar-nos a una cervesa.
Alguns components de la Penya necessitaven complir amb les seues obligacions familiars i estar a Ibi a l'hora de dinar, per la qual cosa vam optar per fer una ruta pròxima: la Font Roja.
Deixem el cotxe en la Venteta i caminem fins a la zona del Pou del Barber, però en lloc de pujar pel Cabeçonet Ras (La Mamella), vam baixar per la pista que porta a Pardinetes i seguir el seu curs fins a enllaçar amb la senda del Barranc de l'Infern.
Trobem algunes restes de neu encara. Es notava el respir que les recents pluges i neus han donat a la terra i a les plantes, però encara haurà de ploure una mica més.
Hem esmorzat en una de les taules de fusta que hi ha en la zona d'acampada, al sol, però amb una temperatura molt agradable.
Després de la visita a la Font i a l'edifici, hem iniciat el retorn, però per la pista que ascendeix a la part baixa del Menejador,
Encara hem arribat amb temps per a prendre una cervesa abans de menjar.
Aquesta vegada no hi ha perfil de ruta en Wikiloc, però us deixe un bon grapat d'imatges en un àlbum de Google Fotos.
Jorge García Polop, un amic del Facebook que cada setmana comparteix unes magnífiques fotos de les rutes que realitza, em va convidar a recórrer les serres pròximes a Gandia i Pastu i Ramón es van apuntar.
Arribem a les 9 del matí a Gandia, vam arreplegar a Jorge i ens pugem al poble de Barx, des d'on vam recórrer el traçat del PR-CV 60, passant per la Drova, el Forat de l'Aire, la Sima de l'Aldaia, el Alt de l'Aldaia, els Clots de la Neu, la Nevereta i el preciós Barranc de Manesa, amb una biodiversitat vegetal sorprenent.
Especialment interessant va ser contemplar les vistes des de l'Alt de l'Aldaia, doncs feia un dia molt clar i s'albiraven totes les serres nevades (des de Montcabrer a l'Aitana passant pel Rentonar), i les illes d'Eivissa i Mallorca.
Crec que és just agrair a Jorge no solament la seua companyia, sinó totes les seues explicacions respecte a la història i la geografia de la zona, així com les seues llegendes i curiositats.
Havia nevat a Ibi i tot apuntava al fet que pujaríem a l'Aitana, però han començat les baixes (Pastu i Monchi). A més, Basseta i Toni van tenir la seua ració de neu el divendres a la vesprada i a Rafa no li feia cap il·lusió banyar-se els peus, ni pringarse de fang (si no volies brou, t'han tocat tres tasses). El cas és que Rafa, Basseta i Xeli hem optat per fer la ruta a Rabosa des de Petrer, és a dir, pel costat oposat al trajecte que fem habitualment. L'anada fins a Rabosa té un primer tram dur, que salva un desnivell de
400 metres, però després va en suau descens, per una senda completament
gelada (sense fang). No obstant açò, hem arribat bastant cansats i amb
ganes d'un bon esmorzar.
A l'hora de l'esmorzar arribava Toni amb cotxe, doncs té a Mari convalescent i no és qüestió de deixar-la sola tot el matí.
La volta ha sigut més accidentada, doncs a trams la senda estava relliscosa. Primer Rafa i després Basseta, hem patit una caiguda, i Xeli s'ha salvat pels pèls. El trajecte de tornada ens ha conduït per tota la rambla de la Pusa, que baixava amb una bona fila d'aigua, i hem trobat unes cascades impressionants. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (llevar-li l'últim quilòmetre, que ho hem fet amb cotxe) i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.
Una vegada més hem hagut d'ajornar la tan desitjada caminada a la Serrella. L'aniversari de Tere ha deixat a Ramón en dic sec, mentre que Rafa Palacios es negava a ficar-se en els fanguers que sens dubte s'havien format aquests dies de pluja. 
